- S’han incrementat les places públiques residencials per a gent gran i persones amb discapacitat i les prestacions econòmiques en diversos àmbits
- S’ha aprovat el sistema d’atenció integrada social i sanitària i s’ha iniciat el desplegament de les Barnahus per millorar la protecció d’infants i adolescents
- L’acord històric amb sindicats i patronals ha permès avançar en la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector social
El Departament de Drets Socials tanca un 2023 intens, assolint diversos objectius marcats pel conseller Carles Campuzano i Canadés. Amb un pressupost de 3.520 milions d’euros, un 13,1% més que l’any anterior, s’han abordat amb èxit molts dels reptes en tots els àmbits de competència del Departament: infància, adolescència i joventut, gent gran, persones amb discapacitat, àmbit comunitari, prestacions...
Així, amb un increment notable de places residencials per a persones amb discapacitat i gent gran, millorant el nombre i les quanties de les prestacions, i impulsant l’atenció integrada social i sanitària, el projecte comunitari Barris amb Futur, el sistema Barnahus, aprovant el Pla Nacional de Joventut i signant un acord històric amb sindicats i patronals per, entre altres fites, avançar cap a una millora de les condicions laborals dels treballadors del sector social, s’han complert els objectius que Campuzano s’havia marcat per a aquest 2023.
Traspàs de l’IMV
L’últim objectiu assolit, concretament aquesta mateixa setmana, és una de les demandes històriques del Govern i del Departament de Drets Socials. El Consell de Ministres ha aprovat la modificació de la llei de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) que ha de permetre a la Generalitat gestionar aquesta prestació de manera integral amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), la qual cosa permetrà simplificar tràmits, ser més eficaços i millorar aquestes prestacions socials per arribar a més persones, sobretot a famílies amb fills.
Augment d’IRSC i PEV
Per fer front a les situacions de pobresa i que més persones puguin accedir a prestacions socials, s’ha incrementat l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), actualitzat per primer cop des de 2010. Així, s’ha augmentat un 8% i s’ha situat en 717 euros mensuals el llindar per rebre prestacions socials.
A més, s’han incrementat les prestacions econòmiques vinculades (PEV), una ajuda econòmica que perceben les persones amb dependència per contribuir al pagament d’una plaça residencial en centres acreditats quan no poden accedir a una plaça amb finançament públic de la Generalitat. L’import màxim passa de 747 euros mensuals a 1.239 euros mensuals, un 66% més, així que s’universalitza l’accés a les residències facilitant-lo a les persones amb rendes més baixes. Per fer-ho possible es fa una inversió extra de 55 milions d’euros al pressupost de l’any 2024 per arribar als 178,5 milions, més del doble que fa dos anys.
Atenció integrada social i sanitària
Al llarg d’aquest any, el Departament de Drets Socials ha seguit treballant en l’Estratègia d’Atenció Social i Sanitària per oferir una atenció més integrada i menys fragmentada a les persones grans, amb discapacitat, malaltia mental i, en general, a les persones amb necessitats complexes.
En aquest sentit, els Departaments de Drets Socials i Salut han fet un pas decisiu en l’atenció integrada social i sanitària a les residències de la gent gran (RGG) del país amb la posada en marxa d’un pla d’actuació específic. A partir d’ara, els equips d’atenció primària (EAP) atendran directament les persones residents, ja que aquests equipaments són el seu domicili i, per tant, s’hi ha de garantir la mateixa atenció de qualitat que amb la resta de població. Per fer-ho, es reforçaran els EAP que tenen un major volum de places residencials al seu càrrec, amb un cost addicional d’uns 15 milions d’euros. El desplegament del nou model es farà durant el 2024.
A més, enguany també s’ha presentat el Hub d’Innovació Social i Sanitària (HiSS), un instrument del sistema català de salut i de la xarxa pública de serveis socials per impulsar projectes innovadors que permetin donar una resposta conjunta a les necessitats com per exemple les derivades de la soledat no volguda.
Més places
En l’àmbit de la dependència, el Departament ha creat noves places per tal d’eliminar les desigualtats territorials, reduir les llistes d’espera i adaptar l’oferta a la demanda actual. En total s’han creat 2.250 noves places per a residències de gent gran, centres d’atenció diürna i SAIAR. També s’han creat 700 noves places públiques per a persones amb discapacitat. D’aquestes, 500 per atendre les sortides d’escola i prop d’un centenar en el projecte Casa Meva, que promou la desinstitucionalització i una major autonomia personal.
