- El conseller de Drets Socials encapçala l’acte de presentació de les actuacions impulsades pel Departament a les comarques gironines amb una partida de 27,1 M€ del fons Next Generation EU
- El Govern finança 112 projectes a la vegueria per equiparar Catalunya amb els països europeus més avançats pel que fa a protecció social
“És la inversió en infraestructures socials més rellevant que s’ha fet mai en la història del país”. Així s’ha referit el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, als prop de 400 milions d’euros del fons Next Generation EU que Drets Socials destina a infraestructures i projectes socials arreu del país. En el marc d’aquest fons europeu, el Departament finançarà, fins el 2026, 765 iniciatives orientades a accelerar una transformació en l’àmbit de l’atenció a les persones que equipari Catalunya amb els països europeus més avançats pel que fa a protecció social.
Aquest matí a l’auditori Josep Irla de Girona, el conseller Campuzano ha participat a la presentació de la inversió a les comarques de Girona. 27,1 M€ és la partida pressupostària destinada a finançar 112 projectes socials a la vegueria.
“El país te grans reptes en l’àmbit social que necessiten inversió pública i aliances entre el tercer sector, el món local i el Govern per afrontar-los”, ha dit el conseller referint-se a l’envelliment, al repte que es deriva del creixement de la població del país o la pobresa estructural. “Tenim la voluntat de construir un país just on les oportunitats de desenvolupar-se de tots els seus ciutadans sigui possible”, ha afegit el conseller.
El fons Next Generation EU assignat a Drets Socials es destina a un ampli ventall de ciutadans, com ara gent gran, infants i joves, persones amb discapacitat o amb malaltia mental i persones sense llar. Reben finançament tant projectes propis del Govern com iniciatives impulsades pel món local o per entitats del tercer sector, centres de recerca i d’altres agents socials implicats en l’atenció social.
Els projectes que seran una realitat en els propers anys s’emmarquen en sis línies d’actuació:
- Nous equipaments d’atenció social i remodelació dels existents
- Les noves tecnologies al servei de l’atenció de les persones
- La tecnologia com a element transformador dels serveis socials
- Innovació en serveis socials
- Modernització d’infraestructures, digitalització i millora d’espais residencials d’atenció a la infància o destinats al lleure educatiu
- Catalunya, país accessible
Aquesta és la tercera presentació que organitza el Departament, que ha previst actes similars arreu del país els propers mesos per compartir les iniciatives que rebran finançament del fons Next Generation en cadascuna de les vegueries.
Injecció en infraestructures socials: 7 equipaments nous i una vintena d’ampliacions o remodelacions per a millorar l’atenció a les persones
El gruix de la inversió social es destina a la construcció, ampliació i remodelació d’infraestructures socials. En l’àmbit de les cures, es tracta d’actuacions de millora o de nova construcció de centres residencials i diürns destinats a la gent gran, persones amb discapacitat o amb malaltia mental. També inclou les inversions en centres per a la protecció de persones sense llar o amb necessitats d’allotjament temporal.
Entre altres qüestions, els espais nous o remodelats adopten solucions tecnològiques per facilitar l’autonomia personal i la vida independent, així com les cures i l’assistència personal i responen al model de l’atenció centrada en la persona que promou el Departament.
En total es construiran 7 equipaments nous a la vegueria de Girona i se’n remodelaran i ampliaran una vintena més. Entre els centres de nova construcció destaquen la residència i centre de dia per a gent gran de Lloret de Mar. L’Ajuntament rebrà una subvenció de prop de 6 milions d’euros del fons Next Generation EU per a construir aquest equipament que atendrà al servei residencial 136 persones, organitzades en 8 unitats de convivència, i oferirà també 20 places d’atenció diürna, tal com ha explicat David Reixach i Saura, dels Serveis Jurídics i membre de l'equip de coordinació dels projectes europeus de l’Ajuntament de Lloret de Mar.
Un altre dels projectes de nova construcció destacats a la vegueria de Girona és la residència per a persones amb discapacitat de la Fundació els Joncs, a Sarrià de Ter. L’entitat rebrà 2,36 M€ per impulsar aquesta infraestructura que oferirà 45 places per a persones amb discapacitat intel·lectual, en estances individuals. El vicepresident de la Fundació, Jesús Candel i Guilana, ha explicat que el centre també disposarà de diversos espais socials per fomentar les activitats i relacions personals de les persones residents.
27 projectes tecnològics per atendre les persones
Per tal de fomentar l’autonomia personal i endarrerir la institucionalització el màxim de temps possible, és indispensable implementar innovacions i solucions tecnològiques que impliquin la modernització de l’atenció domiciliària i facilitin la vida independent de les persones en situació de dependència, discapacitat o malaltia mental, com ara elements de domòtica, telemedicina, teleassistència avançada, etc. En aquesta línia, el Govern, mitjançant el fons Next Generation EU, finança a les comarques gironines 27 iniciatives tecnològiques que comporten un impacte directe en la qualitat de vida de les persones.
