L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) tanca l’any 2022 amb rècord d’actuacions: per primeravegada en tota la sèrie història supera l’horitzó de les 100.000, una xifra que situa aquest centre com a un dels instituts de medicina legal amb major activitat de tot l’Estat. No obstant, més enllà de les xifres globals, el més significatiu ha estat la consolidació, el 2022 i el 2023, de l’aposta de l’IMLCFC per apropar les ciències forenses a la medicina social i situar-lo com a un agent actiu en les polítiques de salut pública.

L’any 2021, amb el Dr. Barbería com a nou director de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), es van redefinir les línies estratègiques de la institució amb un doble objectiu: situar l’IMLCFC com a un òrgan tècnic altament especialitzat en l’assistència pericial a jutges i fiscals, “però també com a una institució social que impacti positivament en la salut de les persones”, ha explicat avui en la roda de premsa de presentació de l’activitat de 2022.

Durant els anys 2022 i 2023 tots dos objectius s’alineen i es consoliden gràcies a la posada en marxa d’iniciatives pioneres i úniques a l’Estat, com ara la creació de la Unitat de Valoració Forense de Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans (UVFTEH), les Unitats de Valoració Forense Integral (UVFI) o la Unitat de Mort Sobtada (UMS). A banda, les donacions de teixits provinents de cadàvers, iniciativa del 2017 i també pionera i única, registren xifres més elevades any rere any, essent el 2022 el millor de la sèrie històrica amb 400 donacions, i amb un total de 1.800 en els sis anys d’activitat. També destaca la major participació de l’IMLCFC en els diferents plans i projectes del Departament de Salut en el disseny de polítiques de prevenció del suïcidi.

La direcció més social i preventiva marca, doncs, un gir transcendental aquest 2022 sobre la nova manera de concebre la medina legal i forense al país.

Nova mirada en les autòpsies: millorar la qualitat de vida i prevenir morts

De les 102.000 actuacions fetes l’any 2022 a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), les autòpsies sumen un total de 4.454, que representa un 5% del conjunt de l’activitat forense. No obstant, el total d’autòpsies de 2022 és prop d’un 8% superior a les realitzades l’any anterior i s’assoleix una mitjana de 370 autòpsies al mes. El volum d’autòpsies judicials creix any rere any (1.000 més en una dècada) i només s’evidencia una petita davallada l’any 2020, coincidint amb la pandèmia de la COVID. En conjunt, de cada 100 morts a Catalunya, 6 són morts en què intervé l’IMLCFC. Les autòpsies judicials a homes representen un 70% del total. “Darrera de cada autòpsia hi ha la voluntat medicolegal d’entendre i explicar què ha passat, per què i com. Aquesta informació té molt de valor per al jutge i evidentment per a la família, però també té un potencial clínic molt rellevant, en la mesura que conèixer millor les morts ens ajuda a prevenir-ne de noves”, ha explicat el director.

{"name":"2023/12/21/09/18/e9680e6e-b44e-4fd9-a943-4bd6638a4868.PNG","author":"Justícia, Drets i Memòria","type":"0","location":"0","weight":25623}

1. El potencial clínic de les morts naturals judicials

Les autòpsies per mort natural són la gran majoria de les que es fan a l’IMLCFC; de fet, representen més d’un 60% del total (2.677). A partir de l’any 2016 aquest tipus d’autòpsies ha crescut significativament: de les prop de 2.000 (any 2016) a les prop de 2.700 (any 2022). Es tracta de necròpsies amb poc interès judicial, però amb molt potencial clínic, i que obren noves oportunitats per apropar la medicina legal a la medicina preventiva, com per exemple, contribuint en l’estudi de les possibles causes genètiques de les morts sobtades amb etiologia cardíaca en adults joves. Les dades forenses evidencien que 3 de cada 4 morts naturals són morts sobtades amb causa cardiovascular. En els casos de persones per sobre dels 50 anys, aquestes morts es deuen sobretot a cardiopaties isquèmiques (derivades, entre d’altres, del colesterol o el tabaquisme) i en els casos per sota dels 50 anys, se sap que un percentatge variable (20-30%) poden tenir causa genètica. Aquest 2023 l’aposta per l’especialització en el coneixement i l’abordatge de la mort sobtada s’ha concretat amb la creació de la primera Unitat de Mort Sobtada a tot l’Estat, que busca aprofitar el coneixement científic i mèdic d’aquestes autòpsies, estrènyer les col·laboracions amb institucions hospitalàries i de recerca de referència per compartir dades i mostres, i establir millors mecanismes d’acompanyament a les famílies amb l’objectiu final de prevenir noves defuncions per aquesta causa en altres membres de la família que puguin estar en risc de patir la mateixa alteració genètica.