Reforç del sistema de serveis socials
Per reforçar el sistema de serveis socials, el Departament ha finalitzat el procés de concertació de més de 15.200 places i serveis socials que fins ara es finançaven mitjançant subvenció. Incorporar aquestes places i serveis a la Xarxa d’Atenció Pública de Serveis Socials dona estabilitat financera a les entitats, ja que els concerts tenen una llargada superior, però també reforça el seguiment de la prestació dels serveis. Tot, per millorar la qualitat del servei i les condicions laborals dels professionals.
Encara en l’àmbit de la convocatòria ordinària de subvencions a projectes i entitats, s’ha augmentat un 21% la dotació de les ajudes de 2023 fins a 38,4 milions d’euros i sumat dues noves línies de subvencions: una per a projectes d’inserció comunitària per persones amb conducta addictiva, trastorns de la conducta alimentària o VIH-sida i una altra per a persones amb discapacitat física, intel·lectual o situacions de pluridiscapacitat. En total, enguany reben finançament 1.906 projectes de l'àmbit d’atenció a la infància, voluntariat, suport a les famílies, gent gran, persones amb discapacitat o sensellarisme.
El Govern també ha finançat enguany 571 projectes socials que impulsen més de 200 entitats arreu del país amb la convocatòria de subvencions a entitats amb càrrec al 0,7% de l'IRPF. Es tracta d’iniciatives d’entitats vinculades a les polítiques socials del Departament de Drets Socials així com programes d’igualtat, de dones i d’immigració del Departament d’Igualtat i Feminismes. Dotada amb 33,7 milions d'euros, aquesta convocatòria és una de les vies de col·laboració del Govern per enfortir la tasca del tercer sector social.
A més, s’han destinat 320.000 euros a la Taula d’entitats del Tercer Sector Social per a la realització de 15 projectes relacionats amb els objectius compartits, així com per al desplegament i implementació d’actuacions vinculades al III i IV Pla de suport del Tercer Sector Social de Catalunya per a l’any 2023.
Finalment, també s’ha fet efectiva enguany la unificació en una sola convocatòria de les dues grans línies de subvencions del Departament: els ajuts COSPE i els que provenen de la recaptació de l’IRPF. L’anomenada Convo 24, de la qual s’han publicat les bases ara a finals d’any, s’ha treballat amb les entitats i serà més eficaç, més àgil, més racional i més ben dotada.
Augment de les prestacions d'atenció social a les persones amb discapacitat
Drets Socials ha concedit enguany 5.723 ajuts a 3.988 persones amb discapacitat per adquirir productes de suport. S’ha ampliat un 30% més el pressupost previst de la convocatòria d’ajuts per a prestacions d'atenció social a les persones amb discapacitat (PUA) de 2023 per cobrir les sol·licituds dels anys 2021 i 2022, a més de les demanades d’aquest any. I és que enguany, de manera extraordinària, s’ha permès presentar sol·licituds corresponents al 2023 i també les demandes no ateses de 2021 i 2022, tal com es va comprometre el conseller al Parlament.
Per fer-ho possible, el Departament va duplicar inicialment el pressupost: dels 2,6 milions d’euros de l’anterior convocatòria als 5,2 milions d’euros. Finalment, encara s’ha ampliat un 30% més el pressupost per poder cobrir les sol·licituds presentades, fins a arribar als 6.799.000 euros.
Codi d’Accessibilitat
Drets Socials també ha aprovat aquest 2023 el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Es tracta d’un reglament exhaustiu, que va més enllà de les barreres arquitectòniques, i té en compte també l’accessibilitat comunicativa i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure.
El nou Codi d’Accessibilitat té l’objectiu d’afrontar el repte demogràfic de l’envelliment i d’incidir en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats que generen les barreres existents. El reglament també preveu la creació d’un distintiu de qualitat com a reconeixement dels establiments, serveis o municipis que incorporin mesures d’accessibilitat més enllà de les obligatòries.
Material assistencial nou per a gent gran i persones amb discapacitat
El Departament de Drets Socials també ha invertit a finals de 2023 fins a 6,1 milions d’euros en la renovació de material assistencial per a gent gran i persones amb discapacitat. En concret, amb aquesta inversió s’han pogut adquirir 5.509 llits, grues i ajuts tècnics nous que serviran per renovar materials existents en centres de la Generalitat a tot Catalunya.
