La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE - Objectiu UE 2030) a Catalunya és del 24,4% l’any 2023, 3 dècimes menys que al 2022 (24,7%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La reducció d’aquesta taxa ve donada, principalment, per la reducció de la taxa de risc de pobresa, que se situa en el 18,0%, 1,9 punts menys que l’any anterior (19,9% el 2022) i assoleix el valor més baix des del 2015. També disminueix el percentatge de població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,6%, 2 dècimes menys que el 2022 (6,8%). En canvi, augmenta el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,9% (8,0% el 2022).

{"name":"2024/02/26/10/12/7c04a9ff-1903-415a-9791-95c73b9e54c7.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":48250}

Per edats, l’únic grup que disminueix la taxa AROPE és la població de 65 anys o més, amb una taxa del 16,2%, 3,4 punts percentuals menys que l’any anterior. En el grup de menors de 16 anys la taxa és del 33,1% i representa un augment de 6 dècimes respecte al 2022 i la taxa del grup de 16 a 64 anys també augmenta i situa en el 24,7% (4 dècimes més que l’any 2022).

Segons la composició de la llar, la taxa AROPE de les llars amb fills dependents augmenta i se situa en el 28,6% (28,1% el 2022); en canvi la taxa de les llars sense fills dependents disminueix i se situa en el 20,0% (20,8% el 2022).

Segons la nacionalitat, la taxa AROPE de les persones de més de 16 anys de nacionalitat estrangera disminueix i se situa en el 48,0% (50,0% el 2022); pel que fa a les persones de nacionalitat espanyola, la taxa AROPE és d’un 19,2%, amb una disminució de 0,3 punts percentuals.

En relació amb l’activitat econòmica, les persones aturades presenten una taxa AROPE més elevada (55,6%), mentre que la taxa de les persones ocupades és més baixa (16,3%).

Nivell de privació de les llars i dificultats per arribar a fi de mes

Pel que fa als indicadors del nivell de privació de les llars (que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida), un 36,1% de la població declara no tenir la capacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros, xifra que suposa un increment d’1,3 punts percentuals respecte del 2022. La població que declara no poder mantenir la llar a una temperatura adequada és del 20,0% (19,2% al 2022). En canvi, la població que declara que no es pot permetre una setmana a l’any de vacances ha estat del 29,8% (30,9% al 2022), per la qual cosa aquest percentatge s’ha reduït en un 1,1 punts percentuals.

D’altra banda, el nombre de persones que viuen en llars i que declaren arribar amb facilitat a final de mes representen el 53,1% (1,9 punts percentuals més que al 2022). Així, disminueix el percentatge de població que diu arribar a final de més amb dificultat, que se situa en el 46,5% (2,0 punts percentuals menys que al 2022). Dins d’aquests grans grups, cal destacar els augments dels que declaren que tenen molta dificultat i molta facilitat: els primers augmenten del 8,0% el 2022 al 9,2% el 2023 i els segons passen del 2,7% el 2022 al 3,2% el 2023.

{"name":"2024/02/26/10/13/90e85e58-cb0f-4170-af05-c1fe8bb79ead.jpg","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":58188}

Distribució de la renda

La informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball que ofereix l’Enquesta de condicions de vida 2023 fa referència a l’any 2022. En aquest sentit, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 38.888 euros i de 15.830 euros per persona l’any 2022, dada que suposa un augment del 7,5% i del 7,7% respectivament, respecte de l’any anterior.

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 34,1% l’any 2022, mentre que l’any anterior ho van fer en un 36,2%. El 62,5% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia invalidesa, entre d’altres). Del total de llars que han rebut prestacions l’any 2022, un 55,1% han estat per vellesa i supervivència (52,5% l’any 2021), un 30,4% per atur (39,3% l’any 2021) i un 33,6% han estat beneficiàries d’algun altre subsidi o prestació (30,7% l’any 2021).

Els indicadors de desigualtat de la distribució de la renda s’han reduït lleugerament l’any 2023. L’indicador S80/S20 és del 5 el 2023, 1 dècima inferior al 2022. Aquest indicador mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides. Pel que fa a l’índex de Gini, aquest és del 29,9% el 2023, mentre que l’any anterior va ser del 30%. (Cal recordar que un índex de Gini igual a 0% indicaria màxima igualtat i igual a 100% màxima desigualtat.)

Llindar de risc de pobresa

L’any 2023, el llindar de risc de pobresa ha augmentat un 6,1% i se situa en 12.564,2 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes.

El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars d’un territori determinat. En el cas de Catalunya, es té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya; el llindar en les llars formades per una sola persona és de 12.564 euros, del qual s’obté una taxa de pobresa del 18,0%. Els càlculs que elabora l’Idescat en l’Estadística de condicions de vida de Catalunya tenen en compte aquest llindar. Per la seva banda, l’INE aplica el llindar del conjunt d’Espanya, que és de 10.990 euros en les llars formades per una sola persona, i aplicat aquest llindar a Catalunya s’obté una taxa de pobresa del 13,9%.

Taxa de risc de pobresa abans i després de transferències socials

La taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferències socials és del 40,2%. Aquesta taxa passa a ser del 23,9% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència, i del 18% quan es comptabilitzen totes les transferències socials (incloent-hi les prestacions per atur, invalidesa i ajuts per a famílies o fills, entre d’altres). L’any 2022 aquests percentatges eren del 42,4%, del 26,8% i del 19,9%, respectivament.

El lloguer imputat com a part de la renda

L’any 2023, la inclusió del lloguer imputat entès com el component no monetari de la renda de la llar que estima el valor de l’ús que la llar fa de l’habitatge quan és de propietat, representa un increment d’un 13,4% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. Així mateix, el fet de considerar-lo també contribueix a millorar els indicadors de desigualtat, atès que l’índex S80/S20 passa del 5 al 4,3 i l’índex de Gini, del 29,9% al 28,2% amb el lloguer imputat.

Si es comptabilitzen els lloguers imputats com si es tractessin d’un ingrés més, la taxa AROPE es redueix i passa del 24,4% al 23,1%. En el cas dels col·lectius amb una propensió més alta a disposar d’habitatge en propietat (com és el cas de les persones més grans de 65 anys), la disminució de la taxa és més evident, i disminueix del 16,2% al 10,2%.

Podeu consultar també INFOGRAFIA ECV2023