{"name":"2024/01/17/13/44/3f1aede9-b480-4f28-94da-0f006494ec86.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":170185}

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural donarà continuïtat a l’Emergència Cinegètica, finalitzada el passat 30 de setembre, amb una nova declaració que es publicarà pròximament. Així s’ha acordat, avui, en una nova reunió de la Taula de Cogestió del conill a la plana de Lleida, que ha presidit el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, acompanyat de la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, així com de la directora dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Dolors Vila, i que ha tingut lloc a la seu del Departament a Lleida. I a banda del Departament i del Cos d’Agents Rurals (CAR), del Departament d’Interior, la trobada ha comptat amb la participació de les organitzacions agràries, la Federació Catalana de Caça, la plataforma ‘Pagesos o conills’, i Rafa Villafuerte i Miguel Delibes, científics del CSIC i màxims experts en la matèria.

Així, Oriol Anson ha valorat la feina feta fins ara pel Departament juntament amb les Àrees Privades de Caça (APC) i els caçadors i, també, les mesures aplicades, i que, “tot i que no hem arribat a la densitat òptima, han permès frenar el creixement de conills i, per tant, els danys, pel que hom pot dir que les mesures aplicades han funcionat, pel que continuarem aplicant-les”.

Per la seva banda, Anna Sanitjas ha posat en relleu l’esforç dels caçadors i el suport del Cos d’Agents Rurals per tal de frenar el creixement de la població de conill, tot i que reconeix que “la pagesia segueix patint danys i per això no aturem sinó que ampliem les mesures de control per a aquest 2024”.

El passat 30 de setembre va finalitzar la Declaració d'Emergència Cinegètica (DEC) a la demarcació de Lleida per sobrepoblació de l’espècie del conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) a les Àrees Privades de Caça afectades per danys a l’agricultura que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va implementar el passat 30 de març.

L’àmbit territorial definit comprenia les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera, i les Garrigues, i incloïa un total de 91 àrees de caça i 1.889 km².

Amb la DEC a Lleida es va autoritzar, excepcionalment, els titulars de les 91 APC incloses per tal d’assolir el nombre de captures mínimes a realitzar durant la declaració, i es va establir que en cas que no s’assolís els objectius el Departament podria acordar l'execució subsidiària de mesures excepcionals de gestió cinegètica.

Així, les mesures implementades pel Departament durant la vigència de la DEC van permetre fer un balanç positiu dels objectius associats, que apuntava que el 74% de les APC incloses dins la Declaració, equivalent a 67 àrees de caça, havien assolit el compliment dels objectius fixats de captures de conill, havent realitzat un total de 376.373 en aquest conjunt. El 26% restant (24) no havia arribat al 100% de compliment; cal dir, però, que la taxa mitjana d’assoliment d’aquestes va ser del 57%, amb un total de 61.212 captures.

D’altra banda, els titulars de les finques agrícoles incloses dins de l’àmbit de l’emergència cinegètica i a l’empara de la Declaració van presentar a la Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental del Departament a Lleida un total de 1.279 comunicacions de danys ocasionats a terrenys agrícoles de 131 pagesos afectats dins de 49 APC, per tal que l’Administració hi pogués actuar amb mitjans propis i aplicar les mesures excepcionals de gestió cinegètica.

D’acord amb la resposta dels titulars de les APC, les comunicacions de finques afectades per danys de conills es van traslladar a Forestal Catalana per tal de donar resposta amb actuacions de captura en viu mitjançant la col·locació de gàbies trampa. Els resultats obtinguts amb aquestes actuacions són 7.340 conills capturats.

L’Urgell i el Segrià van ser les comarques incloses en la DEC que han presentat més comunicacions de danys, i on s’ha assolit més captures.

Quant a les batudes nocturnes de conill amb l’ajuda del Cos d’Agents Rurals (CAR), les quals s’han dut a terme a petició dels titulars de les àrees de caça, els resultats obtinguts són els següents:

A partir d’aquest balanç d’actuacions i resultats, el Departament va resoldre l’execució subsidiària de les mesures excepcionals de gestió cinegètica previstes en la DEC en les àrees privades de caça on no es va assolir els objectius fixats. L’execució subsidiària és executada amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals i/o per personal propi del Departament.

Les conclusions de la DEC van reflectir que cal mantenir l’esforç de la feina també amb accions de més llarg recorregut, seguir fomentant els mètodes efectius com ara la caça amb ús de fures, les actuacions i/o mètodes d’autoprotecció dels cultius, i continuar centrant-se en la disminució dels danys, i tot plegat evidencia alhora la necessitat d’ampliar l’àmbit i els terminis.

Atès aquest balanç, per a millorar els resultats i aprofundir en la bona feina feta, cal continuar caçant i exercint la màxima pressió cinegètica, fomentant els mètodes més efectius com ara la caça amb ús de fures, per tal de poder prevenir els danys en els futurs cultius, i implementar noves mesures com la caça amb visors nocturns, que es posaran en marxa aviat.

D’aquí que avui s’hagi donat el tret de sortida per a una nova Declaració d’Emergència Cinegètica enguany amb l’objectiu de continuar disminuint els danys, revisant algunes mesures així com l’àmbit per a ampliar-ne l’eficiència i l’abast geogràfic, incrementant la durada, incidir en actuacions amb mitjans propis, sobretot en període hivernal, i altres de noves com ara el control de conills amb la modalitat d’aguait nocturn amb punts fixos i visor nocturn.

I els nous censos elaborats aquesta tardor en 9 itineraris amb uns recorreguts de 40 km cadascun en les 6 comarques objecte de la Declaració d’Emergència Cinegètica 2023 evidencien que, tot i l’esforç realitzat, en bona part de les comarques implicades no s’ha obtingut l’objectiu de reducció previst.

Davant de tot plegat, el Departament vol insistir a posar en relleu que la declaració d’emergència cinegètica és una eina addicional a la gestió cinegètica, que cal prioritzar actuacions amb mètodes eficaços com ara la caça amb ús de fures, i que el gruix de les actuacions cal realitzar-les durant el període de l’any amb una major incidència en la gestió (d’octubre a gener), quan les poblacions de conill són més reduïdes i abans que es produeixin danys significatius als cultius. A més, és fonamental l’acció dels propietaris de finques afectades, els quals han de comunicar els danys, protegir els seus cultius, i dur a terme actuacions de gestió de l’hàbitat en la mesura del possible.

Per part de l’Administració, a més de les taules de cogestió del conill fent seguiment amb el sector del pla d’acció, avaluant-lo, i consensuant actuacions, cal recordar que es permet caçar tot l’any i tots els dies de la setmana sense autorització expressa, excepte en Zones d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA), on cal autorització, i que alhora s’està complint amb tot el paquet de mesures implementades per a fer front a aquesta problemàtica. Aquestes se centren en equips propis i especialitzats sobre el terreny que treballen en diferents accions com ara les captures nocturnes o la col·locació de més paranys, que estan donant resposta a comunicacions de danys; el xipatge gratuït de les fures propietat dels caçadors, el preu del qual assumeix el Departament i ja s’ha xipat unes 500 en APC incloses en la DEC 2023 (la caça de conill amb fura és el mètode més efectiu, i per llei les fures han de portar xip), entre altres accions. I també es dona suport als caçadors pel seu sobreesforç en les actuacions, i mitjançant la Federació Catalana de Caça, per la qual cosa es disposa d’ajuts a caçadors.