- El Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT) està format per 14 personalitats rellevants del sistema de recerca, universitats i innovació
- El prestigiós oncòleg Joan Massagué presidirà aquest consell d’experts previst en el desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha presidit aquest matí la sessió constituent del Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), en el marc del desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya.
L’òrgan, integrat per 14 personalitats rellevants del sistema de recerca, universitats i innovació, assessorarà el Govern en les grans decisions estratègiques de país sobre ciència i innovació i actuarà com a instrument de participació de la comunitat científica i de la societat civil en la definició de les polítiques públiques d’R+D+I.
En aquesta primera reunió, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, s’ha nomenat el prestigiós oncòleg Joan Massagué Solé,director del Sloan Kettering Institute de Nova York i Premi Nacional de Recerca 1999, com a president de l’ens. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i Pons, i del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, també hi han estat presents.
El cap de l’Executiu ha destacat la rellevància del nou òrgan perquè “és un pas més en el nou impuls que estem fent a la recerca a Catalunya amb eldesplegament de la Llei de la Ciència”,i ha subratllat que el CORICAT suposa “un canvi de paradigma” respecte el que s’havia fet fins ara, ja que “els informes que surtin d’aquest consell tindran incidència per prendre les grans decisions estratègiques en R+D+I”.
“Si avui la ciència i la recerca de Catalunya gaudeix de bona salut, en molt bona part és gràcies al talent dels nostres investigadors, que han permès superar anys que no s’havia invertit com calia”, ha afirmat Aragonès. I ha afegit que, “gràcies al seu saber i coneixement, la recerca catalana no ha quedat enrere”.
Els integrants del CORICAT han pres possessió avui per un període de cinc anys, renovables per cinc anys més. D’aquests membres, que respecten el principi de paritat, 7 van ser nomenats pel Govern el passat mes de juliol:
· Eudald Carbonell Roura, arqueòleg i catedràtic de Prehistòria.
· Anna Fontcuberta Morral, física i cap del Laboratori de Materials Semiconductors de l’Escola Politècnica Federal de Lausana.
· Dirce Marzoli, historiadora i arqueòloga i membre de ple dret de l’Institut Arqueològic Alemany.
· Joan Massagué Solé, oncòleg, director del Sloan Kettering Institute de Nova York i Premi Nacional de Recerca 1999.
· Núria Oliver Ramírez, enginyera en Telecomunicacions i doctora en IA pel Massachusetts Institute of Technology.
· José Manuel Silva Rodríguez, enginyer agrònom que va ser director general de Recerca de la Comissió Europea.
· Carme Torras Genís, doctora en Informàtica, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC) i Premi Nacional de Recerca 2020.
El mes de novembre es van designar 7 membres més en representació del Parlament:
· Nora Ventosa Rull, enginyera química i professora d'investigació de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).
· Joan Elias García, catedràtic de Matemàtiques i exrector de la Universitat de Barcelona (UB).
· Nuria Montserrat Pulido, biòloga i professora d'investigadora ICREA de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
· Lluís Blanch Torra, doctor en Medicina i director de Recerca i Innovació del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.
· Xavier Ferràs Hernández, enginyer de Telecomunicacions i professor d'Economia (Esade-URL).
· Lluís Torner, físic i director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
· Anna Maria Pla, doctora en Dret i professora de la Universitat de Girona (UdG).
Enfortint la ciència feta a Catalunya
Aprovada per ampli consens parlamentari el desembre de 2022, la Llei de la ciència de Catalunya consolida el sistema de governança propi del sistema de coneixement català per enfortir la posició capdavantera de la ciència feta a Catalunya, garantint una ciència al servei de les persones, la competitivitat de les empreses i l’eficàcia de les institucions públiques.
1