El Departament de Territori continua amb la seva tasca de protecció de la costa catalana envers la urbanització excessiva amb l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral entre Malgrat de Mar i Alcanar. El PDU analitza el planejament dels 41 municipis situats en aquest tram de costa —menys l’àrea metropolitana de Barcelona—, identifica aquells àmbits on encara s’hi podria construir i els revisa sota criteris moderns de sostenibilitat. Fruit d’aquesta revisió, es proposa impedir la construcció de 43.600 nous pisos en aquest tram de costa, el 41% dels possibles.

A aquest PDU cal sumar-hi un altre similar aprovat l’any 2021 per al litoral gironí, que en va impedir prop de 15.000. Per tant, tal com ha destacat la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, “el Govern de la Generalitat actua protegint tot el litoral, avui fem el que havíem fet a la Costa Brava, ara des de Malgrat de Mar, al Maresme, fins a Alcanar, al Montsià. Protegim el litoral de nord a sud”.

A més dels PDU per protegir tota la costa catalana, l’any 2020 es va aprovar un altre específic per a l’Alt Pirineu, que va impedir la construcció de 8.500 nous habitatges. Per tant, sumant els tres PDU de revisió de sòls, el Govern haurà evitat la construcció d’uns 67.000 nous habitatges en indrets que no són sostenibles ni ambiental ni socialment, o en llocs amb riscos.

Aquests plans directors formen part de la tasca de revisió que està fent el Govern del planejament urbanístic vigent amb criteris de sostenibilitat. L’objectiu és afavorir una ordenació amb menys consum de sòl, pobles i ciutats més compactes i amb varietat d’usos, afavorint la connectivitat i reduint les emissions de CO₂. “Evitem les urbanitzacions disperses, que signifiquen consum de sòl, d’aigua, congestió de trànsit i desarrelament”, ha explicat la consellera. En lloc d’aquest model, “apostem per les trames urbanes, per les ciutats i pobles compactes que generen arrelament i nuclis de població”, ha emfasitzat Capella.

Revisió global amb criteris de sostenibilitat

El PDU de revisió de sòls no sostenibles entre Malgrat de Mar i Alcanar completa la revisió del planejament municipal de tota la costa, un àmbit sensible i sotmès a pressions. Durant la seva fase d’informació pública va rebre 184 escrits d’al·legacions de particulars i ajuntaments. D’aquest nou PDU queda exclòs l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que té competències urbanístiques pròpies.

Per tant, ara es revisa el planejament dels 41 municipis següents:

1. Maresme: Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar i el Masnou.
2. Garraf: Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i Cubelles.
3. Baix Penedès: Cunit, Calafell i el Vendrell.
4. Tarragonès: Roda de Berà, Creixell, Torredembarra, Altafulla, Tarragona, Vila-seca i Salou.
5. Baix Camp: Cambrils, Vinyols i els Arcs, Mont-roig del Camp i Hospitalet de l’Infant.
6. Baix Ebre: L’Ametlla de Mar, el Perelló, l’Ampolla i Deltebre.
7. Montsià: Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita i Alcanar.

{"name":"2023/12/19/12/26/8f807fc2-656b-4035-81f5-dc3131574752.png","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":292673}

El Pla director impulsa dos tipus d’actuacions:

1. Detalla els requisits d’integració paisatgística que hauran de complir tots els sectors que s’urbanitzin i que es construeixin a partir d’ara en els41 municipis que abasta el PDU.
2. Analitza 335 àmbits concrets de 30 d’aquests municipis, que sumen 4.800 hectàrees de superfície i on encara s’hi podrien construir uns 106.000 nous habitatges, aproximadament (Veure annex) L’objectiu és verificar si la urbanització prevista a cadascun es considera sostenible o no actualment segons cinc tipus de criteris:
3. Territorials: si es respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el seu corresponent Pla territorial parcial.
4. Urbanístics: si el sector a construir se situa en continuïtat al nucli urbà, si segueix un model de compacitat i de varietat d’usos, i si es troba en pendent.
5. Ambientals: si afecta el sistema d’espais naturals protegits de Catalunya i la biodiversitat, així com l’efecte que hi pugui tenir el canvi climàtic.
6. Sectorials: es valora l’existència en aquell sector de riscos naturals i tecnològics, i si compleix la Llei de costes.
7. Paisatgístics: s’analitza l’impacte que tindria la nova construcció en la preservació i valorització del paisatge.

Un cop analitzat cada àmbit on encara s’hi podria construir, s’ha decidit mantenir 102 sectors tal com estan al planejament municipal; modificar alguns dels paràmetres de 157 sectors, i desclassificar directament altres 76 sectors, impedint la construcció de 43.600 pisos (Veure el detall a l’annex).

Entre les modificacions que es proposen es destaca la implantació d’un mínim de sostre d’activitat econòmica i/o allotjament dotacional en un mateix àmbit territorial per aconseguir l’equilibri entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats.

Modernització de planejament

L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant des de llavors ha recollit aquests nous criteris.

Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius, un procés sovint llarg i dificultós per als municipis. A títol d’exemple, dels 41 municipis que abasta aquest PDU, n’hi ha 30 (el 73%) que no estan adaptats al planejament territorial modern, dels quals 19 tampoc s’han adaptat a la Llei d’urbanisme del 2002. Sovint, doncs, els àmbits on el planejament municipal en vigor encara permetria construir són fruit de criteris antics que no s’adiuen amb els canvis socials experimentats des de la seva aprovació.

{"name":"2023/12/19/12/28/c9f7f2c2-27cb-479b-ac67-2ed19d39c428.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":157910}

El PDU forma part de la tasca de revisió del planejament vigent a tot Catalunya que el Departament va iniciar el 2015. El primer àmbit del qual es va aprovar definitivament el PDU, el juliol de 2020, va ser el de l’Alt Pirineu. En aquell cas, es va evitar la construcció de prop de 8.500 habitatges. El gener de 2021 es va aprovar el PDU per al litoral de Girona, conegut com a Pla de Protecció de la Costa Brava, que va evitar l’edificació de prop de 15.000 habitatges.

{"name":"2023/12/19/12/30/d917a2b3-8483-4d86-a4b4-0f4f558abb8f.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":99743}

Sumant aquests dos plans directors amb el que s’ha aprovat avui, el Departament haurà desclassificat 3.300 hectàrees, la meitat de la superfície que estava classificada, equivalent a “cinc Eixamples de Barcelona”, ha detallat la consellera de Territori. En total, s’haurà evitat la construcció de l’ordre de 67.000 nous pisos, una xifra equivalent a l’actual parc d’habitatges de la ciutat de Lleida.

Supervisió cas per cas

Un cop aprovats els tres PDU per als àmbits més sensibles de Catalunya, la costa i l’Alt Pirineu, la supervisió sobre si els nous desenvolupaments que els municipis vulguin impulsar és sostenible o no es durà a terme a través de les comissions territorials d’urbanisme.

Precisament, el 2021 la llei d’acompanyament dels pressupostos va modificar la Llei d’urbanisme en aquest sentit. Els municipis que no tinguin el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial hauran de consultar obligatòriament a la comissió d’urbanisme que els correspongui abans de desenvolupar el seu sòl urbanitzable. La comissió valorarà cas per cas si aquesta transformació s'adequa als objectius d'equilibri i sostenibilitat.