Cultura

Foto

L'Any Estellés commemora el centenari del naixement del poeta, el principal renovador de la poesia al País Valencià des d'Ausiàs March

query_builder   15 febrer 2024 13:18

event_note Nota de premsa

L'Any Estellés commemora el centenari del naixement del poeta, el principal renovador de la poesia al País Valencià des d'Ausiàs March

  1. La commemoració, impulsada pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, és comissariada per l’escriptora Àngels Gregori i vol teixir aliances i complicitats amb la Plataforma Cívica Cent d’Estellés
  2. L’objectiu de l’Any Estellés és el de situar de forma definitiva el poeta dins el cànon de la literatura catalana i exportar la seva obra fora de les nostres fronteres lingüístiques


Foto{"name":"2024/02/15/13/20/1a6cf442-8073-4db0-bf78-62be5183fddb.jpeg","author":"Arnau Pasqual_Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":281973}


L’Any Vicent Andrés Estellés, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per commemorar el centenari del naixement de l’escriptor, s’ha presentat avui en una roda premsa en què han participat la directora de la ILC, Izaskun Arretxe, i la comissària de la commemoració, l’escriptora Àngels Gregori. A la roda de premsa hi han assistit, per part de la Plataforma Cívica Cent d’Estellés del País Valencià, Tonetxo Pardiñas, Anna Gascon i Pau Alabajos.

En la seva intervenció, Izaskun Arretxe ha ubicat Estellés com “un dels poetes cabdals de la nostra literatura, un colós, de talla universal, el principal renovador de la poesia al País Valencià des d’Ausiàs March”. Però Estellés, “a més, és un poeta que, també per la naturalesa de la seva poesia, és de gran abast popular. Pocs poetes hi ha tan estimats, llegits, cantats i celebrats a la nostra literatura com Estellés”.

És per aquest motiu que el primer objectiu de l’Any Estellés és el de situar d’una forma definitiva el poeta valencià dins el cànon de la nostra literatura. Per això encara és necessari reivindicar-lo, revisitant-ne i celebrant-ne l’obra amb tot un seguit d’actes i esdeveniments que van des de lectures, converses, exposicions, rutes i congressos fins a espectacles que tindran lloc al llarg de l’any arreu del país, sense oblidar les reedicions previstes de la seva obra, les traduccions o les novetats bibliogràfiques que sortiran en ocasió d’aquesta efemèride.

L’Any Estellés també pretén posar sobre la taula, ara més que mai, la qüestió d’una llengua i una cultura compartides en la totalitat del nostre territori: amb aquesta idea central, prendran forma les activitats que la ILC, anirà organitzant amb la voluntat d’acollir, involucrar i col·laborar amb tots aquells organismes, iniciatives i entitats que han unit forces per lluitar contra el silenci i celebrar l’autor; aliances i complicitats més necessàries que mai i una concepció de territori i de poble que és, també, l’essència dels versos d’Estellés.

Actes institucionals a Catalunya i al País Valencià

El primer acte institucional de la commemoració tindrà lloc el 21 de març amb motiu del Dia Mundial de la Poesia (DMP). L’edició d’enguany girarà a l’entorn del poema estellesià “m’he estimat molt la vida”. Com és costum, s’elaborarà un fullet amb aquest poema i la seva traducció a vint-i-dues llengües diferents, es promouran una gran quantitat d’activitats dedicades a la poesia arreu del territori i s’organitzarà un acte central al CCCB de Barcelona el mateix 21 de març.

El DMP 2024, a més, oferirà dues grans novetats: d’una banda, s’elaborarà un dossier didàctic que donarà eines per treballar el poema i l’autor als centres educatius. De l’altra, al voltant de la data de la celebració, es durà a terme una acció comunitària de pintura mural a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda amb l’artista Mina Hamada, que involucrarà dos instituts del barri, el grup de poesia de la Biblioteca i el CNL. Una iniciativa de la ILC i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, amb la col·laboració del Districte Horta-Guinardó.

Sota la campanya “Cent d’Estellés. 1924-2024”, el passat 17 de gener al pati de les Sitges de Burjassot, poble natal de l’autor, la Plataforma Cívica Cent d’Estellés va presentar una programació d’activitats commemoratives diversa que durarà tot l’any 2024. La Institució de les Lletres Catalanes ha traslladat el seu suport a la Plataforma i la voluntat de col·laborar i sumar esforços per divulgar l’obra del fill del forner.