Un dels projectes d’abast nacional més destacats en aquesta línia és el desplegament de l’assistent robòtic ARI. El Govern, en el marc d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, ha invertit 5,43 milions d’euros en l’adquisició de 1.000 unitats d’aquesta plataforma. Aquest estoc permetrà ampliar el projecte a la capital catalana i se n’iniciarà també el desplegament a la resta del país. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament cedirà 200 assistents robòtics intel·ligents al Departament de Drets Socials per començar el pilotatge en altres punts del territori.
2 iniciatives tecnològiques per millorar els serveis socials
Situar els serveis socials al segle XXI és una altra de les fites que es fixa el Govern amb el fons Next Generation EU. Per afrontar la revisió dels models d’atenció, agilitzar la resposta a la ciutadania o simplificar els processos administratius, cal apostar per sistemes que millorin la gestió de la intervenció social i que permetin disposar d’informació per planificar o establir patrons capaços d’avançar les necessitats socials.
A alguns d’aquests objectius respon el projecte Pigall de l’Ajuntament de Girona, que rep 326.000 euros del fons Next Generation. Segons ha explicat Òscar Martínez Grados, tècnic de l’Equip de Planificació Estratègica i Innovació del consistori, la iniciativa desenvolupa un procés de millora, actualització i implantació de noves tecnologies, que impliquen paral·lelament un procés de canvi, de planificació i de capacitació de l’Ajuntament i dels equips professionals que en formen part, en aliança estratègica amb la universitat. En aquest sentit, s’avança en la incorporació de les noves tecnologies relacionades amb la intel·ligència artificial, metadades o estadística avançada amb criteris d’equitat.
16 projectes d’innovació social
La innovació és clau en qualsevol camp. En el sector social esdevé imprescindible per avançar i millorar en l’atenció a col·lectius vulnerables. Per això, el Govern dedica part del fons Next Generation a la vegueria de Girona a l’impuls de 16 projectes pilot en l’àmbit dels serveis socials.
El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa és un dels 16 organismes de la vegueria que es beneficia d’una subvenció en aquesta línia pel seu estudi predictiu de situacions de vulnerabilitat a la comarca. Segons la representant de Consorci Elisabet Demonjó i Duran, l’objectiu del projecte és analitzar les dades que permetin preveure les necessitats de les situacions de vulnerabilitat i iniquitat de la població, identificant patrons poblacionals de les necessitats socials, correlacionant-los amb dades sociodemogràfiques i extrapolant-los a la resta de la població.
12 actuacions en equipaments que atenen infants i joves
En total, el programa destinat a equipaments que atenen infants i joves a la vegueria de Girona suma 12 actuacions que engloben, entre d’altres, millores i digitalització de centres del sistema de protecció a la infància, actuacions de millora ecològica en cases de colònies o reformes en albergs. En aquest sentit, destaca una inversió d’1,7 M€ per a les obres de millora de l’alberg de joventut de l’Escala. Segons ha explicat la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol, l’objectiu principal del projecte és millorar el confort dels usuaris de l’alberg actuant en l’evolvent tèrmic de l’edifici (façanes, cobertes i tancaments) i incorporant un sistema de climatització que refresqui les sales i les habitacions de l’alberg a l’estiu. Alhora, es vol descarbonitzar la producció tant de calor i ACS com de fred amb la substitució de calderes de gas per aerotèrmia i incorporar una instal·lació fotovoltaica per autoconsum.
27 intervencions per fer de Catalunya un país accessible
La millora de l’accessibilitat, tant física com sensorial, és la darrera línia inclosa als fons Next Generation que s’ha presentat a l’acte d’aquest matí. En aquest àmbit i de la mà del món local, 13 municipis rebran subvencions per valor de 582.000 euros per a dur a terme projectes de millora de l’accessibilitat als espais d’atenció ciutadana, tant físics com telemàtics. També es faran intervencions en altres edificis i espais com ara l’eliminació de barreres arquitectòniques al conjunt monumental d’Empúries (MAC-Empúries), a l’arxiu Històric de Girona, o al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Girona).
El secretari general del Drets Socials, Oriol Amorós i March, ha recordat durant la seva intervenció en l’acte que el Govern ha aprovat recentment el codi d’accessibilitat. Amorós ha explicat que el codi desenvolupa la llei d’accessibilitat i té la funció de regular les mesures que s’han de prendre en tots els aspectes de la vida pública per fer accessibles tot tipus de serveis. Des d’accessibilitat física, que ja compta amb regulació prèvia important, a innovacions pel que fa a l'accessibilitat sensorial i cognitiva. Segons el secretari, es tracta d’una normativa que situarà Catalunya com un dels països més accessibles.