{"name":"2024/02/21/10/27/b0b8df15-f4d9-49f2-b632-ea35674a61ad.jpg","author":"Departament de Salut","type":"0","location":"0","weight":849518}

El Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària engengat el 2020 pel Departament de Salut, va entrar l’any passat en la seva etapa de consolidació. Una de les actuacions més visibles del Pla ha estat la incorporació dels nous rols professionals a l’atenció primària, que a les comarques lleidatanes el 2023 van impulsar més de 3.500 activitats grupals i comunitàries, que van beneficiar unes 20.000 persones.

Així, a la Regió Sanitària Lleida – on des de finals del 2021 s’han incorporat 19 referents de benestar emocional, 10 dietistes-nutricionistes i 21 fisioterapeutes – gairebé 18.000 persones van participar l’any passat en les més de 2.300 activitats liderades per algun d’aquests nous professionals. Per la seva banda, els 5 referents de benestar emocional, els 5 dietistes-nutricionistes i els 5 fisioterapeutes de la Regió Sanitaria Alt Pirineu i Aran van organitzar unes 1.200 d’activitats, de les quals se’n van beneficiar al voltant de 2.000 persones.

Les funcions d’aquests rols professionals són complementàries a les de la resta de professionals dels equips d’atenció primària –medicina, infermeria, suport administratiu, treballadors socials i llevadores, entre altres– i s’orienten, sobretot, a millorar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia des d’una vessant comunitària. Treballen en coordinació entre ells i amb altres agents socials i de la comunitat.

Pel que fa al tipus d’activitats que han realitzat, la majoria estaven relacionades amb la salut mental i el benestar emocional, l’alimentació saludable, la salut maternoinfanitl i el suport a les malalties cròniques. En aquest sentit, més del 70% de la població de les dues regions atesa pels referents de benestar emocional que ha completat els testos d’avaluació a l’inici i al final de l’activitat grupal ha reconegut experimentar una millora del seu benestar emocional.

Maria Miró, referent de benestar emocional al CAP La Seu d’Urgell i al d’Oliana, explica que “des de la nostra incorporació hem intentat avaluar l’impacte que la nostra feina té en els usuaris, per això, l’alt percentatge de població que mostra millora i el bon feedback que en rebem ens fa sentir molt orgullosos de la tasca que estem fent”. A més, explica, “totes aquestes activitats impacten en la millora de la qualitat de vida, ja que, per una banda, donem habilitats de promoció de la salut mental i, per l’altra, els usuaris troben espais de relació i suport, que avui en dia ens fan molta falta”.

Per la seva banda, Pilar Vaqué, directora d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Lleida, qualifica de “molt positiva la incorporació d’aquests nous perfils professionals, ja que ha suposat un valor afegit, tant per a la ciutadania com per als professionals, atès que la seva expertesa facilita i contribueix a oferir atenció amb un enfocament integral i multidisciplinari a la comunitat”. En aquesta mateixa línia afegeix que “afavoreixen l’educació sanitària per a la prevenció de malalties, la implantació d’hàbits saludables, la millora de l’autonomia i l’abordatge de problemes associats amb mals hàbits”.

Per tot plegat, en opinió de Vaqué “compartir formacions, dubtes, experteses i aquest enfocament interdisciplinari, contribueix en gran manera a la millora de la qualitat del procés assistencial”.

Àmbits de treball dels nous rols

En total, a la Regió Sanitària Lleida s’han incorporat 50 professionals corresponents a aquests nous rols i a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, 15 donen servei a totes les àrees bàsiques de salut.

Els referents de benestar emocional se centren en les necessitats de salut emocional de la ciutadania i en la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional. Els dietistes-nutricionistes focalitzen les seves funcions en prevenir i tractar problemes associats a una mala alimentació i en promoure hàbits alimentaris saludables i sostenibles, així com una alimentació adaptada a les condicions particulars, de risc i de malaltia o de recursos socioeconòmics, especialment als col·lectius que més ho necessiten. Així mateix, el rol dels fisioterapeutes té per objectiu promoure i millorar l'autonomia de la persona atesa, prevenir malalties musculoesquelètiques i reduir el consum de medicaments.