{"name":"2023/12/21/09/25/850a3f1c-1305-427d-b633-a624b79d888b.PNG","author":"Justícia, Drets i Memòria","type":"0","location":"0","weight":34890}

1. El compromís contra els suïcidis

Les morts violentes representen un 33% del total d’autòpsies. En terminologia forense aquestes morts inclouen les morts accidentals, com poden ser els accidents de trànsit o les caigudes (801), les morts per suïcidi (608) i per homicidi (56). Les caigudes (amb major prevalença en dones) i els accidents de trànsit (amb major prevalença en homes) són les morts accidentals que registren percentatges més elevats, molt lluny de les morts per intoxicació, per ofegament o per exposició al foc o al fum.

Hi ha consens en el fet que les dades forenses són molt útils per al coneixement de les conductes suïcides mortals i la correcció de la infradeclaració de les estadístiques de mortalitat, i contribueixen, per tant, en el disseny de les polítiques de prevenció. Per això, el 2022, l’IMLCFC ha començat a treballar un marc de col·laboració amb el Departament de Salut per facilitar l’accés directe i a temps real a aquestes dades. És una iniciativa més que se suma a altres col·laboracions de l’Institut amb projectes impulsats i liderats pel Departament de Salut, com ara el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC), que té com a objectiu específic dissenyar i implantar un sistema sòlid d'investigació, coneixement i vigilància epidemiològica de la conducta suïcida.

1. Donacions que milloren vides

L’any 2017, l’IMLCFC va començar la seva activitat com a centre donant de teixits provinents de cadàvers, unes extraccions que es realitzen directament al necroquiròfan habilitat a les instal·lacions de la seu de Barcelona. En aquests sis anys, les donacions de teixits han arribat a les 1.800, de les quals prop d’un 50% són còrnies. Aquesta iniciativa, pionera i única a tot l’Estat, es consolida al llarg dels anys i a dia d’avui, a Catalunya, el 23% de les donacions de cadàvers registrades pel Banc de Sang i Teixits (BST) provenen de l’Institut de Medicina Legal català, un percentatge similar al que registren països com Suècia. A banda, l’IMLCFC ha estat el 2022 el primer centre donant de teixit muscoesquelètic, vasos i pell a Catalunya, i el quart en còrnies.

Es calcula que un únic donant de cadàver pot millorar la vida d’uns 100 pacients amb patologies molt diverses i té, per tant, un impacte directe en la salut de les persones. Poden beneficiar i millorar, per exemple, la vida de pacients amb distròfia corneal, grans cremats, en situació de pèrdua de massa òssia per accidents, tumors o infeccions, amb inestabilitat articular, amb malalties congènites o amb patologies valvulars.

