{"name":"2024/02/08/19/19/035343f3-2f72-4e5a-b720-0b526edb0080.jpg","author":"Territori","type":"0","location":"0","weight":149017}

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha aprovat avui provisionalment el Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH), el document que ha d’orientar a mig i llarg termini les polítiques d’habitatge a Catalunya. Aquesta aprovació inclou un canvi significatiu respecte els objectius de lloguer social del document inicial: eleva al 10,3% el parc de lloguer social que, en 20 anys, caldrà que disposin els municipis amb més dificultats d’accés a d’habitatge i on hi viu el 82,7% de la població. L’objectiu d’aquest increment és arribar als nivells de la mitjana europea. Actualment a Catalunya el parc de lloguer social està per sota del 2%.

El document inicial, aprovat l’octubre del 2021, fixava arribar a una mitjana del 7% d’habitatges de lloguer social respecte el parc d’habitatges totals al conjunt de Catalunya en 20 anys. El nou document incrementa aquesta mitjana global fins al 9% però l’eleva al 10,3% en els 163 municipis declarats com a àrees de demanda residencial forta i acreditada (annex 1). Amb aquesta modificació, s’estima la recomanació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) que demanava elevar el percentatge de lloguer social per arribar a la mitjana de la Unió Europea, que està a l’entorn del 9%.

Amb l’increment dels objectius de lloguer social, per tant, el pla preveu l’ampliació del parc en 275.000 nous habitatges de lloguer social per al conjunt de Catalunya, el que suposa un increment de 73.000 nous pisos respecte el document inicial.

Tal com ha explicat la consellera Capella, “per a nosaltres és un objectiu de mínims” per tal de “semblar-nos als països europeus que han fet els deures”.Cal tenir present que “aquest pla fa 17 anys que s’està elaborant” i, per tant, “hi havia qüestions que calia modificar. Era bàsic que pogués donar resposta a les necessitats reals que tenim com a país ara i els propers anys”, ha detallat la titular de Territori. “Tenim una vocació ambiciosa” per aconseguir que “el dret a l’habitatge esdevingui un dret fonamental”, ha assegurat Capella.

Amb aquesta aprovació provisional, el PTSH continua la seva tramitació fins a l’aprovació definitiva, amb l’objectiu que entri en vigor l’1 de juliol d’aquest mateix any.

La consellera Capella ha informat de la modificació als membres del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya, reunit avui. El consell és un òrgan de caràcter consultiu i assessor del Govern en matèria d’habitatge i la seva funció és la de contribuir al disseny i implantació de les diferents línies d’actuació que integren la política d’habitatge de la Generalitat. En formen part la pròpia Generalitat, l’administració local, associacions de consumidors i usuaris, de joves, entitats i agents socials, sindicals i empresarials, associacions veïnals i col·legis professionals i empresarials.

Avui s’hi ha convidat també, per primera vegada, representants dels moviments socials i del teixit associatiu vinculats a l’habitatge, com el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o la Xarxa d'Economia Solidària, entre d’altres (annex 2). “Hem convidat els membres que creiem que haurien d’estar presents i que mai han participat, els moviments socials i altres entitats del tercer sector”, ha volgut explicitar la consellera Capella.

Divisió territorial, objectius de lloguer social i solidaritat urbana

El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge està regulat en la Llei del dret a l’habitatge (18/2007). S’ha dissenyat reconeixent les diverses realitats de la població, racionalitzant els recursos, amb la visió de constituir el marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques d’habitatge i amb l’objectiu de fer efectiu l’accés a un habitatge digne, assequible i social.

Per a la consecució dels objectius de lloguer social, el PTSH divideix el territori de Catalunya en àrees que configuren els àmbits d’actuació. Queden establertes segons si són àrees de demanda residencial forta i acreditada (tipus 1 i 2); àrees preferents; àrees no preferents i àrees rurals. La definició d’aquest municipis s’ha realitzat atenent a la seva rellevància territorial i pes demogràfic.

Els percentatges resultants són els següents:

1. Àrees de demanda forta i acreditada (1 i 2): 10,3%
2. Àrees preferents: 3,6%
3. Àrees no preferents: 3,1%
4. Àrees rurals: 1,3%

El PTSH aprovat manté l’Objectiu de Solidaritat Urbana, que busca que en 20 anys es destinin com a mínim el 15% dels habitatges existents a polítiques socials a les zones de demanda residencial forta i acreditada.

Plans per a àrees rurals i col·lectius específics

El Pla posa el focus no només en les àrees amb molta demanda sinó també en la singularitat i especificitats de l’entorn rural i en col·lectius amb necessitats determinades. D’aquesta manera, preveu el seu desplegament mitjançant el desenvolupament dels següents plans específics:

1. De les àrees rurals, amb l’objectiu de millorar l’encaix de les polítiques d’habitatge en aquestes zones.
2. De lluita contra el sensellarisme, amb la planificació i el desplegament de les polítiques de prevenció i d’intervenció en matèria d’emergència.
3. Per a les persones grans, per atendre les creixents necessitats residencials d’aquest grup de població.
4. De lloguer privat, amb l’objectiu d’ampliar-ne l’oferta.
5. De rehabilitació, posant el focus en planificar la rehabilitació funcional, constructiva, energètica i d’accessibilitat universal.
6. Per a les dones i els infants, posant èmfasi en les que pateixen qualsevol forma de violència masclista i es troben en situació de precarietat econòmica.

(Trobareu els annexos 1 i 2 a continuació)

8 de febrer de 2024

Annex 1. Àrees de demanda forta i acreditada

1.Abrera

2.Alella

3.Amposta

4.Anglesola

5.Arenys de Mar

6.Arenys de Munt

7.Argentona

8.Badalona

9.Badia del Vallès

10.Balaguer

11.Banyoles

12.Barberà del Vallès

13.Barcelona

14.Bellpuig

15.Berga

16.Bisbal d’Empordà, la

17.Blanes

18.Cabrera de Mar

19.Cabrils

20.Caldes d’Estrac

21.Caldes de Montbui

22.Calella

23.Calldetenes

24.Cambrils

25.Canet de Mar

26.Canonja, la

27.Canovelles

28.Cardedeu

29.Castellar del Vallès

30.Castellbisbal

31.Castelldefels

32.Cerdanyola del Vallès

33.Cervelló

34.Cervera

35.Corbera de Llobregat

36.Cornellà de Llobregat

37.Cubelles

38.Esparreguera

39.Esplugues de Llobregat

40.Falset

41.Figueres

42.Fondarella

43.Fornells de la Selva

44.Franqueses del Vallès, les

45.Garriga, la

46.Gavà

47.Girona

48.Golmés

49.Granollers

50.Guissona

51.Hospitalet de Llobregat, l’

52.Igualada

53.Llagosta, la

54.Lleida

55.Lliçà de Vall

56.Llinars del Vallès

57.Lloret de Mar

58.Malgrat de Mar

59.Manlleu

60.Manresa

61.Martorell

62.Martorelles

63.Masnou, el

64.Matadepera

65.Mataró

66.Miralcamp

67.Molins de Rei

68.Mollerussa

69.Mollet del Vallès

70.Montblanc

71.Montcada i Reixac

72.Montgat

73.Montmeló

74.Montornès del Vallès

75.Mont-ras

76.Móra d’Ebre

77.Móra la Nova

78.Òdena

79.Olesa de Montserrat

80.Olot

81.Palafolls

82.Palafrugell

83.Palamós

84.Palau d’Anglesola, el

85.Palau-solità i Plegamans

86.Pallejà

87.Palma de Cervelló, la

88.Papiol, el

89.Parets del Vallès

90.Pineda de Mar

91.Polinyà

92.Pont de Suert, el

93.Porqueres

94.Prat de Llobregat, el

95.Premià de Dalt

96.Premià de Mar

97.Puigcerdà

98.Reus

99.Ripoll

100.Ripollet

101.Roca del Vallès, la

102.Roquetes

103.Rubí

104.Sabadell

105.Salou

106.Salt

107.Sant Adrià de Besòs

108.Sant Andreu de la Barca

109.Sant Andreu de Llavaneres

110.Sant Boi de Llobregat

111.Sant Celoni

112.Sant Climent de Llobregat

113.Sant Cugat del Vallès

114.Sant Esteve Sesrovires

115.Sant Feliu de Guíxols

116.Sant Feliu de Llobregat

117.Sant Fost de Campsentelles

118.Sant Fruitós de Bages

119.Sant Joan Despí

120.Sant Just Desvern

121.Sant Pere de Ribes

122.Sant Pol de Mar

123.Sant Quirze del Vallès

124.Sant Sadurní d’Anoia

125.Sant Vicenç de Montalt

126.Sant Vicenç dels Horts

127.Santa Coloma de Cervelló

128.Santa Coloma de Farners

129.Santa Coloma de Gramenet

130.Santa Margarida de Montbui

131.Santa Perpètua de Mogoda

132.Santa Susanna

133.Sarrià de Ter

134.Seu d’Urgell, la

135.Sitges

136.Solsona

137.Sort

138.Tarragona

139.Tàrrega

140.Teià

141.Terrassa

142.Tiana

143.Tona

144.Torelló

145.Torredembarra

146.Torrelles de Llobregat

147.Tortosa

148.Tremp

149.Vallirana

150.Valls

151.Vendrell, el

152.Vic

153.Vilablareix

154.Viladecans

155.Viladecavalls

156.Vilafant

157.Vilafranca del Penedès

158.Vilagrassa

159.Vilamalla

160.Vilanova del Camí

161.Vilanova i la Geltrú

162.Vilassar de Dalt

163.Vilassar de Mar

Annex 2. Consell Assessor de l’Habitatge

* En gris, els representants dels moviments socials i del teixit associatiu vinculats a l’habitatge convidats avui per primera vegada.