Dues pedres. Paisatges persistents és la nova proposta de Palau Robert. El seu objectiu és difondre la riquesa patrimonial d’una tècnica mil·lenària que conforma els paisatges de bona part dels Països Catalans, i aportar elements de reflexió sobre el present i el futur d’aquests territoris a partir de la pedra seca.
La mostra és una iniciativa de la Direcció General de Difusió, en col·laboració amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert, l’han comissariat el director de l’Observatori, Pere Sala i Martí, juntament amb Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué. Es podrà visitar fins el 2 de juny de 2024.
L’exposició està organitzada en tres àmbits. El primer és descriptiu de la gran diversitat paisatgística, centrant-se en set paisatges on les construccions de pedra seca en formen part intrínseca i notable – podem destacar, entre d’altres, l’Altiplà de la Terra Alta, les Garrigues Baixes, la Vall del Corb...-.
El segon àmbit s’atura en una sèrie de característiques i valors que fan de la pedra seca un bé universal amb vuit conceptes per dimensionar-la (Com ara ‘Arreu’, ‘Natural’, ‘Respecte a l’entorn’ i ‘cost ambiental zero’, i ‘Mestratge’). El tercer àmbit es dedica al repoblament del món rural i les conseqüències positives que té per la recuperació del paisatge, fent servir entrevistes a persones que duen a terme aquestes iniciatives de recuperació i revitalització del món rural.
L'art de la pedra seca fou inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitatde la Unesco el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura;no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca. Com queda palès a les Sales 1 i 2 de Palau Robert, la pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d’inspiració i un contenidor excepcional d’aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual.
Eva Pomares, directora general de Difusió, explica que “l’objectiu és posar una nova mirada a un llegat mil·lenari com ho és la tècnica de la pedra seca –reconeguda per la Unesco- i de la qual Catalunya és una de les zones més riques. També demostrem la seva plena vigència i modernitat en el món rural i en el marc de la crisi climàtica que vivim”.
“La pedra seca és una bona manera d’explicar on som” manifesta a la seva salutació inaugural Oriol Duran, secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, “Amb els marges, amb el remuntar... És una manera de demostrar que des de Catalunya estem construint coses, i, per tant, inaugurar aquesta exposició al Palau Robert és una pedra més que posem en la construcció d’un país millor”
Per la seva banda, el co-comissari de la mostra i president de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala, espera que el visitant “surti de l’exposició veient la pedra seca com un testimoni excepcional dels valors necessaris per fer front al món actual: naturalitat, reutilització, circularitat, contribució a la biodiversitat, resiliència...”.
En el seu parlament concloent, la consellera de Territori, Ester Capella, ha destacat que “la pedra seca representa paisatges persistents, com el país. No és balder – ha afegit- dir que som el país que som, pels paisatges que tenim. La pedra seca és una tècnica de present, de passat i de futur. I avui, aquestes mostres són molt més que una representació del passat o una relíquia folklòrica: són garantia de persistència i manteniment del que ens identifica”.