Un dels actes destacats al País Valencià serà el concert en homenatge a Vicent Andrés que tindrà lloc el 7 de setembre a l’auditori de Burjassot. En el dissabte més proper a la data de naixement d’Estellés, es farà el concert col·lectiu més important dedicat al poeta que, oficialment, serà també el tret de sortida de les festes, sopars i nits Estellés. S’hi convocaran tots els artistes i grups que hagin musicat Estellés. La coordinació artística la portarà el Col·lectiu Ovidi Montllor.

L’Any Estellés es tancarà oficialment a Barcelona a finals de novembre amb una festa literària dedicada al poeta. El programa de l’acte serà dissenyat per la comissària de la commemoració, Àngels Gregori.


Sopars concert, simposis, exposicions i trobades internacionals

Els sopars Estellés combinen poesia i gastronomia en un ambient festiu i popular per recordar el poeta de Burjassot. Des de l’any 2010, diverses poblacions tant al País Valencià com al Principat, les Illes Balears i la Catalunya Nord celebren, amb connexions en directe incloses, les seves trobades d’homenatge al poeta al llarg del mes de setembre, coincidint amb la data del seu aniversari. Aquest any, la Festa Estellés simultània a Barcelona i a València, amb connexions amb altres poblacions i organitzada per Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià, tindrà lloc el dia 26 de setembre, en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Es preveuen una vuitantena de festes.

En el marc de l’Any Estellés tindran lloc una gran quantitat de jornades acadèmiques, simposis i congressos, tant nacionals com internacionals, amb l’objectiu d’estudiar i endinsar-se en la figura de l’autor des de perspectives diverses. Entre aquests, els dies 21 i 22 d’octubre s’organitzarà a la Universitat d’Alacant el Congrés Internacional Vicent Andrés Estellés, en què participaran nombrosos especialistes de casa nostra i d’àmbit internacional i que oferirà activitats paral·leles al voltant de la figura del poeta. Aquest Congrés té la voluntat de ser present en una part important d’universitats del nostre país, de manera que, posteriorment, donarà continuïtat a l’estudi i la divulgació de l’obra d’Estellés oferint sessions a la Universitat Jaume I de Castelló, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat de Lleida i la Universitat de les Illes Balears, entre d’altres.

Comissariada per Àngels Gregori, la Institució de les Lletres Catalanes confeccionarà una exposició itinerant sobre Vicent Andrés Estellés que permetrà acostar-se a la vida del poeta i entendre el marcat context social que va haver de viure durant els anys de producció dels seus principals títols. En produirà diverses còpies que començaran a viatjar per Catalunya i el País Valencià a partir del mes d’abril.

Per exportar la figura del poeta i propiciar la traducció a d’altres llengües de la seva obra, l’Institut Ramon Llull ha dissenyat una sèrie d’actuacions que es duran a terme de manera conjunta des de les seves Àrees de Literatura i Pensament i de Llengua i Universitats.

Nombrosos actes i espectacles de disciplines diverses (obres de teatre, concerts, recitals, rutes literàries...) i per a tots els públics, faran Estellés present en alguns dels esdeveniments literaris de referència de l’àmbit lingüístic com l’Ara Poesia de Girona, les Places del Llibre del País Valencià, la Xarxa de Viles del Llibre, Barcelona Poesia, Litterarum, La Setmana del Llibre en Català, el Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat, Tocats de Lletra, El meu clàssic Festival Clàssics, Poesia als Parcs.


L’autor

Pocs poetes han tingut una incidència social i cívica com Vicent Andrés Estellés amb els seus versos al nostre país. Cronista dels temps més foscos de la llarga postguerra i del franquisme, amb la seva obra va construir una veu inconfusible i la va modular amb un estil únic que, durant dècades, s’ha anat identificant com la veu col·lectiva d’un poble. Joan Fuster va definir-lo com un “poeta de realitats”; i de l’experiència d’aquesta mirada sobre un lloc i un temps concret Estellés no va deixar de reivindicar mai, sobretot i per damunt de tot, el dret a l’alegria.

Nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i fill d’una família de forners, aviat ―i coincidint amb l’esclat de la Guerra Civil― faria les seves primeres aproximacions a la literatura a través del gènere teatral, i no tardaria a escriure els seus primers versos. Un cop acabada la guerra exerciria diversos oficis, des de forner fins a mecanògraf o orfebre, fins que es va instal·lar a Madrid per estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme. Va tornar a València l’any 1948 per fer de periodista al diari Las Provincias fins que l’acomiadarien el 1978, moment en què el periòdic duu a terme un gir ideològic per tombar cap a la dreta en plena batalla de València. El mateix any el poeta de Burjassot fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El 1953 publica Ciutat a cau d’orella. Dos anys més tard es va casar amb Isabel Lorente, i tindrien una filla que aviat morirà. Aquesta dolorosa experiència serà sempre present en l’obra del poeta. Més tard van néixer Vicent i Carmina. Era un període d’escriptura prolífica, i al primer volum el segueixen títols com La nit, Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys, El gran foc dels garbons i una gran quantitat d’obres que ja el situaven en un lloc privilegiat de la nostra literatura. Allunyat de la sofisticació formal i amb una gran intensitat lírica i força narrativa, el poeta de Burjassot imposa una producció poètica amb un ampli ventall de temàtiques tractades sense necessitat d’ostentacions; des de les diferents formes possibles d’amor fins a la censura, passant per la mort, la por, la guerra, la identitat, la fam o la infantesa, tots temes i experiències marcades per l’exaltació d’allò més elemental.

Va morir a València el dia 27 de març de 1993, deixant una obra pel que se’l considera el principal renovador de la poesia valenciana des d’Ausiàs March, canònic en la nostra literatura. La seva veu compromesa, amplificadora de la dignitat civil, ha educat generacions de lectors que han trobat, en l’ofici dels seus versos, un estil únic d’aproximació popular i de talla universal.


La comissària

Àngels Gregori Parra (Oliva, 1985). Poeta, lectora atenta i entusiasta de l’obra d’Estellés, destaca la seva tasca en l’àmbit de la gestió cultural des de fa dues dècades treballant en iniciatives al voltant de la literatura i establint ponts culturals a través de diferents projectes.

Va iniciar la seva trajectòria literària l’any 2003 amb la publicació de Bambolines, que va merèixer el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits. Després publicaria obres com Llibre de les brandàlies (Premi Ausiàs March de Gandia, 2007), New York, Nabokov & Bicicletes (Premi Alfons el Magnànim, 2010), Quan érem divendres (Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona, 2013) i Quan els grans arbres cauen (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2018), que va merèixer el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Jazz (Proa, 2023) és el seu darrer títol publicat. La seva obra està traduïda a diverses llengües.

En l’àmbit de la gestió cultural ha estat al capdavant d’alguns organismes, dirigint diversos festivals literaris i coordinant programació literària de diverses institucions. L’any 2005 va crear la Poefesta, un festival literari de referència al País Valencià que l’any 2018 va ser reconegut amb el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura i l’any 2023 amb el Premi Difusió de l’AELC. Ha estat cocomissària del Barcelona Poesia (2017-2019), ha dirigit la Nit de Poesia del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat (2015) i el Festival de Poesia de Lleida (2018-2023) i coordina l’Encontre d’Escriptors de la Mediterrània dins la Mostra Viva de València.

L’any 2022 va formar part del Comitè Asessor Literari del Ministeri de Cultura per a la Fira del Llibre de Frankfurt. Durant els anys 2022 i 2023 ha coordinat els cicles literaris de la Casa dels Poetes Antonio Machado de Rocafort, ha treballat en diversos projectes de la Generalitat Valenciana per al foment de la poesia a l’aula i ha estat comissària de l’exposició Francisco Brines: la certidumbre de la poesía.

Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB), Màster en Gestió Cultural (UOC) i doctora per la UV, ha estat presidenta del PEN (2018-2022) i, des de la seva creació fins a l’any 2023, directora de la Fundació Brines. L’any 2020 va entrar com a acadèmica a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Participa en diversos mitjans de comunicació i col·labora regularment en el suplement de cultura Posdata Abril.


Altres commemoracions de Lletres del 2024

Les altres commemoracions del 2024 aprovades pel Govern de la Generalitat i assignades a la Institució de les Lletres Catalanes són les següents:

  1. 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà
  2. 100 anys del naixement de Montserrat Vayreda
  3. 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit

Les rodes de premsa de cadascun dels anys es poden consultar en aquests enllaços:

Roda de premsa de presentació de l’Any Àngel Guimerà.

Roda de premsa de presentació de l’Any Montserrat Vayreda.

La roda de premsa de presentació de l’Any Joan Salvat-Papasseit es durà a terme el dijous 29 de febrer, a les 12h, al Palau Moja.

1  

Fitxers adjunts

Dossier de premsa

Dossier de premsa
PDF | 2336330

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia