El Govern ha avalat aquest matí l’informe presentat pel Departament de Justícia, Drets i Memòria sobre la manca de personal judicial a l’Administració de justícia de Catalunya, en el qual també reclama a l’Estat millores en les transferències econòmiques per invertir en recursos humans i digitals als jutjats. Entre d’altres, la Generalitat reclama al govern espanyol la creació urgent de 50 noves places de jutges i magistrats en el termini de dos anys i una renegociació dels recursos transferits per poder avançar cap a una Administració de justícia més àgil i més pròxima al ciutadà.

Per a aquest any 2024, l’Estat ha creat 70 unitats judicials, de les quals només 11 s’han destinat a Catalunya.El Govern considera que és una xifra insuficient i que per corregir el dèficit a Catalunya, a banda dels criteris poblacionals, s’haurien de tenir en compte altres paràmetres, com ara la taxa de litigiositat, que a Catalunya és més alta que a la mitjana estatal, o la mobilitat de personal judicial, un hàndicap molt particular de l’Administració de justícia catalana.

Per tot això, el Departament de Justícia, Drets i Memòria reclama a l’Estat 50 noves unitats judicials (jutges, jutges d’adscripció provisional i magistrats) en els pròxims dos anys: 25 per al 2024 i 25 per al 2025. Es tracta d’una proposta de mínims, atès que per equiparar Catalunya amb la mitjana estatal, quant a nombre de jutges/magistrats per habitants, en caldrien 55. En concret, Catalunya té una ràtio de 10,9 jutges i magistrats per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana espanyola és d’11,6.

Pla de xoc per accelerar judicis ràpids a Barcelona

El Govern també ha posat sobre la taula la urgència d’engegar, al més aviat possible, un Pla de xoc per als penals de Barcelona que permeti, sobretot, reduir els temps d’espera en judicis ràpids, que són els previstos per als delictes que tenen una pena màxima de 5 anys de presó, i que inclouen, entre d’altres, furts, robatoris, delictes de trànsit o tràfic de drogues.

En aquest sentit, la proposta inclou, a part de la creació de jutjats penals estructurals, una dotació de reforços a la tasca judicial d’almenys 5 o 6 jutges d’adscripció territorial (JAT) i d’1 o 2 lletrats, competència de l’Estat, que suposaria també 3 gestors processals, 8 tramitadors processals i 6 auxilis judicials més per donar suport a aquests reforços, competència de la Generalitat.

El dèficit crònic d’òrgans judicials a Catalunya afecta greument el bon funcionament del servei públic de la justícia, que en els darrers anys s’ha anat tensionant encara més per la pandèmia i per l’increment de la taxa de litigiositat i la taxa de litispendència. L’informe apel·la a la necessària col·laboració entre les diferents administracions per trobar solucions efectives que contribueixin qualitativament a descongestionar el sistema de justícia.