El secretari general del Departament de Drets Socials, Oriol Amorós, ha comparegut aquest dimecres a la tarda a la Comissió d’Interior del Parlament per informar sobre l’aplicació dels protocols de desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat, juntament amb la secretària general d’Interior, Tamara Garcia.

Amorós hi ha explicat que les àrees bàsiques de serveis socials (que depenen d’ajuntaments i consells comarcals) tindran coneixement dels desnonaments des del principi del procediment, gràcies a la col·laboració que s’ha establert entre l’administració de justícia i el Departament de Drets Socials i que ja ha començat a funcionar amb èxit i de manera pilot a Terrassa, Manresa, el Bages i el Moianès.

En el transcurs de la compareixença, el secretari general ha explicat les mesures que porta a terme el Govern de la Generalitat per abordar la situació d’exclusió residencial a Catalunya, que requereix d’un abordatge interdepartamental, i de forma concreta els desnonaments a partir d’uns circuits de comunicació que permeten prendre mesures preventives per evitar-los. Es tracta, per una banda dels circuits per a petits tenidors en què els jutjats informen les Àrees Bàsiques de Serveis Socials dels casos de demanda de desnonament i aquestes valoren la situació de vulnerabilitat i activen les mesures necessàries i, per l’altra, els circuits de comunicació per a grans tenidors en col·laboració entre el Departament de Drets Socials, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i, en darrer terme, l’Agència Catalana de Consum.

En aquesta línia, el secretari Amorós ha detallat que l’acord de Govern del juny del 2021 va permetre crear el Grup de Treball per a la garantia del dret a l’habitatge amb representació de totes les conselleries que tenen competències en matèria d’administració local, habitatge, seguretat ciutadana, protecció social o resolució de conflictes. És en el marc d’aquest grup, que es treballa de forma especial la coordinació interdepartamental amb els governs locals i amb l’administració de justícia en els procediments de demanda de desnonaments.

En aquest context, entre juliol i setembre 2021 s’elabora la proposta de protocol que ha d’establir la col·laboració entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l’Administració local de Catalunya per minimitzar l’impacte dels desnonaments en persones i col·lectius en risc de vulnerabilitat, si bé el TSJC, quan rep la proposta, es mostra favorable a mantenir els protocols vigents més genèrics.

Comunicació entre l’Administració de Justícia i els serveis socials

En paral·lel, el treball tècnic entre els departaments de Drets Socials i Justícia permet crear un circuit de comunicació entre l’Administració de Justícia i les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) per minimitzar l’impacte dels desnonaments a través de la intervenció social. L’objectiu és que les Àrees Bàsiques de Serveis Socials siguin notificades quan es produeixi una sol·licitud de desnonament, per determinar si les persones residents a l’habitatge es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica o social i així activar els recursos disponibles per evitar el procés o endarrerir-lo.

El circuit es va desenvolupar en fase de proves el gener de 2023 a Terrassa i dos mesos després a Manresa, al Consell Comarcal del Bages i al Consell Comarcal del Moianès. Amb la llei estatal espanyola 12/2023, que reforça la base jurídica d’aquestes proves pilot i afegeix el requeriment que les àrees bàsiques responguin a l’autoritat judicial en un termini de 10 dies, a l’octubre del 2023 es va iniciar el desplegament arreu del país que aquest mes de febrer s’ha culminat.

Entre gener de 2023 i el 9 de febrer d’aquest any 2024, l’Administració de Justícia va enviar 655 notificacions, a les que les ABSS van respondre comunicant 178 situacions de vulnerabilitat. “La mesura està en desplegament, està funcionant, tot i que tant de bo no n’hi hagués cap”, ha reconegut el secretari durant la seva intervenció en la qual ha explicat que Terrassa es troba al capdavant dels partit judicials que ha notificat més oficis, sent un dels municipis pilot.

Comunicació en casos de grans tenidors

Per altra banda, Catalunya disposa també del circuit de comunicació en casos de grans tenidors, que té l’origen en el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge que estableix el lloguer social obligatori en determinats casos.

Aquest circuit, que també queda reforçat jurídicament per la mateixa Llei 12/2023 i es posa en marxa el mes desembre de l’any passat, busca promoure la conciliació o intermediació prèvia a la demanda de desnonament de l’habitatge habitual de persones en situació de vulnerabilitat econòmica. En aquest circuit, prèvia comunicació per part dels grans tenidors primer, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya es comunica amb el Departament de Drets Socials per determinar si les famílies implicades en els expedients estan en situació de vulnerabilitat i, si s’escau en darrer terme, pot actuar l’Agència Catalana de Consum per imposar sancions.

Des de desembre de 2023, s’han rebut 40 expedients i, en aquests moments, hi ha 8 casos oberts d’intermediació. A més, s’estan preparant campanyes divulgatives adreçades a les persones en situació de vulnerabilitat residencial per tal que coneguin aquest circuit i els seus drets. “Són xifres petites, estem començant. Pensem que hi ha un desconeixement de l’obligació de la legislació i també un blindatge d’alguns grans tenidors que utilitzen la llei de protecció de dades per esquivar aquesta obligació”, ha apuntat Amorós que ha reconegut que els grans tenidors no tenen grans incentius en comunicar la situació a l’Agència de l’Habitatge els expedients en curs si després els ha de suposar una obligació.

Abordatge integral

Entre les altres mesures que el secretari Amorós ha explicat en el transcurs de la seva intervenció, hi ha els programes d’acompanyament i intervenció social al món local, el desplegament de la figura del professional d’exclusió residencial de les ABSS, les actuacions en matèria de pobresa energètica, el finançament de les entitats socials que treballen en aquesta qüestió a través de la convocatòria de subvencions Convo24 o les prestacions econòmiques disponibles com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), pendent de la reforma actualment en tràmit per fer que la RGC sigui compatible amb els ajuts al lloguer.