La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha presentat aquest matí l’Estratègia nacional d’obertalitat penitenciària. Es tracta d’un ambiciós document, amb una quinzena de propostes per reduir l’internament penitenciari, que té com a objectiu “avançar en la cohesió social i la seguretat ciutadana”. L’Estratègia s’ha presentat en el marc d’una jornada al Palau Robert que ha comptat amb la participació de persones expertes, professionals de la magistratura, operadors jurídics i acadèmics del camp del dret penal i de la criminologia.

La consellera Ubasart ha agraït als diferents actors que hi han col·laborat o que han assessorat el Departament en l’elaboració del document, que ha definit com “una estratègia de país que ha de posar les bases per donar un nou impuls a l’aposta catalana pel medi obert i la reinserció”. Un impuls, ha afegit, “que contribueix a donar forma al model de societat que volem: una societat més cohesionada, més segura i sense víctimes”.

El secretari de Mesures Penals Alternatives Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó i Montfort, ha destacat que “apostem de manera decisiva per acompanyar les persones en els processos educatius i de reinserció per disminuir els índexs de reincidència i per millorar l'atenció a les víctimes. A Catalunya, 8 de cada 10 persones no tornen a ingressar a presó, aquestes xifres avalen que anem en la bona direcció”.

La jornada ha comptat amb dues taules rodones: la primera, sobre tendències actuals en política criminal, a càrrec de Cristina Güerri Ferrández, criminòloga i doctora en Dret per la UPF, Gemma Varona Martínez, directora de l’Institut Basc de Criminologia i doctora en Dret Penal per la Universitat del País Basc; la segona, sobre mesures per avançar en l’obertalitat, a càrrec de Victor Correas Sitjes, magistrat de la Secció 4 de l’Audiència Provincial de Girona, Gemma Torres Ferrer,subdirectora general de Programes de Rehabilitació i Sanitat, i José Ángel Brandariz García, catedràtic de Dret Penal i Criminologia de la Universitat d’A Coruña i professor adjunt de la Universitat de Carlenton.

L’Estratègia nacional d’obertalitat penitenciària es construeix sobre tres eixos: l’impuls del medi obert i la transició a la comunitat; el principi de proporcionalitat i ingrés a presó com a última ràtio i el reforç dels mecanismes d’aprenentatge i la reinserció dins dels centres penitenciaris.

L’evidència empírica assenyala que el pas a medi obert genera taxes de reincidència més baixes. La consellera ha recordat que el darrer estudi sobre la qüestió apunta que el 26 % de les persones que acaben la condemna en segon grau reincideix, davant d’un 10 % dels que ho fan si evolucionen a medi obert. D’altra banda, el 42 % de la població penitenciària es troba en situació de presó provisional o complint penes inferiors a dos anys, sovint vinculades a situacions de pobresa i exclusió. Davant d’aquesta realitat, la consellera ha subratllat que “com a responsables polítics tenim l’obligació de posar la mirada, els recursos i les eines necessàries per reduir l’internament”.

Impuls del règim obert i les progressions de grau

Entre les mesures més destacades hi ha l’impuls al medi obert. El percentatge d’interns classificats en tercer grau o llibertat condicional ha patit una davallada en els darrers tres anys (del 31,5 % al 25 %). En aquest sentit, el Departament treballa en l’objectiu d’arribar en tres anys al 30 % de persones internes classificades en règim obert. Per aconseguir-ho, es traslladaran criteris ambiciosos de progressió de grau als equips de tractament dels centres penitenciaris, que són els qui decideixen sobre les classificacions. També es modificarà el Protocol per a l’ingrés i classificació als centres penitenciaris oberts (CIMO) i s’ampliaran els requisits perquè més persones puguin accedir a la classificació en tercer grau en el moment d’inici del compliment de la pena.

Pla pilot amb polseres GPS com a alternativa a la presó preventiva

Una de les mesures més innovadores és el Pla pilot per introduir l’ús de polseres GPS com a alternativa a l’ingrés a la presó preventiva. A Catalunya, un 20 % del total de persones privades de llibertat es troba en situació de presó provisional a l’espera de judici (1.663). El resultat d’aquest Pla pilot permetrà comprovar si és eficaç i si els jutges ho incorporen com a alternativa a la presó preventiva.

En la mateixa línia de donar eines als jutges per tenir més elements de valoració, es desenvoluparà un segon pilot amb un equip tècnic penal que assessorarà els òrgans judicials davant la presa de decisions respecte de les suspensions ordinàries i extraordinàries de la pena de presó.

Foment de la justícia restaurativa

Altres mesures van en la línia de fomentar la justícia restaurativa, tant en la fase d’instrucció com en la d’execució de la pena. Per aconseguir-ho, es reforçaran els equips de justícia restaurativa i la interlocució entre el Departament i els operadors jurídics per derivar més casos a la justícia restaurativa abans que s’executi la pena de presó. Això suposaria un augment dels casos en què, si s’arriba a un acord, els jutges puguin suspendre la pena privativa de llibertat. A través d’aquesta via, la víctima obtindria la reparació desitjada i el victimari evitaria l’ingrés a un centre penitenciari, sempre que complís el pacte.

També s’impulsarà la justícia restaurativa en la fase d’execució de la pena privativa de llibertat. L’objectiu és facilitar que els interns i internes que ja són a la presó puguin participar en aquest tipus de processos. Es tracta que el jutge de vigilància penitenciària pugui valorar la conducta del pres a l’hora de reparar la víctima i així validar la seva progressió de grau. Per aconseguir aquest objectiu, Justícia implantarà un programa al Centre Penitenciari Mas d’Enric i al Centre Obert de Tarragona, amb la incorporació de 12 professionals. L’any passat, 14 persones privades de llibertat van passar per un procés de justícia restaurativa.

Més atribucions per a la Taula de Participació Social

També s’intensificaran les atribucions de la Taula de Participació Social per millorar la resocialització de les persones internes.Aquesta Taula és un òrgan consultiu i de relació amb les entitats col·laboradores i de voluntariat que treballen en els processos de reinserció social de la persona, claus en la transició de la presó a la comunitat.La seva participació s’ampliarà a tots els àmbits de l’execució penal que són competència del Departament: afers penitenciaris, justícia juvenil, atenció a la víctima i justícia restaurativa. També s’ampliarà l’àmbit d’actuació de les taules de participació social de segon nivell en l’àmbit territorial i s’incorporarà la figura d’un coordinador de la Taula, que farà d’enllaç entre l’Administració i les entitats.