- El Pla, dotat amb 7 M€, té una vigència de sis anys i més de 50 accions que inclouen un ampli pla de formació per a professionals, la creació de comissions de violència obstètrica o la reducció del nombre de cesàries i intervencions innecessàries, entre d’altres
- Treballat amb professionals del sector i de persones expertes, el Pla avança en la garantia efectiva dels drets sexuals i reproductius i en la millora de la qualitat del sistema de salut de Catalunya
El Govern, a través dels departaments de Salut i d’Igualtat i Feminismes, ha impulsat el Pla per a l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius dotat amb 7 milions d’euros. El pla té una vigència de sis anys (2023-2028) i inclou més de 50 accions que tenen com a objectiu augmentar la sensibilització i la informació sobre els drets sexuals i reproductius; incrementar la formació i la capacitació professional; i millorar els serveis d’atenció i acompanyament. Treballat amb persones expertes, el pla permetrà que aquests drets estiguin plenament garantits i que es millori la qualitat del sistema de salut de Catalunya, posant així fi a procediments inapropiats, rutinaris o no consensuats.
Per això, el Pla, pioner al món, preveu, entre d’altres, la creació de comissions de violència obstètrica a totes les regions sanitàries, la reducció de les cesàries i altres intervencions sense causa justificada, potenciar la participació de les dones en la presa de decisions i la millora en l'accés a la medicina reproductiva. A més, es desplegaran espais per assegurar una atenció al part en entorns no medicalitzats i s’ampliarà el nombre de centres de naixement. També s’incorporen accions per determinats col·lectius, com la de promoure, a partir dels resultats d’un mapatge, l'adaptació progressiva d’espais i recursos necessaris per a l'atenció a persones amb discapacitat o amb neurodivergència.
Aquest Pla vol ser un instrument transformador tant per a la ciutadania com per professionals de la salut, amb especial èmfasi en la identificació i difusió de bones pràctiques per una atenció respectuosa i basada en drets. En aquest sentit, un dels eixos principals del pla és la formació dels equips professionals i preveu un ambiciós pla de formació pels pròxims sis anys que incorpora, entre altres qüestions, un mòdul específic per formar en drets sexuals i reproductius al personal de salut resident i a la resta de professionals del Sistema de Salut de Catalunya. A més, es farà formació específica en diferents temàtiques com l’endometriosi i la millora del diagnòstic precoç, millora de l’atenció a l’anticoncepció, a la interrupció voluntària de l’embaràs, a la salut de les persones trans*, salut mental perinatal i acompanyament pèrdua perinatal, entre d’altres.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha dit avui que “aquesta és la legislatura de la promoció i defensa dels drets sexuals i reproductius. És la legislatura en què, per fi, el Govern dona la importància que es mereixia a tot allò que passa amb els nostres cossos i la nostra sexualitat. Perquè és cabdal per la salut, el benestar i l’autodeterminació personal, perquè el dret a decidir sobre els nostres cossos és la base de l’exercici de molts altres drets. És part de la transformació feminista i també és una responsabilitat que assumim com a Govern progressista i antifeixista davant les amenaces dels grups antidrets i antigènere i els retrocessos que imposa l’extrema dreta allà on governa. Catalunya és i serà baluard i punta de llança dels drets sexuals i reproductius, que són drets humans.”
“Som el primer govern del món que adopta un Pla d’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius. Un Pla que és capdavanter en la implementació dels estàndards fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS),” ha afegit. La consellera també ha destacat que “és un motiu d’orgull que un sistema públic de salut que ja és pioner i referent de qualitat en molts aspectes a escala internacional faci una aposta valenta com aquesta, sobretot que ho faci perquè és conscient que la pràctica assistencial millora i és més garant dels drets si incorpora la perspectiva de gènere interseccional. I no és casualitat que aquesta aposta sigui ferma quan la transformació feminista és transversal a tota l’acció del Govern, com no havia passat mai fins ara.”
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha manifestat que és un pla “en positiu”, que implica “formació, canvis d’hàbits i protocols que hem de seguir amb fermesa, i això és per a tot el sistema de salut, tant públic com privat”. “El pla —ha dit— té la intenció de millorar les coses, valorant els drets de les persones, consensuant i prenent decisions compartides”.
Balcells ha recordat que el Pla és un treball de fa més d’un any dels dos departaments, “un pla molt ben treballat, amb un calendari i un pressupost, i 50 accions concretes per anar implementant”. I ha afegit que el terme violència obstètrica “crea recels en els professionals perquè no volen fer mal a ningú, però és un terme que expressa coses que passen des de sempre, perquè la visió que hem tingut sempre és masclista, la medicina ens l’han ensenyada des de la perspectiva masclista, i ho hem de canviar. No és un jo acuso. És un podem millorar, podem fer-ho diferent, i quan poses la mirada en això t'adones que tot el que s’ha fet sense informar i consensuar no estava bé, no era just”.
El Pla per l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius és fruit de la tasca iniciada ara fa un any per un grup de treball format per representants de l’Associació Catalana de Llevadores, la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia, i les dues comissions hospitalàries sobre violència obstètrica existents a Catalunya de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, juntament amb persones expertes i professionals del sistema de salut. Concretament, les persones que hi han participat són: Maria Victòria Cambredó, presidenta de l’Associació Catalana de Llevadores; Oriol Porta, president de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia; Elena Carreras, presidenta de la Comissió Assessora de polítiques de gènere del Departament de Salut; Jesús Cobo, coordinador clínic del Pla de Salut mental perinatal; Cristina Martínez, coordinadora dels serveis ASSIR de l'Institut Català de la Salut; Gemma Falguera, de l'Associació Catalana de Llevadores; Marta Busquets, advocada i experta en la defensa del part respectat; Maria Carmen Comas, cap de servei obstetrícia i ginecologia Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Lucia Alcaraz, membre de la Comissió de violència obstètrica de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Vanessa Bueno, presidenta de la Subcomissió de violència obstètrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron; Blanca Prats, cap del Servei de salut maternoinfantil de l'Agència Catalana de Salut Pública; i Serena Brigidi, antropòloga i experta en violència obstètrica de la Universitat Rovira i Virgili.
Una violència normalitzada i molt silenciada
Catalunya es troba entre els pocs països del món que ha incorporat en el seu marc legal la lluita contra la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius. La Llei del dret a les dones a erradicar la violència masclista (Llei 17/2020, de 22 de desembre que modifica la Llei 5/2008), la reconeix de forma pionera en l'àmbit europeu. L’abordatge de la violència obstètrica i ginecològica es va obrint pas en les agendes de les organitzacions multilaterals com les agències de Nacions Unides, incloent-hi l’Organització Mundial de la Salut i el Comitè CEDAW, la Unió Europea o el Consell d’Europa. Partint d’un enfocament feminista i de drets humans, aquest fenomen s’ha concebut tant com una vulneració dels drets sexuals i reproductius i com una forma de violència envers les dones.
Es tracta d’un tipus de violència que ha tendit a ser normalitzada i molt silenciada ies concreta en procediments no apropiats, rutinaris o no consensuats, com ara episiotomies sense consentiment, induccions de part sense causa justificada, realització de cesàries sense indicació clara, intervencions doloroses sense anestèsia, imposició d’una posició específica per al part, no permetre el moviment de la dona durant el treball de part, o l’administració excessiva, innecessària de medicaments que podrien causar complicacions greus. Aquesta violència pot ser també psicològica, manifestant-se en un tracte infantilitzador, paternalista, autoritari, despectiu, humiliant, despersonalitzat o vexatori cap a la pacient.
Més enllà de l’embaràs, part o puerperi, aquestes pràctiques estan presents també en l’atenció a la salut sexual i reproductiva durant tot el cicle vital. Des de la manca de formació respecte la salut sexual i reproductiva de les persones trans*, passant per l’atenció inadequada a dones lesbianes (com ara que es pressuposi que no és necessari fer una citologia perquè no es tenen relacions sexuals amb penetració) o a dones amb discapacitat (de qui sovint es dona per fet que no tenen relacions sexuals o que no es compti amb l’equipament necessari perquè puguin fer-se les proves ginecològiques oportunes considerant la seva mobilitat reduïda), o que no es tingui en compte l’impacte de les intervencions realitzades en pacients amb càncer sobre la seva sexualitat, entre altres exemples.
