El Govern ha aprovat l'ampliació de la plantilla pressupostària dels centres penitenciaris del Departament de Justícia, Drets i Memòria, amb la incorporació de 407 noves dotacions. El cost total anual de la creació d’aquests nous llocs de treball és de prop de 23 milions d’euros.

L’augment de la plantilla respon a una demanda del Departament de Justícia, Drets i Memòria per afrontar el reptes als quals s’enfronta el model d’execució penal català. Actualment, a les presons catalanes hi ha una prevalença elevada de persones amb problemes de salut mental i addicions i amb menys arrelament familiar, dos punts que són clau a l’hora de treballar el procés de reinserció i millorar la convivència als centres.

Nous efectius per augmentar i rejovenir la plantilla

L’increment de personal aprovat avui forma part de la planificació estratègica de Justícia per pal·liar la manca de personal en l’àmbit d’interior, per rejovenir una plantilla amb una edat mitjana de 50 anys. D’altra banda, el Departament també està treballant per avançar-se als efectes de la jubilació anticipada dels funcionaris de presons i que podria fer que en els pròxims vuit anys s’acollissin a aquesta modalitat de jubilació al voltant de 1.400 professionals, que representen el 31% de la plantilla actual.

Paral·lelament, el Departament de Justícia, Drets i Memòria també està negociant amb els representats sindicals dels serveis penitenciaris un II Acord de Condicions, per negociar i signar, que actualitzi les condicions laborals del personal penitenciari.

Més mesures per millorar la reinserció i evitar noves víctimes

Actualment, 8 de cada 10 persones que passen per la presó no tornen a delinquir, i aquest percentatge millora encarà més si acaben la condemna en règim obert, que fa que no reincideixin 9 de cada 10. La incorporació dels nous efectius, sumada a una aposta per la formació del personal, la dinamització dels centres i un tractament personalitzat dels interns permetrà poder continuar avançant en aquesta línia, que permet fer una societat més segura, amb menys víctimes i alhora millorar la convivència i el clima social a dins dels centres, i garantir els drets de les persones internes i dels professionals que hi treballen.

En aquesta línia, Justícia ha implementat una sèrie de mesures per millorar el clima social a dins de les presons. Inclouen l'increment d'activitats i tractaments individualitzats, així com la dotació de recursos i personal per prevenir suïcidis, juntament amb estratègies de prevenció, control i gestió de conflictes.

A més, al març s’hi incorporaran 111 professionals altament especialitzats per intervenir des d'una perspectiva de tractament. També la creació de les d'unitats d’intervenció compensatòries per a persones vulnerables amb patologies de salut mental representa un salt qualitatiu i tindrà un impacte positiu en la convivència als centres, ja que disminuirà la incidentalitat i l’ús de mètodes coercitius.

Per consolidar l’enfocament català cap a l’execució penal en el medi obert, i que la presó sigui la darrera ràtio, el Govern va avalar, el passat 23 de gener, l’Estratègia Nacional d’Obertalitat Penitenciària, amb tres eixos centrals: fomentar el medi obert i la transició a la comunitat; el principi de proporcionalitat i ingrés a presó com a última ràtio i el reforç dels mecanismes d’aprenentatge i la reinserció dins dels centres penitenciaris.

L'objectiu és assolir en tres anys un 30% de persones internes en règim obert, amb la implementació de criteris més flexibles de progressió de grau i la modificació del protocol per a l'ingrés i classificació als centres oberts. A més, s’ampliaran els requisits perquè més persones puguin accedir a la classificació en tercer grau en el moment d’inici del compliment de la pena.

El Departament de Justícia, Drets i Memòria també ha anunciat que està preparant un nou Pla d’equipaments penitenciaris que permetrà modernitzar i dignificar les presons amb instal·lacions més dignes i amb espais més adequats, tant per als interns acollits com per als professionals que treballen per aconseguir el seu retorn a la societat.