Aquests materials nous han permès retirar 3.887 productes, dels quals 1.872 estaven en bon estat i s’enviaran a entitats, fundacions o ens municipals i comarcals perquè els puguin reaprofitar. De moment, ja s’han reaprofitat 883 productes. Aquesta mesura té en compte criteris de compromís social, solidari i mediambiental. En total, es calcula que se’n podran beneficiar 8.600 persones.
Acord històric
A principis de juny, el Departament va signar un acord històric amb les principals patronals i sindicats majoritaris per millorar les tarifes dels serveis i així millorar la qualitat i els sous dels professionals del sector. L’acord fixava augmentar un 4% les tarifes aquest 2023, amb un augment extraordinari del 2% per fer front a l’increment de costos energètics, i un ascens del 5% de mitjana per al 2024. El compromís del Govern per millorar de les condicions laborals dels professionals i la qualitat dels serveis socials es va fer efectiu al novembre, quan es va aprovar destinar 127 M€ a finançar la pujada de tarifes pactada amb sindicats i patronals del sector social.
En aquest marc de l’acord, davant la necessitat de definir els serveis socials necessaris en el segle XXI, el Departament s’ha compromès a fer una revisió de la Cartera de Serveis, la primera que es farà des de 2007, per fer-la més flexible i adaptable a les necessitats dels usuaris de serveis.
Més protecció per a infants i adolescents
El Departament ha dedicat el 12% del pressupost de 2023 a polítiques en l’àmbit de la infància. Per això s’ha incrementat un 30% del pressupost destinat als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), una xifra històrica que permetrà millorar la qualitat del servei i donar resposta a la demanda existent.
També aquest any s’ha inaugurat la Barnahus de Tarragona i s’ha iniciat el desplegament del servei a 12 punts més del país per atendre infants víctimes de violència sexual. Per conscienciar de l’abús sexual infantil, el Departament de Drets Socials va encarregar al grup musical infantil Xiula una cançó. El videoclip de la peça ‘El meu cos és meu’ es va estrenar el passat 29 de març en el marc de l’acte d’inauguració de les noves instal·lacions de Tarragona.
Més famílies d’acollida
La campanya “Acollir és fer família” ha passat per totes les vegueries recollint testimonis de famílies acollidores i joves que han estat acollits. La voluntat de la iniciativa és conscienciar de la importància i la necessitat de famílies acollidores d’infants i joves que es troben al sistema de protecció de la Generalitat. En aquest àmbit, s’ha incrementat fins al 32% la prestació per acolliment d'infants i adolescents, destinant-hi un pressupost de 30 milions d’euros. Aquesta prestació està destinada tant a acolliments en família extensa com en família aliena. També ha augmentat el complement Respir que reben les famílies d’acollida amb l’objectiu que l’infant o adolescent acollit pugui gaudir d’activitats de lleure i també d’alleugerir la tasca de cura, gran dedicació i atenció que fa la família acollidora.
Així mateix, Drets Socials i la Federació Internacional de Comunitats Educatives (FICE) han impulsat enguany un programa pilot d’acolliment especialitzat d’especial preparació per acollir 16 infants i adolescents d’entre 7 i 18 anys amb problemes de salut mental o de conducta que avui estan tutelats per l’administració.
Nou Pla Nacional de Joventut
En l’àmbit de la joventut, el Departament ha presentat el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Fins a 29 milions d’euros es destinaran perquè els joves menors de 35 anys puguin fer front a les despeses del lloguer de l’habitatge. Una altra novetat és la incorporació d’un referent de salut mental i emocional als instituts d’educació secundària a partir del curs 2023-2024.
Enguany també s’han posat en marxa unes formacions destinades a professionals que treballen amb joves per detectar factors de risc de suïcidi en joves i adolescents, creades en el marc del Grup de Treball de Prevenció del Suïcidi Juvenil que es va crear després de la pandèmia. I s’ha activat ‘Obro Feel’, un xat de suport emocional per a joves. Es tracta d’una prova pilot que té per objectiu la detecció precoç i la prevenció de problemes vinculats a la salut mental entre la població adolescent i jove, especialment els vinculats a la depressió, la ideació suïcida o els trastorns de la conducta alimentària (TCA).
Pobresa energètica
En l’àmbit de la lluita contra la pobresa energètica, el Govern va aprovar la creació d’una oficina que ha de permetre un abordatge integral de la pobresa energètica i que comptarà amb un pressupost d’1,65 milions d’euros.
S’hi incorporaran 14 persones, que gestionaran el Fons d’Atenció Solidària per vehicular les prestacions destinades a fer front al pagament de subministraments bàsics d’aigua potable, gas i electricitat de llars en situació de vulnerabilitat. L’objectiu és detectar amb antelació les necessitats en aquest àmbit i poder-hi intervenir abans d’arribar a situacions d’impagament o privació material greu.
