Les comarques gironines tenen des d’aquest passat 31 de gener dos nous jutjats: el Jutjat de Primera Instància número 8 de Girona i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 9 de Figueres. La consellera Ubasart s’ha desplaçat avui a la demarcació en una visita institucional que ha començat al jutjat de pau de Salt, ha continuat al Palau de Justícia de Girona i ha acabat als jutjats de Figueres. L'ha acompanyada la delegada territorial del Govern a Girona, Laia Cañigueral i Olivé.

2 nous jutjats a les comarques gironines

De les 11 noves unitats judicials aprovades pel Ministeri de Justícia a Catalunya, 2 s'han creat a les comarques gironines, concretament a Girona (Jutjat de Primera Instància número 8) i a Figueres (Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 9). Segons dades de 2022, la mitjana espanyola de jutges i magistrats és d’11,6 per cada 100.000 habitants, mentre que a Catalunya la ràtio és de 10,9. Caldrien, doncs, 55 nous òrgans judicials per equiparar-nos a la mitjana estatal. “A banda dels paràmetres poblacionals, a Catalunya tenim unes singularitats que fan encara més sagnant la desigualtat: la taxa de litigiositat és més alta que la mitjana de l’Estat i la mobilitat del personal judicial és un hàndicap molt particular”, ha remarcat Ubasart durant la visita als jutjats de Girona i Figueres.

La consellera també ha apel·lat la responsabilitat col·lectiva de tots els actors que intervenen en el sistema de justícia per trobar una solució, “que no és senzilla i haurà de ser compartida i col·laborada”, i que passa per un gran acord entre actors institucionals i professionals “per poder fer un sal qualitatiu al sistema”. La creació de noves places de jutges i magistrats, juntament amb un sistema de finançament millorat, l’impuls dels 44 MEUR de fons europeus per a la digitalització de la justícia o la desjudicialització mitjançant la sensibilització i la promoció de mètodes adequats per resoldre conflictes, com per exemple la conciliació, són alguns dels eixos actuals de treball que impliquen necessàriament el compromís de les administracions, el poder judicial i els operadors jurídics.

Blindar les funcions dels jutges de pau

Durant la primera reunió al territori, amb la jutgessa de pau de Salt i secretària general de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, Francesca Terron, la consellera Ubasart ha reiterat la necessitat de mantenir aquesta figura perquè “són peces clau en la resolució dels problemes entre els veïns, conciliadors nats que afavoreixen la convivència i la pau social en els municipis i que, a més, ajuden a descongestionar l’activitat judicial. En definitiva, són agents imprescindibles per fomentar la cultura de l’acord davant de la cultura de l’adversari”.

El Govern seguirà negociant amb l’Estat espanyol perquè, almenys a Catalunya, la figura del jutge de pau amb funcions de conciliació es mantingui. Les reunions estan en curs i Ubasart ha afirmat “que el nostre compromís amb la justícia de pau és ferm, i posarem totes les eines al nostre abast perquè cap llei desdibuixi aquesta particularitat catalana, present a prop de 900 municipis, i que presta un servei bàsic, de prestigi i eficient”. Catalunya, a diferència d’altres territoris, té molt arrelada aquesta figura: són l’estructura judicial més àmplia del país, i assumeixen prop de 267.000 actuacions en els àmbits civil i penal, a més de les 142.000 derivades de la delegació del registre civil. “ Tenim encara l’oportunitat de mancomunar esforços entre el govern, els operadors jurídics i les entitats municipalistes per defensar el manteniment dels jutjats de pau a Catalunya, una institució que funciona i que està fortament arrelada al teixit cívic i associatiu del país”, ha insistit Ubasart.