El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha reiterat avui el compromís del Govern amb la formació professional i ha subratllat la necessitat d’un “canvi de paradigma” en aquest àmbit per “adaptar-la a les necessitats de l’economia i el sector productiu, del present i del futur de Catalunya”. Tot plegat , “escoltant i treballant amb tothom, amb diàleg permanent amb els agents socials i amb el territori”.

Per això, s’ha felicitat que l’Acord per a la planificació del mapa de centres de la formació professional amb les principals organitzacions sindicals i empresarials, 2035 signat aquest migdia, i ha assegurat que suposarà “un salt endavant cap a la planificació més eficient del sistema de la formació professional de Catalunya” , que suposaran “noves oportunitats pels alumnes, pels treballadors i treballadores i pel conjunt del teixit productiu, tal i com ja s’ha anat fent en aquesta legislatura”.

Pel president, aquest acord “permetrà avançar cap futurs centres de formació professional integrada i dibuixar els centres especialitzats i altament tecnificats que esdevindran de referència per als diferents sectors productius i per tots els territoris del nostre país”.

A més, Aragonès s’ha referit també a la importància de l’Informe general de Prospectiva 2023-2036, que ha estat elaborat que ha explicat que recull les diferències existents entre l’oferta formativa actual i les demandes de llocs de treball, que també analitza els canvis que hi haurà en el futur mercat de treball i, per tant, permetrà anticipar-se a les noves necessitats formatives. Es tracta doncs, d’un instrument que permetrà definir els sectors on cal incrementar l’oferta i fer una “planificació més eficient”, ha assegurat el cap del Govern.

{"name":"2024/01/11/17/22/ea8d6590-269e-44f8-bcf8-2db9de369c7f.jpg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":"149999"}

“Tenim la llei del 2015, tenim els instruments, la comissió rectora, tenim el compromís dels agents socials amb el Govern de Catalunya i ara tenim el contingut i la intel·ligència que ens permet enfocar el futur i tenim també, i en tindrem més, i els buscarem on faci falta, els recursos necessaris per fer aquest salt i per, sobretot, invertir aquests recursos de la manera més eficient”, ha reblat. “Perquè sabem que la formació professional és palanca de canvi de moltes coses alhora”, ha afegit.

Finalment, el cap del Govern ha agraït especialment als agents socials “la seva implicació permanent per una formació professional millor per a Catalunya”, i ha posat en relleu que estiguin “plenament implicats amb voluntat d'arribar a acords, amb la voluntat de posar l'interès col·lectiu sempre per davant”.

Per la seva banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha explicat que en el Ple de la Comissió Rectora del sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, reunit aquest matí, s’ha presentat l’informe general de prospectiva 2023-2026 per planificar quina ha de ser la formació que s’ha de fer “en funció dels perfils que seran més demandats en el futur”. “Per tenir un país encara més innovador, encara més modern i adaptat a les necessitats de les nostres empreses i de la ciutadania, necessitem que aquests centres de formació professionals siguin efectivament uns centres de formació, d'orientació per tota la vida de les persones. Són importants la informació, l'orientació, i avui n'hem parlat també molt, l'assessorament, i també, la formació o l'acreditació”, ha afegit Vilagrà.

En la mateixa línia que el president Aragonès, la consellera ha assegurat que “avui és un dia important per al Sistema FPCAT i per al país sencer”, perquè “ens hi juguem el futur, ens hi juguem la prosperitat d'aquest país, aquesta transformació, que estem fent entre tots i totes i ho fem justament amb la implicació de tots els departaments que tenim coses a dir-hi: Educació, Empresa i Treball i Presidència”.

A l’acte, i al Ple de la Comissió Rectora del sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, que s’ha celebrat prèviament, també hi han estat presents el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i la consellera d’Educació, Anna Simó.

L’oferta FPCAT s’haurà d’incrementar principalment els àmbits digitalització i atenció a les persones

El Govern ha elaborat l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 per planificar la nova formació professional de manera més eficient.

