El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha inaugurat aquest matí a Terrassa una nova Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes. Aquest servei atendrà infants i adolescents del Vallès Occidental que han patit abús sexual i també les seves famílies. Es tracta del tercer servei d’aquestes característiques que el Govern posa en marxa, després que l’any 2020 n’iniciés el pilotatge a Tarragona i el desembre passat es posés en funcionament la Barnahus de Lleida.

Es tracta d’un model d'atenció integral a les víctimes on tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre, en unes dependències, lluny de comissaries i hospitals, que permeten crear un entorn amigable per als nens. Disposa, a més, d’un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l’infant o l’adolescent que permet crear una prova preconstituïda. Així, s’evita que la víctima hagi de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant diferents persones.

L’objectiu principal del servei és doncs la valoració, l’atenció, el tractament i el seguiment de qualsevol infant i adolescent de la comarca que hagi patit abusos sexuals, per bé que els professionals del centre col·laboraran també en la prevenció i detecció d’aquesta xacra.

En el decurs de la visita a Terrassa, el conseller ha fet un recorregut per les instal·lacions i n’ha conegut l’equip professional. Campuzano ha destacat que la implantació de Barnahus arreu del país és un projecte transversal i prioritari pel Govern. “Som pioners i volem ser referents al sud d’Europa”, ha dit.

Campuzano ha explicat que un dels aspectes més importants de la Barnahus és que l’espai està preparat per evitar la revictimització: “És difícil, és complicat però l’experiència de Tarragona ens ha fet identificar una realitat que era desconeguda, que no es tractava perquè fins ara era tabú, i hem de tenir el coratge, com a societat, de fer-hi front”. Per això, el Departament de Drets Socials continuarà obrint Barnahus a tot el país, perquè “volem ajudar a cuidar, reparar i prevenir la violència sexual contra infants”, ha afegit el conseller.

Ateses les dades demogràfiques del Vallès Occidental i tenint en compte l’experiència pilot de Tarragona, el Departament estima que unes 450 víctimes puguin ser ateses cada any en aquest recurs.

L’equip professional que treballarà a la Barnahus de Terrassa està format per una coordinadora, dues treballadores socials, dos psicòlegs i una administrativa. El Departament de Drets Socials ha contractat també dos tècnics que seran la porta d’entrada dels casos i en faran el seguiment, la derivació i l’avaluació. També s’hi desplaçarà personal de l’equip tècnic penal, metge forense, professionals d’atenció a la víctima del Departament de Justícia; així com pediatre, infermera o psicòlegs del Departament de Salut, entre d’altres.

Les instal·lacions estan situades a l’edifici del Vapor Gran, al centre de la ciutat. Seguint amb el model de Tarragona, la nova Barnahus compta amb una recepció, tres sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres... adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents; dues sales on entrevistar i atendre les víctimes i dues més per a l’atenció a les famílies; una sala d'exploració forense; una sala d'observació per veure les entrevistes d'exploració i les entrevistes forenses; una sala d'exploració mèdica; diversos espais de treball per als professionals, i una petita cuina, entre d’altres.

La del Vapor Gran es tracta d’una ubicació provisional. L’emplaçament definitiu serà en uns terrenys cedits pel consistori a l’encreuament del c. dels Jocs Olímpics i el c. d’Alexandre Riquer. Per a la construcció i adequació del nou edifici, el Drets Socials invertirà 1,3 milions d’euros del fons Next Generation EU i preveu que estigui en funcionament el 2026.

A l’acte d’inauguració han acompanyat el conseller l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart i Pastor, la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol; la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ester Cabanes i Vall, i el coordinador de l'estratègia Barnahus per a l'abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l'adolescència de la DGAIA, Joan Mayoral.

Per part del Govern també hi han assistit la directora general de Provisió de Serveis, Maria Rosa Pons Vilarasau; la directora general de l’Alumnat, Anna Chillida, i la directora dels Serveis Territorials del Drets Socials a Barcelona, Marta Masagué i Arboler, entre d’altres autoritats.

Què és la Barnahus?

Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n’és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l’Atenció a la Infància i l’Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.

El centre té l’aspecte d’una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s’hi desplacen quan cal o que s’hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les diferents instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...

Els objectius principals són dos. D’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —habitualment format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d’acompanyar a les seves famílies en aquest procés. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.

Desplegament territorial

Drets Socials va iniciar la prova pilot amb la Barnahus de Tarragona l’any 2020. Fins al 31 de desembre de 2023, aquest recurs ha atès 803 infants i adolescents víctimes de violència sexual i ha aconseguit multiplicar per 4 la detecció de casos respecte d’altres territoris. El bon funcionament de l’experiència tarragonina ha empès el Govern a estendre’n el model amb la projecció d’unitats arreu del país i amb l’aprovació de l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Així, a banda dels serveis de Lleida i Terrassa, està previst que les properes setmanes entrin en funcionament Barnahus a Tortosa, la Seu d'Urgell, Girona, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat, Barcelona, Granollers, Badalona, Mataró i Manresa.

Per a la gestió i coordinació d’aquests recursos s’han constituït comissions territorials amb representació de Drets Socials, Justícia, Mossos d’Esquadra, Salut, Educació i Igualtat i Feminismes. Les comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. Tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.