La testi doctoral “Els aspectes que influeixen en el rol de l’alumnat mediador de l’ESO a Catalunya”, de Marta Mozo Llusià, ha estat guardonada com la millor investigació en els Premis ADR 2023 que atorga el Departament de Justícia, Drets i Memòria a través del Centre de Mediació de Catalunya. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha lliurat els premis aquest dimecres, 17 de gener, a un total de set iniciatives repartides en quatre categories. Es tracta de la cinquena edició dels guardons de referència en aquest àmbit a Catalunya que distingeixen els millors treballs de recerca i iniciatives pràctiques en l’àmbit de la mediació i altres mitjans de resolució de conflictes.

La consellera Ubasart ha reivindicat el rol dels premiats a l’Administració de justícia com a “aliats per promoure el canvi social i cultural que necessitem en clau mediadora i restaurativa al nostre país”. Ubasart ha recordat que s’està impulsant un pla nacional de mediació i gestió adequada de conflictes que “detectarà conflictes emergents i harmonitzarà les desenes de serveis, recursos i projectes que existeixen a la Generalitat i al conjunt del territori sota una mateixa filosofia de convivència i cohesió social”. Ubasart també ha parlat del Projecte de llei de mediació i ADR, que servirà com a “reforç legislatiu a pràctiques com la conciliació, el dret col·laboratiu, la negociació assistida o la mediació mateixa”.

La directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Immaculada Barral, ha anunciat novetats pel que fa a les bases de la propera convocatòria de Premis ADR, que se celebraran l’any vinent. Barral ha explicat que el premi al millor treball de recerca relacionat amb la mediació i altres ADR se separarà en dues categories, diferenciades de si es tracta d’un treball de fi de grau o de fi de màster. La directora també ha anunciat que a partir d’ara es dotaran econòmicament els premis a les millors iniciatives pràctiques, tant els premis als millors projectes de l'administració local com el premi al millor projecte d'altres administracions o del sector privat, que fins ara només rebien un diploma acreditatiu. Per acabar, els propers Premis també incorporaran diferenciacions en matèria de territori. A més, també es separarà en dues categories el premi a la millor pràctica provinent de l'Administració local "per tal de valorar separadament els projectes dels grans municipis, que disposen de més recursos econòmics i tècnics, dels petits municipis, atès que la capacitat dels consistoris és diferent", ha dit Barral.

Els guardons, impulsats des de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, s’han entregat en el marc de l’acte institucional de commemoració del Dia Europeu de la Mediació, a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat, en una cerimònia conduïda pel tècnic de mediació del Centre de Mediació de Catalunya Josep Fité. A la cerimònia també hi ha assistit la directora del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Encarna Bodelón; la directora del Centre de Mediació de Catalunya, Elisabeth Saltor, així com els membres del jurat.

4 categories, 7 guardonats

La tesi doctoral “Els aspectes que influeixen en el rol de l’alumnat mediador de l’ESO a Catalunya”, de Marta Mozo Llusià, és la guanyadora del primer premi de la categoria A, dotat amb 6.000 euros. L’autora, ‒mediadora, psicopedagoga i doctora en Educació‒ descriu el paper dels alumnes mediadors en els centres de secundària de Catalunya, un treball cooperatiu que fan els estudiants d’un grup, de cara a millorar el clima a l’aula.

En la mateixa categoria A, i amb un premi de 3.000 €, el jurat ha reconegut el treball de recerca “L’aliança mediadora. Un concepte integrador per a l’estudi de la interacció cooperativa entre la persona mediadora i les parts”, de Laura Pujol Giménez. Amb una àmplia trajectòria en el camp de la recerca sobre els sistemes de resolució alternativa de conflictes, la investigació aprofundeix en un concepte: l’aliança mediadora. Es tracta d’una recerca teòrica, en què l’autora aprofundeix en les teories existents sobre l’eficàcia en la mediació.

Quant a la categoria B –que reconeix la millor pràctica en mediació impulsada per l’Administració local i les entitats de Catalunya–, els guanyadors són els projectes “Intervencions restauratives per a l’abordatge de l’assetjament escolar: Sabadell, un model propi”, de l’Ajuntament de Sabadell, i “Estic in. La mirada mediadora a l’esport”, de l’entitat MEDIAM. Tots ells rebran un diploma acreditatiu.

Pel que fa a la categoria C –millor monografia, capítol de llibre o article doctrinal–, el jurat ha decidit concedir el premi ex aequo a les publicacions Divorcis amb amor, de Montserrat Tur Racero (Editorial Rosa dels Vents, 2022), una guia per a les persones i les famílies que passen per un procés de ruptura i que ho volen fer de la millor manera possible, i La mediación en la empresa familiar, de Manel Canyameres Sanahuja (Editorial Reus, 2022), sobre la resolució de conflictes intergeneracionals en empreses familiars.

Finalment, el guardó de la categoria D –que premia la millor acció de comunicació– és per a la campanya del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació (GEMME), per l’impuls de la justícia restaurativa en l’àmbit judicial i entre la ciutadania. Una campanya de comunicació de llarga durada que inclou diferents accions, amb l’objectiu comú d’impulsar el coneixement i l’ús de la justícia restaurativa, amb un enfocament en els beneficis per a les víctimes, els victimaris i la societat en general. Les categories C i D rebran també un diploma acreditatiu.

La mediació: un procés de diàleg que contribueix al benestar social

La mediació és una metodologia de gestió de conflictes que, per les seves característiques, contribueix a promoure una convivència pacífica i dialogada. En el procés de mediació s’estableix un espai de diàleg –amb l’ajuda d’un mediador– entre les parts implicades per evitar la via contenciosa i ajudar les persones a fer servir la via del pacte per solucionar un conflicte.

Actualment, el Departament de Justícia, Drets i Memòria treballa en la redacció de la llei de gestió alternativa de conflictes, que posa al centre mètodes alternatius a la via judicial. El passat 25 de juliol, el Consell Executiu va aprovar la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei. Es tracta del primer tràmit formal per iniciar el procés que hauria de culminar amb un text articulat en forma de llei.

La proposta neix del convenciment que la resolució del conflicte de manera pactada sempre resulta més satisfactòria, genera menys malestar als implicats i la solució s’ajusta més a les necessitats de les parts. A banda, en la majoria dels casos també es tracta d’un procés més ràpid, eficient i econòmic.

En aquest sentit, la llei abordarà una regulació integradora dels mètodes de resolució de conflictes següents: mediació, conciliació, la persona professional neutral, la negociació assistida, el dret col·laboratiu, la justícia restaurativa i l’arbitratge.