1. L'Executiu ha aprovat un acord relatiu a les modificacions puntuals del Pla de Sequera sobre el reg de supervivència d’arbres, l’ompliment de piscines i les activitats esportives, entre d’altres
2. També s'han definit moratòries temporals per a la posada en marxa o l’ampliació de noves activitats en territoris en situació d’emergència aplicables a la ramaderia, el turisme, activitats comercials, de serveis i indústria, així com per a nous planejaments urbanístics
3. El tercer acord fixa els cabals d’emergència en els rius Llobregat, Ter i Muga, que preservaran més de 4,5 hm3 al mes als embassaments, de manera que reduiran fins a gairebé la meitat el seu ritme de descens

El Govern ha aprovat avui diverses mesures que milloraran la gestió de l’aigua quan s’entri en la fase d’emergència per sequera en el sistema Ter Llobregat. Concretament, ha donat llum verda a tres acords amb l’objectiu d’aplicar modificacions puntuals en el Pla de Sequera, definir accions en sectors com el ramader i l’urbanístic i fixar uns cabals d’emergència en els rius Ter, Llobregat i Muga per preservar el volum d’aigua als embassaments. Aquestes mesures també s’aplicaran en els municipis que depenen de l’embassament de Darnius Boadella, que es troba en fase d’emergència des del setembre de 2023.

Modificacions puntuals del Pla Especial de Sequera

Per afrontar aquest escenari amb les majors garanties, s'ha aprovat un Acord de Govern que aplica una sèrie de modificacions puntuals del Pla de Sequera, amb l’objectiu d’optimitzar l’ús de l’aigua i poder garantir diverses activitats. Aquestes modificacions s’aplicaran al sistema Ter Llobregat i en l’àmbit de l’embassament de Darnius Boadella.

L’ús de l’aigua per a reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, estarà prohibit, tret d'algunes excepcions en l'escenari d'emergència I (200 litres/habitant/dia) i II (180 litres/habitant/dia) que es detallen a continuació:

1. El reg públic de supervivència d'arbrat i jardins botànics es podrà dur a terme si es fa amb aigües regenerades procedents de depuradora o amb aigües freàtiques, sempre que no redueixi la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari.
2. El reg s’ha de dur a terme en hores de baixa insolació i s’ha d’emprar la mínima quantitat d’aigua indispensable. A més, s’ha d’indicar de manera visible l’origen de l’aigua emprada, fent constar de manera clara i expressa que es tracta d’aigua no potable. En cas d’arribar a la fase d’emergència III, el reg amb aigua no potable només es permetrà per a la supervivència d’arbres de caràcter singular o monumental.
3. El reg de camps esportius de gespa natural (o altres superfícies que requereixin reg) per a la pràctica de l'esport federat, es podrà dur a terme en la fase d’emergència I (200 litres/habitant/dia), quan es compleixin aquestes condicions:
4. Emprar aigua regenerada o aigües freàtiques, després de comprovar mitjançant una avaluació hidrogeològica que no suposa una reducció de la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari;
5. Estalviar un volum d’aigua equivalent a l’utilitzat en el reg mitjançant l'aplicació de mesures addicionals en la mateixa instal·lació esportiva. En cas d’arribar a la fase d’emergència II (180 litres dia per habitant), es podrà garantir el reg amb les mateixes condicions que la fase I, però amb el tancament total de les dutxes.

El Consell Català de l'Esport serà el responsable de delimitar l'àmbit corresponent a l'esport federat i l’assimilat al federat.

Pel que fa a les fonts ornamentals, llacs artificials, i altres elements d'ús estètic d'aigua, en emergència està prohibit l'ompliment total o parcial, amb l’excepció d'aquelles basses que serveixen de refugi de fauna en perill d'extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones en les masses d'aigua. En aquest cas, es podran omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic, sempre que, en aquest darrer cas, es comprovi, mitjançant una avaluació hidrogeològica que no suposa una reducció de la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari.

Ompliment de piscines

En la fase d'emergència està prohibit l’ompliment total o parcial de tot tipus de piscines, excepte en els casos següents:

1. En les fases d’emergència I i II, es permetrà el reompliment parcial de les piscines cobertes inscrites en el cens d'equipaments esportius de la Generalitat de Catalunya, i de les piscines descobertes d’ús durant tot l’any per a la pràctica esportiva federada que disposin d'un sistema de recirculació de l'aigua, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua. Per fer-ho, caldrà estalviar un volum d’aigua equivalent a l’emprat en el reompliment de la piscina mitjançant l'aplicació de mesures d'estalvi addicionals en la mateixa instal·lació esportiva, entre les quals cal incloure el tancament de les dutxes. En emergència II, a més de les condicions fixades en la fase I, s’ha de procedir al tancament total de les dutxes
2. També es permetrà l'ompliment i el reompliment de les piscines d'ús terapèutic ubicades en hospitals, residències i centres d'educació especial, i centres de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, així com en piscines destinades al bany de persones que disposen d'una avaluació del grau de discapacitat en la qual consta que pateixen alteracions de la conducta.
3. Pel que fa a les piscines amb aigua de mar, es podran omplir totalment o parcialment sempre que s’omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d’abastament ni sanejament.

Neteja de vehicles, dutxes a les platges i instal·lacions esportives

Es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte quan la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l'aigua.

Es prohibeix la utilització de dutxes i d’instal·lacions per a la neteja peus a les platges i la celebració d'actes lúdics, públics o privats, que comportin la utilització d'aigua susceptible de ser apta per al consum humà, com ara les pistes de gel temporals o d’ús lúdic, les festes de l'escuma, els jocs d'aigua o similars.

