·Són ajuts destinats a promoure l’economia blava sostenible mitjançant projectes promoguts per agents del territori
·Enguany, s’ha doblat el pressupost d’aquests ajuts amb l’objectiu d’implementar aquestes iniciatives a la totalitat del litoral pesquer català
El Govern ha aprovat avui concedir 12,5 milions d’euros en ajuts als municipis pesquers catalans per promoure l’economia blava sostenible mitjançant projectes de cooperació local durant els pròxims 5 anys.
Aquest import, cofinançat amb el Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura, és el doble del pressupost del període anterior. L’objectiu d’aquest increment és poder implementar els projectes proposats pel territori a la totalitat del litoral pesquer català.
Els Grups d’Acció Local Pesquer
Per poder accedir a aquests ajuts, els municipis pesquers s’han d’organitzar en Grups d’Acció Local Pesquer (GALP), entitats sorgides per dissenyar i desenvolupar en el territori, de baix a dalt, estratègies per a la gestió dels ajuts europeus, tot permetent centrar les actuacions i els recursos en les prioritats definides pel territori mateix.
Enguany, a Catalunya han estat escollides cinc candidatures de Grups d’Acció Local Pesquer: la de la Costa Brava i la de Mar de l’Ebre, que ja existien en el període anterior, i 3 de noves: la de Costa Brava Sud i Maresme, Costa central i Costa Daurada, que s’han organitzat per primera vegada, amb la qual cosa s’ha fet possible que aquests ajuts arribin als municipis pesquers de tot el litoral català.
Així, en el període 2024-2028, els 12,5 milions d’euros es repartiran entre els cinc grups amb la següent distribució territorial:
·Al Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava, que abasta els municipis pesquers de Cadaqués, l’Escala, Llançà, el Port de la Selva, Roses, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i l’Estartit, li correspondran 2.897.403,27 euros.
·Al del Mar de l’Ebre, que inclou els municipis pesquers de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, les Cases d’Alcanar, Amposta, la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja, rebrà 3.270.520,27 euros,
·Al grup de la Costa Brava Sud i Maresme, que abasta els municipis pesquers d’Arenys de Mar, Calella de Mar, Malgrat de Mar, el Masnou, Mataró, Montgat, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, li correspondran 2.196.560,92 euros.
·Al de la Costa Central, que abasta els municipis pesquers de Vilanova i la Geltrú, Sitges, Badalona i Barcelona, 2.179.147,24 euros.
·Finalment, al de la Costa Daurada, que engloba els municipis pesquers de Cambrils, Tarragona, Torredembarra i Calafell, se li concediran 1.956.368,30 euros.
Per a l’assignació del pla financer a cada grup i a les seves corresponents estratègies, es va tenir en compte la zona d’aplicació de les activitats i també altres criteris territorials (municipis, superfície d’aplicació de la proposta), sectorials (activitat pesquera, aqüícola, economia blava), socials (densitat de població, atur i renda familiar) i ambientals (superfície de zones PEIN al territori), i es va prioritzar la presència de dones de la mar en el territori dels projectes proposats.
També es va valorar la contribució de les estratègies als objectius estratègics del Fons Europeu Marítim i de la Pesca i l’Aqüicultura i a implementar l’estratègia De la granja a taula, a desenvolupar l’economia blava, a mitigar el canvi climàtic i a fomentar el patrimoni cultural, social i ambiental, i si preveuen actuacions de cooperació. S’ha valorat també la capacitat dels Grups d’Acció Local Pesquers candidats i la implicació dels actors locals.
Una oportunitat per al territori
Poden optar als ajuts els operadors (públics i privats) de l’economia blava local que presentin projectes adaptats a la implementació de l’Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu (EDLP) aprovada per cada Grup d’acció Local Pesquer i a l’Estratègia marítima de Catalunya.
Els projectes que es podran finançar mitjançant la convocatòria estaran adreçats a incrementar el valor afegit dels productes pesquers amb noves inversions en transformació, comerç minorista i restauració, a fomentar la divulgació i promoció de l’activitat pesquera a les Confraries de Pescadors, a la creació d’ocupació en altres sectors de l’economia blava, a la conservació i creació de patrimoni cultural a les viles marineres i el patrimoni mediambiental dels municipis pesquers i a reforçar el paper de les comunitats pesqueres en el turisme local i la governança dels recursos pesquers i activitats marítimes.
Balanç dels ajuts del Fons Marítim i Pesquer del període 2014-2021
En el marc dels ajuts del Fons europeu Marítim i Pesquer dins les Estratègies dissenyades pels dos Grups d’Acció local pesquers existents, el de la Costa Brava i el Mar de l’Ebre, es van dur a terme gairebé 300 actuacions, que han mobilitzat 9,1 milions d’euros d’inversió i una subvenció de 6,1 milions d’euros.
Les actuacions desenvolupades han estat molt variades:
Temàtica | Projectes | Subvenció | Inversió |
Cadena de valor dels productes pesquers | 121 | 2.437.377,96 € | 3.919.843,97 € |
Diversificació de l'activitat econòmica local | 46 | 937.791,92 € | 1.628.052,43 € |
Mitigació del canvi climàtic | 2 | 27.853,48 € | 46.422,47 € |
Patrimoni mediambiental | 12 | 368.581,91 € | 478.077,10 € |
Benestar social | 12 | 357.883,17 € | 651.831,91 € |
Patrimoni cultural | 40 | 798.787,66 € | 998.023,11 € |
Governança dels recursos pesquers i activitats marítimes | 17 | 317.526,20 € | 532.042,50 € |
Reforç del paper de les comunitats pesqueres | 27 | 662.641,49 € | 688.896,72 € |
Cooperació | 8 | 210.735,26 € | 210.735,26 € |
Total | 285 | 6.119.179,05 € | 9.153.925,47 € |
Un exemple d’aquestes actuacions seria la de donar suport a una dona del sector pesquer per a la reducció de les emissions de l’embarcació de xàrter de pesca que feia sevir per rutes turístiques, que li ha permès substituir el motor per millorar l'impacte ambiental al municipi pesquer de Deltebre.
Una altra mostra és la iniciativa Per un Mar Sostenible, desenvolupada pel Club Nàutic de l’Escala, adreçada a fer més accessible l’accés al mar i la pràctica esportiva de la vela a les persones amb diversitat funcional.