- La consellera de Cultura i el director de l’equipament, Esteve Riambau, han presentat el balanç d’aquest any i la programació de 2024
- Es commemorarà el Centenari del cinema amateur a Catalunya i hi haurà cicles dedicats a Agustí Villaronga, Jean Renoir, Alfred Hitchcock i Agnès Varda, a més de les presències confirmades de Béla Tarr i Valeria Sarmiento
- Garriga també ha parlat de la nova llei de la Filmoteca, que consolidarà el centre com un equipament nacional de gestió pròpia. L’any 2024, la Filmoteca també tindrà un nou director
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, han presentat aquets matí el balanç del 2023 i les novetats referents a la programació per a l’any que ve.
Garriga també ha parlat de la nova llei de la Filmoteca, que ahir va entrar a tràmit al Parlament, i que suposarà la consolidació del centre com a equipament nacional amb autonomia pròpia. Això significa, entre altres coses, que els recursos de la Filmoteca deixaran de dependre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), òrgan del Departament de Cultura del qual depèn actualment aquest equipament.
La consellera ha dit que “ha arribat el moment de dotar la Filmoteca d’una personalitat jurídica pròpia, reconèixer el seu estatus d’equipament públic nacional i garantir que sigui un ens àgil en la gestió de la seva activitat diària” i ha afegit que “un cop es tramiti el text, la nova llei servirà per reforçar la protecció, conservació, difusió i valoració del patrimoni cinematogràfic de Catalunya”.
Per afrontar aquesta nova etapa, la Filmoteca incrementarà els seus recursos humans amb la contractació de 12 tècnics en diferents àrees. L’impacte pressupostari estimat d’aquesta nova personalitat jurídica de la Filmoteca és de 485.000 euros, repartits entre els pròxims quatre anys, que se sumarien al pressupost habitual de l’equipament. La consellera Garriga també ha explicat que si s’aprova la previsió del pressupost del Govern per al 2024, la Filmoteca incrementaria un 3,5% els seus números, comptant amb un total de 8,3 milions d’euros per a l’any vinent.
Durant la seva intervenció, la consellera també ha agraït la feina d’Esteve Riambau, que en el 2024 finalitzarà la seva etapa com a director de la Filmoteca.
Balanç 2023
Les xifres de l’any 2023 que s’han donat a la roda de premsa demostren que s’accelera i es consolida la recuperació d’assistència a les sales després de la pandèmia amb gairebé els 100.000 espectadors, i una mitjana per sessió que s’aproxima als 90 (l’any 2022 l’assistència va ser de 87.931, amb una mitjana de 77,3 per sessió).
Concretament, fins a 30 de novembre, les sessions a les sales Chomón i Laya han acollit aquest any 99.514 espectadors en 1.138 sessions, amb una mitjana de 87,4 espectadors per sessió. Això suposa un increment de 5.000 (10 en la mitjana per sessió) respecte al mateix període de l’any anterior. Les exposicions han tingut 4.859 visitants.
Durant el curs 2022/2023, el programa Filmoteca per a les Escoles ha acollit 5.876 alumnes en 64 sessions, una mitjana de 92 per sessió, mentre que el cicle Aula de Cinema ha atret 3.615 espectadors en 30 sessions, 120,5 de mitjana.
L’any que ara acaba ha visibilitzat deu títols catalans dels fons de la Filmoteca gràcies al Pla de digitalització, alguns dels quals s’han presentat a festivals, com ‘Tren de sombras’ a Málaga i ‘Furia española’ a Sant Sebastià i Valladolid.
FilmoXarxa, la iniciativa que porta cinema recent de qualitat subtitulat en català a tot el territori a través de la Federació Catalana de Cineclubs, ha programat aquest any 54 sessions, que fins a 30 de novembre han tingut 2.040 espectadors, una mitjana de 38 per sessió. Actualment hi ha 26 cineclubs adherits a FilmoXarxa. Altres sessions coordinades per la Federació arreu de Catalunya han sumat 1.111 espectadors més en 39 sessions.
La presència de cineastes acompanyant les sessions és un dels grans actius de la Filmoteca i dels més valorats pels espectadors. El 2023, entre molts d’altres, hem rebut les visites de Leonardo Padura, Jordi Esteva, Rosa Vergés, Marta Esteban, Todd Solondz, Ana Poliak, Carla Simón, Helena Trestiková, Rabih Mroué, Carmen Castillo, Pedro Costa, Érik Bullot, Elena Martín Gimeno, Enrique Vila-Matas, Adolfo Arrieta, Mónica Randall, Emanuel Pârvu, Wang Chao, Roger Deakins, Víctor Gaviria, Frédéric Bonnaud i Nicolas Philibert.
Programació 2024
El 2024 es commemorarà el Centenari del cinema amateur a Catalunya amb una exposició, diversos cicles, la reedició d’un llibre monogràfic i sessions dedicades a alguns dels cineastes locals com Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras, coincidint amb el centenari de la fundació de la seva biblioteca especialitzada
Ells són també dos dels pioners del cinema amateur a Catalunya, i el 2024 es commemoraran els 100 anys de la que es considera la primera pel·lícula amateur rodada al país. El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca té una de les col·leccions més importants d’Europa d’aquest cinema alternatiu i indispensable.
El febrer de 1924, José Errando Ylario, un agent de canvi de borsa, va rodar una nevada a Barcelona: era la primera pel·lícula domèstica de la qual es té constància a Catalunya. A partir de llavors, els afeccionats al setè art van proliferar arreu del país per forjar una generació de cineastes que, uns anys més tard, toparien amb l’escull de la Guerra Civil.
Sota el comissariat d’Enrique Fibla i Ignasi Renau, la Filmoteca celebrarà el centenari d’aquesta efemèride amb la recuperació de títols compresos entre el 1924 i el 1939, col·locant-los com a caps de cartell d’una programació sense fronteres, que també inclou cineastes clàssics com Victor Sjöström, Jean Renoir i Alfred Hitchcock. També es farà una exposició de producció pròpia i la reedició d’un llibre monogràfic.
Paral·lelament, es programarà una retrospectiva del cineasta hongarès Péter Forgács, un cicle dedicat a films contemporanis que parteixen de cinema amateur, activitats arreu del territori amb altres entitats dedicades als petits formats i sessions específiques sobre destacats cineastes locals.
La programació 2024 també inclourà els centenaris de Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni, la reivindicació de l’obra d’Agnès Varda i Delphine Seyrig, vinculades a manifestacions expositives, l’italià Ermanno Olmi, la japonesa Sumiko Haneda, el suís Daniel Schmid i la parella formada pels xilens Raúl Ruiz i Valeria Sarmiento.
Les cartes blanques estaran dedicades a la muntadora Teresa Font i al director i teòric del cinema Paulino Viota. A més, el cineasta hongarès Béla Tarr ens visitarà al gener per presentar una retrospectiva de la seva obra. Finalment, es revisarà la filmografia completa d’Agustí Villaronga en el context de la Història permanent del cinema català, sense oblidar els habituals cicles transversals Aula de Cinema, Per amor a les Arts, Dies curts o FilmoXica.
En el capítol d’exposicions, no hi faltarà la referència al cinema amateur amb Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya (1924-1940) i Pioneres: feminismes, càmera a la mà i arxiu a l’espatlla recorrerà la història cultural i visual del feminisme a França els anys 1970 i 1980 a través de tres dones: Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder, membres del col·lectiu Les Insoumuses.