En cas d’arribar a la fase d’Emergència III (160 litres per habitant i dia) en les unitats d’explotació regulades, i en estat d’Emergència en les unitats d’explotació no regulades (les que depenen de pluviometria o aqüífers) es prohibeix la utilització de les dutxes de les instal·lacions esportives.

Altres mesures d’estalvi

A banda de les mesures modificades en l’acord del Govern, les mesures d’estalvi que estableix el Pla de Sequera en l’escenari d’Emergència són totes les limitacions de les fases d’Alerta i Excepcionalitat amb els afegits següents:

1. Reducció del 80% del reg agrícola, del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials i reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg). En tots aquests casos, les dotacions es poden complementar amb aigües regenerades procedents d’estació depuradora d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals.
2. A més, les persones titulars d’aquests aprofitaments poden optar per proposar a l’ACA un pla d’estalvi i es pot resoldre un percentatge de reducció inferior, tenint en compte les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del subministrament en condicions de normalitat i al grau d’afectació o interferència que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals del seu entorn.
3. Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència poden establir limitacions/prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques/privades i en espais lúdics.
4. Els usuaris no domèstics aplicaran les mesures previstes en els plans d’estalvi.
5. S’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia, que pot baixar fins als 160 en cas d’emergència extrema.
6. Les entitats prestadores del servei d’abastament d’aigua aplicaran les mesures dels seus Plans d’emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament.
7. El Govern podrà establir, a proposta d’un departament o dels ens locals, excepcions puntuals a les limitacions/prohibicions per raons d’interès públic.

Impuls a mesures sectorials

El Govern també ha aprovat un segon acord destinat a delimitar diverses activitats mentre estigui activada la situació d'emergència per sequera.

En l’àmbit de l’avaluació ambiental de projectes i activitats, així com en instruments de planejament urbanístic, l’Agència Catalana de l’Aigua haurà de valorar la compatibilitat del projecte o activitat amb les restriccions derivades de l’estat d’emergència segons el Pla de Sequera. En cas d’incompatibilitat, l’òrgan ambiental ha de condicionar l’execució del projecte o l’inici de l’activitat a la declaració de sortida de l’estat d’emergència en la unitat d’explotació on es prevegi desenvolupar el projecte o activitat. Aquesta avaluació ha de ser complementària a l’avaluació del projecte o activitat en estat de normalitat, i ha de tenir en consideració l’ordre de preferència dels usos de l’aigua, segons estableix la legislació en matèria d’aigües.

Pel que fa a les activitats ramaderes, quan es posi en risc el benestar animal i amb la finalitat de garantir-lo davant la reducció de consums dels usos ramaders de l’aigua, la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia ha d’adoptar, com a mesures provisionals mentre es mantingui l’esmentada situació, la no expedició de les autoritzacions d’entrada d’animals a noves explotacions ramaderes o per a l’ampliació de les existents, així com la suspensió del funcionament de les noves explotacions o de l’ampliació de les existents mentre no es garanteixi la disponibilitat d’aigua per garantir el benestar animal.

Finalment, el Departament d'Interior, a través de la Direcció General de Protecció Civil, farà seguiment de l'afectació a la població que pugui tenir l'evolució de la sequera. En aquest sentit, si és necessari, en funció de la situació en cada moment, Protecció Civil posarà en prealerta el Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) a efectes de fer aquest seguiment de la situació.

Des de Protecció Civil es rep informació del Departament d'Acció Climàtica, a través de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i també del Departament de Salut sobre la previsió d'actuacions i possible evolució de la sequera. En funció d'aquesta informació es pot establir la situació de prealerta del PROCICAT. La prealerta és una situació en què el pla no es troba activat, però que permet fer un seguiment davant indicis o previsió d'un risc que pot tenir afectació greu a la població. En la prealerta s'inicien reunions de seguiment amb organismes i entitats responsables de diferents serveis i infraestructures essencials i representants de les administracions locals per considerar la seva possible afectació.

Cabals d’emergència al Ter, Llobregat i Muga

El tercer acord aprovat avui aplica els cabals d’emergència en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de preservar més aigua als embassaments de les conques internes.

En aquests tres rius es fixen uns nous cabals d’emergència en tres trams:

1. Llobregat a Sant Joan Despí: 250 litres per segon.
2. Ter, des del Pasteral fins a la desembocadura: 600 litres per segon.
3. La Muga, des de Pont de Molins fins al mar: 40 litres per segon.

Durant el temps que duri aquesta reducció de cabals, es fixaran també uns increments de cabal controlats per al manteniment d’unes condicions ecològiques adreçades a la recuperació de l’estat de les masses d’aigua, un cop superada aquesta situació de sequera. Aquestes hidropuntes es faran dos cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat, s'alliberaran 500 litres per segon; en el cas del Ter, 3.000 litres per segon, i a la Muga, 300 litres per segon.

Aquesta proposta s’ha analitzat amb profunditat tècnicament pel que fa a l’optimització de la gestió de l’aigua com aquella que té relació amb la conservació mediambiental de l’entorn. Els paràmetres proposats no tan sols asseguren la disponibilitat d’aigua pels embassaments, sinó que garanteixen la reversibilitat de l’impacte de la mesura sobre la biodiversitat dels trams de rius afectats, per tant, els possibles efectes adversos sobre l’entorn es podran revertir.