En aquesta línia, el mes febrer la Generalitat va avançar els 9 milions per condonar la meitat el deute elèctric de 2021 que 41.000 llars vulnerables tenien pendent amb Endesa.
Desallotjament Bloc Venus
Per altra banda, i amb un enfoc més local, el Departament ha posat fil a l’agulla en l’expropiació de l’edifici Venus. El Consorci del Barri de la Mina, del qual forma part Drets Socials juntament amb altres administracions, ha aprovat una nova proposta que inclou millores substancials quant a la valoració dels immobles i, per tant, de les indemnitzacions, que augmenten més d’un 20%. Per a aquells que no són propietaris, s’estableix una indemnització per pèrdua de la possessió d’entre 6.846 € i 8.529 €, una novetat respecte de 2009.
L’objectiu del Consorci és garantir un habitatge a totes les famílies vulnerables, independentment de la situació contractual de la seva llar, i per això s’analitza cada cas i es proposen solucions flexibles i personalitzades per atendre totes les realitats de les persones que hi viuen.
Barris amb futur
El Govern també ha aprovat enguany el projecte Barris amb Futur per treballar noves metodologies d’intervenció de les polítiques socials i urbanes, amb el repte d’assolir una Catalunya socialment cohesionada. Durant el 2024 es definiran quinze projectes d’intervenció sociourbana entre una selecció d’àrees amb indicadors recurrents de risc social. Aquestes 15 àrees promouran accions al voltant de tres grans eixos: espai de sociabilitat (equipaments, espai públic); condicions de vida (habitatge, ocupació) i igualtat d’oportunitats (educació, cultura, salut, equitat de gènere)
Cadascuna d’aquestes àrees d’atenció social haurà de dissenyar per consens una estratègia d’intervenció prioritzada segons les necessitats socials més importants a atendre. A tal efecte, es constituirà una taula o equip de treball conjunt entre Generalitat, ens local i operadors socials per definir i desplegar el projecte.
Llei de Foment de l’Associacionisme
Enguany també s’ha aprovat al Parlament la Llei de Foment de l’Associacionisme per valorar i potenciar l’associacionisme, amb la finalitat d’enfortir-lo, fer-lo créixer i incentivar la conscienciació social sobre els seus valors i principis. S’aposta així per implementar projectes i programes de provisió pública que reconeguin la tasca i el valor de les entitats, facilitin la seva participació decisiva en la presa de les decisions que afecten la col·lectivitat, despleguin accions de suport i d’acompanyament del dia a dia de les entitats i promoguin i sensibilitzin els seus valors davant de la població que viu a Catalunya.
La llei té com a objectiu incorporar mecanismes de simplificació administrativa, sobretot en els processos que regulen la relació entre les entitats i les administracions públiques, impulsant un projecte d’interconnexió registral i censal, amb l’objectiu de simplificar la relació de les entitats amb l’Administració. En aquest sentit, la llei pretén impulsar un sistema tecnològic que operi amb els principis de finestreta única i faciliti i simplifiqui la relació de les entitats amb l’Administració.
Fons Next Generation
En paral·lel a totes aquestes actuacions, en els propers tres anys Drets Socials destinarà 400 milions d’euros provinents dels fons Next Generation per finançar 765 iniciatives orientades a accelerar una transformació en l’àmbit de l’atenció a les persones que equipari Catalunya amb els països europeus més avançats pel que fa a protecció social. Es tracta de la inversió més important feta mai a Catalunya per reforçar les polítiques socials i serveix per desenvolupar projectes socials arreu del país, tant propis com d’entitats o altres administracions, destinats a col·lectius vulnerables, des de la remodelació d’equipaments per millorar-ne l’accessibilitat a desenvolupar serveis tecnològics que permetin agilitzar tràmits administratius a usuaris i professionals.
Com a exemple, amb els fons europeus es construiran una quarantena de noves residències i se’n remodelaran una vuitantena arreu del país. Es tracta de residències i centres de dia per a gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental, així com per a persones en situació de sensellarisme. També es financen projectes com els serveis Barnahus per a infants víctimes de violència sexual o l’alberg de joventut de Tarragona, destinats a infants i joves. Així mateix s’ha invertit en tecnologia i innovació per a polítiques de suport a la vida independent perquè la gent pugui viure a casa els darrers anys de la seva vida, així com avançar en l’accessibilitat universal.