També es considera que s’han de potenciar les vocacions a altres famílies professionals, com les vinculades a la construcció, la indústria del metall i la mobilitat o l’energia verda i sostenibilitat, amb un elevat nombre de places vacants i alta inserció laboral

El Govern, a través de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, ha elaborat l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 que ha de servir per una planificació eficient dels serveis bàsics del Sistema FPCAT en els propers anys. Aquest estudi, pioner a l’Estat espanyol, permet incidir quins àmbits professionals s’han d’incrementar (perquè hi ha més demanda), fomentant mitjançant l’orientació o estabilitzant l’oferta formativa. L’informe s’ha aprovat avui en el ple de la Comissió Rectora.

En aquest sentit, l’estudi determina tres línies d’actuació:

1. Augment de l’oferta de places: Famílies professionals amb indicadors del mercat de treball que apunten a una necessitat de persones treballadores qualificades i un baix nombre de places vacants en el Sistema FPCAT: Química, Informàtica i comunicació, Transport i manteniment de vehicles, Sanitat i Serveis socioculturals i a la comunitat.
2. Foment de les vocacions mitjançant l’orientació: Famílies professionals amb indicadors del mercat de treball que apunten a una necessitat de persones treballadores qualificades i un elevat nombre de places vacants en el Sistema FPCAT: Marítimo pesquera, Indústries alimentàries, Edificació i obra civil, Indústries extractives, Hostaleria i turisme, Fusta, moble i suro, Fabricació mecànica, Electricitat i electrònica, Instal·lació i manteniment, Seguretat i medi ambient, Energia i aigua, Comerç i màrqueting.
3. Estabilització de places: Famílies professionals amb indicadors del mercat de treball que no apunten a una necessitat d'increment de places ja que hi ha suficients persones treballadores qualificades: Agrària, Imatge personal, Activitats físiques i esportives, Imatge i so, Arts gràfiques, Tèxtil, confecció i pell, Arts i artesanies i Administració i gestió.

Per a l’elaboració de l’Informe s’han dut a terme diferents instruments: anàlisi estadístic dels diferents serveis del Sistema FPCAT així com indicadors del mercat de treball; consulta als Consells Sectorials FPCAT en relació als canvis en els sectors, previsió de necessitats de persones treballadores qualificades o necessitat de noves qualificacions professionals i oferta de formació professional. També s’han realitzat entrevistes a representants del teixit productiu en relació a la qualificació i necessitats formatives i perfils de difícil cobertura. De la mateixa manera, es va realitzar una consulta territorial als ajuntaments i consells comarcals i territorials de formació professional a la que van donar resposta 465 organitzacions que responen a més del 90% de la població, en relació amb les previsions sobre l’activitat econòmica i les ocupacions de difícil cobertura del seu territori així com la previsió de necessitats de persones treballadores qualificades. En la mateixa línia, es va portar a terme un contrast de les polítiques sectorials dels departaments de la Generalitat.

Acord de Planificació del Mapa de Centres de Formació Professional 2035

Avui també s’ha signat l’acord que permet establir els criteris de planificació del mapa de centres de la formació professional a 2035 i que prendran com a punt de partida l’Informe General de Prospectiva 2023-2026. Els criteris establerts en l’acord permetran dibuixar els futurs centres de formació professional integrada, així com els centres especialitzats i altament tecnificats que esdevindran de referència per als diferents sectors i territoris. La proposta del mapa veurà la llum a la Comissió Rectora del Sistema de juliol de 2024, després d’un procés de diàleg amb els sectors i territoris.

Una nova cultura de planificació per evidències

Amb el resultat de l’Informe General de Prospectiva es treballa ja en l’acord sobre els “Criteris generals de planificació dels serveis bàsics del Sistema 2024-2027”. Aquest document comença la seva concertació avui i veurà la llum previsiblement en el marc de la propera Comissió Rectora del Sistema el 22 de març de 2024.

Link a l’Informe General de Prospectiva