Les donacions sempre requereixen el consentiment de la família i l’autorització judicial, i cal que compleixen els requisits medicosanitaris habituals. Aquest procés està completament protocol·litzat i és possible gràcies al convenis amb el BST, l’Hospital Clínic i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

{"name":"2023/12/21/09/23/5235cc8e-26fa-4128-b381-28beb4698396.PNG","author":"Justícia, Drets i Memòria","type":"0","location":"0","weight":58751}

Les violències sexuals

Les darreres memòries d’activitat d’institucions hospitalàries, policials i judicials evidencien un augment de les denúncies per agressions sexuals a dones. En consonància amb aquesta tendència global a l’alça, l’Institut també ha registrat aquest 2022 un creixement d’intervencions en aquests casos. L’impacte de les polítiques i campanyes de conscienciació social impulsades per administracions i entitats facilita que aquests casos cada cop es denunciïn més i que es coneguin millor els recursos a l’abast de les víctimes. Atesa la vinculació dels òrgans judicials i la medicina legal i forense, aquest increment té també un impacte en l’activitat forense, que es tradueix en més reconeixements urgents a víctimes (1.453, el 2022), més valoracions de lesions a víctimes (5.776, el 2022) i més sol·licituds d’anàlisi de mostres biològiques al Laboratori Forense (1411 el 2022).

El 2022, amb l’objectiu de donar millors respostes pericials en casos considerats de gravetat extrema –no tant per la quantitat, sinó per les greus conseqüències sobre les víctimes–, l’IMLCFC va engegar una Unitat de Valoració de Víctimes de Tràfic d’Essers Humans. En el primer any de funcionament, aquesta Unitat ha atès una quarantena de casos, majoritàriament dones víctimes d’explotació sexual, però també laboral, per exercici de la mendicitat i de matrimoni forçós. Addicionalment, aquest 2023, també s’ha creat el programa de millora de les Unitats de Valoració Forense Integral, que incorporarà una trentena de nous professional altament especialitzats en els dels àmbits de la medicina forense, el treball social i la psicologia i permetrà un millor abordatge dels casos complexos de violències contra les dones.

Per donar una atenció correcta als casos de violències sexuals, en els darrers anys s’ha intensificat la formació de l’equip de l’IMLCFC en aquest àmbit.

Primera MIR forense i legal a Catalunya

L’IMLCFC disposa de l’acreditació com a Unitat Docent per part del Ministeri de Salut (a tot l’Estatn’hi ha 8) i això li ha permès acollir el curs 2022/2023 la primera metgessa interna resident (MIR) en medicina legal i forense, una branca a la qual es pot accedir per primer cop a través de l’especialització mèdica reglada. La nova especialitat de medicina legal i forense va ser la quarta a esgotar les places, després de dermatologia, cirurgia plàstica i reparadora, i cardiologia. Entre totes les places de medicina legal i forense ofertades a l’Estat, la Unitat Docent de l’IMLCFC va ser la primera a ser escollida. En el curs 2023/2024, l’Institut ha acollit una segona MIR, i es preveu que en las properes convocatòries es puguin incorporar 4 noves MIR. El disseny formatiu previst es distribueix en dues etapes: el primer any, la formació es realitza a un dispositiu docent (Hospital de Bellvitge, Hospital SantJoan de Déu i CUAP Manso) i durant els altres tres anys, el MIR realitza un itinerari pels serveis, seccions i unitats de l’IMLCFC.

Les actuacions forenses superen per primer cop les 100.000

L'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) va fer 102.006 actuacions durant l'any 2022, unes xifres que representen un increment del 6,2 % respecte a les actuacions de l'any 2021 (95.977 actuacions).

El 67,1 % de les actuacions corresponen a actuacions a la jurisdicció penal, el 20,23 % actuacions a altres jurisdiccions, un 10,3 % són citacions a judicis i les pericials extrajudicials suposen un 2,5 %. Aquests percentatges són pràcticament els mateixos que l'any 2021.

En l’àmbit penal –a banda de les prop de 4.454 autòpsies–, els metges forenses han realitzat 40.004 reconeixements de lesionats, prop de 8.487 valoracions psiquiàtriques en assumptes penals, 2.483 assistències mèdiques a detinguts, 3.777 aixecaments de cadàvers, 1.453 reconeixements de víctimes d’agressions sexuals i 195 valoracions de mala pràctica mèdica, entre d’altres. En l’àmbit civil, les actuacions més habituals han estat les valoracions de la capacitat civil (5.575,) i les valoracions d’internament psiquiàtric involuntari (9.503).