La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha anunciat aquest dimecres l’elaboració d’un nou pla d’equipaments “que planifiqui i prioritzi el futur de l’execució penal en termes de dignificació, reforma o nova construcció de centres penitenciaris i de justícia juvenil”. “Si tenim un model de tractament de primer nivell, també ens mereixem uns equipaments de primer nivell”, ha asseverat Ubasart durant la cloenda de l’acte de commemoració dels 40 anys del traspàs de les competències en matèria d’execució penal a Catalunya, que s’ha celebrat avui al Palau de la Generalitat. El darrer pla d’equipaments penitenciaris és de l’any 2004, quan el conseller Josep M. Vallès va planificar totes les infraestructures necessàries fins a l’any 2010.

D’altra banda, la consellera ha destacat que “l’execució penal s’ha acabat convertint en una autèntica estructura d’Estat” que “és també fruit d’un consens de país, d’un model que han conreat consellers i conselleres de diferents colors polítics al llarg d’aquestes quatre dècades”. Durant la intervenció, Ubasart també ha agraït el compromís dels professionals que hi treballen.

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha agraït "a totes les persones que han contribuït a fer possible el model d'execució penal català durant aquests quaranta anys". Calderó ha recordat que aquells primers anys no van ser gens fàcils, "amb poc pressupost i moltes necessitats, però amb molta dedicació i compromís". El secretari també ressaltat que "a poc a poc es va anar configurant model que volíem que es caracteritzés per la rehabilitació reinserció i pel més escrupolós respecte als drets humans de les persones".

L’acte, que ha comptat amb un gran nombre de representants de l’execució penal, ha pres forma a través de la taula rodona “Reptes i fites de 40 anys d’execució penal a Catalunya”, i una ponència a càrrec de la Cristina Vasilescu, doctora en criminologia per la Universitat de Girona, titulada "L’evidència criminològica i el futur del model penitenciari català".

Durant la seva ponència, la Dra. Vasilescu ha subratllat que “el Govern està apostant pel medi obert perquè l’evidència científica és clara: els programes més efectius en termes de reinserció són aquells que es porten a terme a la comunitat i no a la presó”. En relació amb el paper del coneixement científic en l’elaboració de polítiques públiques, ha afegit que "aquesta nova estratègia d’obertalitat s’ha d’entendre com una cristal·lització de la col·laboració virtuosa entre acadèmia i institucions al llarg dels anys”.

A la taula rodona hi ha participat l’actual secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó; el secretari de Serveis Penitenciaris Rehabilitació i Justícia Juvenil (2003-2011), Albert Batlle; la directora de diversos centres penitenciaris i directora general de Serveis Penitenciaris (2000-2002), Mercedes Sánchez; l'educador i director general de presons (1990-1999), Ignasi Garcia Clavel; i el director del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) durant el 1995 i el 2001, secretari sectorial d'Execució Penal (2001-2002), secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil (2002-2003) i director general de Règim Penitenciari i Recursos (2011-2013), Ramón Parés.

Característiques i evolució del model català

El 28 de desembre de 1983, Catalunya va adquirir les competències en matèria d'Administració penitenciària mitjançant el Reial decret 3482, i, d’aquesta manera, es va convertir en l'única comunitat autònoma amb aquesta responsabilitat a tot l'Estat, fins a l'1 d'octubre de 2021 en què el País Basc també les va assumir, 38 anys més tard. Aquest fet ha permès desenvolupar un model propi, d'èxit i de referència a Europa. Un indicador que demostra l'èxit del model català és la taxa de reincidència penitenciària: en l'actualitat, 8 de cada 10 persones que surten de presó no hi tornen a entrar.

El model d'execució penal català es caracteritza per una alta presència d’activitats, tractament, formació i treball dins els centres; una aposta per l’execució penal en medi obert, i una cura en el trànsit de la institució a la societat de les persones penades. En definitiva, una aproximació a la reinserció a través d’un pla d'activitats formatives i de treball personal individualitzat dels penats.

Els centres penitenciaris catalans ofereixen serveis equivalents als de la comunitat en salut i educació, integrats a la xarxa pública, que depenen dels departaments de Salut i Educació respectivament, i destaquen pel tractament especialitzat en col·lectius com persones amb diversitat funcional i la introducció de programes específics per tractar la perspectiva de gènere i garantir els drets de les persones LGBTI+.

Un pilar fonamental del model català és la reinserció sociolaboral, encapçalada pel Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), que ofereix formació, treball i inserció als interns, sent l'únic model al món que inclou la inserció laboral com a part del procés. Gràcies a aquesta fórmula, cada any els interns en semillibertat signen més de 1.500 contractes amb empreses externes.

La col·laboració amb entitats del tercer sector juga un paper clau en la reinserció, actuant com a pont entre els centres i la comunitat, amb més de 500 persones voluntàries que entren diàriament als centres i més de 130 professionals que duen a terme tasques de rehabilitació a l'interior dels centres, i una seixantena més que ho fan en medi obert.

Abordatge dels nous reptes

El model d’execució penal català continua evolucionant per adaptar-se als nous reptes i necessitats, amb una aposta per la formació del personal, la dinamització dels centres i un tractament personalitzat dels interns. Actualment, hi ha una prevalença més elevada de persones amb problemes de salut mental i addicions i amb menys arrelament familiar, dos punts que són clau a l’hora de treballar el procés de reinserció i millorar la convivència als centres.

En aquesta línia, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a Víctima ha implementat una sèrie de mesures per fer-hi front. Aquestes inclouen l'increment d'activitats i tractaments individualitzats, així com la dotació de recursos i personal per prevenir suïcidis, juntament amb estratègies de prevenció, control i gestió de conflictes. A més, aquest any s’hi incorporaran 111 professionals altament especialitzats per intervenir des d'una perspectiva de tractament.

La formació dels professionals de l’execució penal és un altre dels eixos d’actuació per millorar el sistema. Es tracta d’una formació estratègica impartida pel CEJFE i dirigida a augmentar la capacitació i l’aprofundiment en els drets humans, especialment en la intervenció amb joves. També inclou una formació específica per abordar les conductes suïcides i disruptives dels interns i internes dels centres penitenciaris.

Impuls al medi obert: per una societat més segura i sense víctimes

L’evidència empírica demostra que la desinstitucionalització en el medi obert contribueix a reduir les taxes de reincidència. Segons el darrer informe del CEJFE, mentre el 26 % de les persones que completen la condemna en segon grau reincideixen, només ho fa un 10 % de les que evolucionen a medi obert. Aquesta disminució de la reincidència ajuda a construir una societat més cohesionada, segura i sense víctimes.

Per consolidar l’enfocament català cap a l’execució penal en el medi obert, el Govern va avalar, el passat 23 de gener, l’Estratègia Nacional d’Obertalitat Penitenciària, amb tres eixos centrals: fomentar el medi obert i la transició a la comunitat, el principi de proporcionalitat i ingrés a presó com a última ràtio i el reforç dels mecanismes d’aprenentatge i la reinserció dins dels centres penitenciaris. L'objectiu és assolir en tres anys un 30 % de persones internes en règim obert, amb la implementació de criteris més flexibles de progressió de grau i la modificació del Protocol per a l'ingrés i classificació als centres oberts. A més, s’ampliaran els requisits perquè més persones puguin accedir a la classificació en tercer grau en el moment d’inici del compliment de la pena.