- La consellera ha intervingut aquest matí al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, des d’on ha fet una crida als grups polítics perquè “no es dilati més aquest tràmit parlamentari i que enguany es pugui aprovar la llei del cos d’acció exterior i de la UE”
- També ha exposat les principals línies estratègiques de l’acció exterior del Govern pel 2024 i ha anunciat que enguany s’impulsarà el Fòrum Català de la Pau per definir la política pública de la pau del país
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha presentat aquest matí les principals línies estratègiques de l’acció exterior del Govern pel 2024 en l’esmorzar informatiu Fòrum Europa Tribuna Catalunya organitzat per Nueva Economía Fórum.
La llei del cos d’acció exterior i Unió Europea
La titular d’Acció Exterior ha exposat que un dels principals objectius del 2024 és fer realitat el cos d’acció exterior i Unió Europea, actualment en tramitació al Parlament de Catalunya. Serret ha agraït als grups d’ERC, Junts, PSC, CUP i Comuns que rebutgessin les esmenes a la totalitat de Vox, Cs i PP per aturar la iniciativa. La consellera, però, ha demanat als grups polítics que ara “no dilatin aquesta política de país, que serà beneficiosa per fer un salt endavant en la professionalització del personal que implementa l’acció exterior del Govern”.
Una presència institucional a l’exterior inèdita
La consellera també ha fet valer la solidesa de l'acció exterior catalana 6 anys després de l'aplicació de l'article 155. “Som al món amb una presència institucional inèdita. 21 delegacions del Govern a l’exterior que donen cobertura institucional a 72 països”, ha dit Serret, que ha subratllat l’obertura de la Delegació al Con Sud de l’any passat, i la posada en marxa de les delegacions a Corea del Sud i al Japó, que són “la primera pedra de l’executiu al continent asiàtic”. A més, ha anunciat que el 2024 continuarà l’expansió del Govern amb noves delegacions al sud-est asiàtic i a l'Índia.
Recuperació de la interlocució directa amb les institucions europees
En la seva intervenció, Serret ha recordat els marcs prioritaris de l’acció exterior de Catalunya: la Unió Europea i la Mediterrània. “Catalunya és un soci actiu i proactiu en el projecte europeu. Només aquesta setmana ens hem reunit amb quatre comissaris”, ha destacat la consellera, que ha recordat que “hem recuperat la interlocució al màxim nivell a les institucions europees”, ja que en menys de dos anys s’han produït fins a 14 trobades amb 10 membres de la Comissió Europea.
Serret també ha remarcat el compromís del Govern de cara a les eleccions al Parlament Europeu el mes de juny per “unir forces davant l’augment del feixisme i els populismes”.
El català i la sequera, dos temes prioritaris de l’agenda internacional del Govern
Sobre l’oficialitat del català a les institucions europees, la consellera ha explicat que les reunions amb els comissaris europeus a Brussel·les aquesta setmana han servit per refermar que la Generalitat està a la seva disposició per facilitar la informació que faci falta per elaborar els informes. “Mantenim la màxima exigència al govern espanyol que és qui pot treballar per aconseguir la unanimitat al Consell en aquesta qüestió”, ha dit Serret.
Serret ha destacat que la sequera i l’emergència climàtica també marca l’agenda de l’acció exterior del Govern. Precisament, ha anunciat que dilluns participarà en un fòrum mediterrani sobre la gestió de l’aigua a la Mediterrània organitzat per la Unió per la Mediterrània, entre d’altres, a Tunísia.
El Fòrum Català de la Pau per traçar la política pública de pau
A més, ha qualificat la política de cooperació com una “política de país” i ha explicat que s’està treballant per impulsar la primera política pública de pau a Catalunya. “Enguany farem realitat el Fòrum Català de la Pau. El febrer presentarem el procés participatiu. Volem que sigui un exercici de país i participat pel conjunt d’actors socials i econòmics”, ha apuntat Serret, que ha destacat alhora el compromís de l’executiu per blindar el creixement de l’ajut oficial al desenvolupament català cap al 0,7%.
Més multilateralisme en un món inestable i complex
Amb relació a la situació a Gaza, Serret ha posat el focus en la població civil i ha reiterat la demanda d’alto el foc perquè s’asseguri l’assistència humanitària i es respectin els drets humans i el dret internacional humanitari. “El 2023 hem aportat 12 M€ a les agències de les Nacions Unides, que ha de ser un element que contribueixi a més pau i convivència arreu del món”. La consellera ha explicat que l’executiu impulsarà aquest any una estratègia multilateral per estructurar encara més la contribució del Govern a les Nacions Unies.
Sobre el segon aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna, Serret ha remarcat la clara alineació del Govern amb la Unió Europea. “Celebrem que ahir el Consell Europeu desbloquegés els fons d’ajut a Ucraïna”, ha dit. “Hem d’evitar que es col·lapsi l’economia ucraïnesa i aconseguir el màxim d’estabilitat pel bé de la població civil”. Davant d’intents de “desinformació”, la consellera ha dit que “el Govern d’Aragonès no ha estat mai en contacte amb el govern rus. Ni Rússia ni l’entorn de Putin han estat mai col·laboradors, ni tampoc a la llista de possibles aliats. El nostre marc d’actuació de referència és i serà sempre la Unió Europea”.
El conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol, també a l’agenda internacional
Per acabar, Serret s’ha referit a l’aprovació de la llei d’amnistia per posar fi a la repressió política i avançar en la negociació amb condicions d’igualtat. “L’amnistia és una eina legítima i reconeguda internacionalment per tornar el conflicte polític a la política. D’allà on mai hauria d’haver marxat”, ha dit Serret. “La situació del país també l’expliquem internacionalment perquè interessa”, ha conclòs.
