L’Any Joan Salvat-Papasseit, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per commemorar el centenari de la mort de l’escriptor, s’ha presentat avui en una roda premsa en què han participat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i el comissari de la commemoració, Ferran Aisa.

Arretxe ha glossat la figura de Salvat-Papasseit. “Un poeta que no va tenir estudis, només lectures, segurament això també el va fer més atrevit en les formes. Un poeta que reivindica la figura del poeta en majúscules, i que representa, també, un avantguardisme avançat a Europa, en fons i forma. I un poeta , finalment, revolucionari en el seu vessant polític i social, també en la seva poesia”.

Així doncs, l’Any Salvat-Papasseit ha de servir per difondre la seva obra tant en prosa com en vers, perquè es mantingui viva en els catàlegs editorials i perquè es tradueixi a d’altres llengües, però també ha de servir per fer conèixer el seu entusiasme vital, el seu pensament, el seu compromís social i la seva tasca d’articulista. Cal que la dimensió humana, inquieta, jove, rebel, entusiasta, social, àcrata, catalana i romàntica impregnin la commemoració de l’Any amb la seva saviesa i amb la seva poesia.

Per aconseguir-ho, es fixen els objectius següents:

1. Restituir Joan Salvat-Papasseit com a referent dels poetes joves, de manera que se’l tornin a fer seu.
2. Oferir reedicions, noves edicions i traduccions dels seus textos i poemes perquè puguin arribar de nou a tothom, a més de generar noves obres al voltant de la seva vida i obra.
3. Retornar els poemes de Salvat-Papasseit a la posició preferent que han tingut en el món de la música, així com aconseguir que els músics tornin a tenir presents els seus versos per compondre les seves cançons.
4. Mantenir viva la flama dels seus poemes als centres d’educació, tal com ho ha estat en el passat, i fer que els joves alumnes gaudeixin de l’avantguarda creativa dels seus cal·ligrames.

Un extens programa de recitals poètics i espectacles, presentacions de novetats bibliogràfiques, exposicions, actes acadèmics, conferències i activitats diverses permetran, al llarg de l’any 2024, difondre l’obra de Salvat-Papasseit en festivals, biblioteques, centres culturals, ateneus, llibreries i centres educatius.

Acte institucional

Al mes de juliol tindrà lloc a Barcelona l’acte central de l’Any Salvat-Papasseit. En aquest acte central de la commemoració hi participaran Enric Casasses i Pascal Comelade. Durant l’acte es recordaran totes les facetes de la figura polièdrica de Salvat-Papasseit i també es reivindicarà la seva obra des d’una perspectiva contemporània i actual, amb l’objectiu d’oferir noves aproximacions a la seva poesia.

Salvat-Papasseit a festivals, espectacles i biblioteques

La majoria de festivals de poesia d’arreu de Catalunya inclouran espectacles i recitals dedicats a Joan Salvat-Papasseit, com per exemple l’espectacle que prepara la poeta Meritxell Cucurella-Jorba pel Festival de poesia de Lleida. Al Barcelona Poesia hi haurà un espectacle poètic que combinarà en directe la lírica de Salvat-Papasseit, les il·lustracions de Joma i música interpretada per la flautista Elisabet Franch.

Pel que fa als concerts dedicats a Salvat-Papasseit, destaca la gira “La rosa als llavis” de Tomàs de los Santos i Elsa Tronchoni, impulsada pel Festival Barnasants, que es podrà veure arreu del territori. I també s’han preparat tres concerts corals diferents:

1. “Prop del mar!”, que uneix l’obra de Salvat-Papasseit i Guimerà (tots dos commemorats enguany), a càrrec del Cor Canta i l’Associació Joan Manén
2. “Canto la lluita i l’amor”, del Cor de Cambra del Palau de la Música
3. Un espectacle de l’Orfeó de Sants que inclou peces dels quatre autors commemorats enguany: Joan Salvat-Papasseit, Àngel Guimerà, Vicent Andrés Estellés i Montserrat Vayreda.

L’Any Salvat-Papasseit també serà present a festivals i fires, com La Setmana del Llibre en Català, el Litterarum o el cicle Poesia als Parcs, entre d’altres.

En l’àmbit acadèmic i pedagògic, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat conjuntament amb el MUHBA i la Universitat de Barcelona una jornada acadèmica que tindrà lloc a Vil·la Joana el 6 de juny i servirà per actualitzar els estudis dedicats al poeta.

El Departament d’Educació ha organitzat una jornada pedagògica dirigida a docents de primària i secundària per afavorir la presència de Salvat-Papasseit a les aules.

També hi haurà altres accions per acostar l’obra de Salvat-Papasseit als joves, com una jornada de creació de poemes inspirats en Salvat-Papasseit que organitza l’Institut d’Estudis Catalans, dinamitzada per Màrius Serra, o una acció que es desenvoluparà a l’Institut-Escola Mirades, de Barcelona, per crear el número 2 de la revista Arc Voltaic.

L’exposició “Joan Salvat-Papasseit, l’irradiador de l’avantguarda” resumirà la trajectòria del poeta i els trets principals de la seva obra. Serà itinerant i es podrà veure arreu de Catalunya.

També es programaran clubs de lectura sobre Salvat-Papasseit i s’ha organitzat una sessió de formació per a conductors de clubs de lectura perquè tinguin recursos i eines a l’hora de dinamitzar les sessions poètiques.

També s’ha preparat un catàleg d’activitats disponibles per programar a biblioteques: hi ha dos tallers de cal·ligrames dirigits a infants i joves (un de la Fundació Martí i Pol i un altre de la poeta Myriam Soteras), espectacles per a públic familiar, recitals, espectacles, concerts i també conferències sobre les diverses facetes de l’autor. Les biblioteques i centres culturals tenen accés al catàleg i poden fer la tria d’allò que més els interessa programar en el marc de l’Any Salvat-Papasseit.

A Barcelona, el Museu d’Història de la ciutat ha programat quatre rutes literàries a la Barceloneta per recordar Salvat-Papasseit.

La Biblioteca de Catalunya digitalitzarà i posarà en accés obert la documentació que es conserva al fons Salvat-Papasseit. Per donar a conèixer aquests materials i recordar l’autor, s’ha organitzat una taula rodona que anirà seguida d’un recital de textos i tindrà lloc el 20 de juny.

Així mateix, la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida ha digitalitzat totes les primeres edicions dels llibres de Salvat-Papasseit, que ja es poden consultar al Corpus Literari Digital.

Pel que fa a publicacions, hi ha dues noves edicions de la seva poesia completa, una publicada per Edicions 62, amb pròleg d’Enric Casasses i edició de Jordi Cornudella, i una altra de Lo Diable Gros, amb edició de Jordi Martí Font. També es reeditaran Mots-propis i La rosa als llavis. Hi haurà adaptacions a còmic, llibres per donar a conèixer Salvat-Papasseit entre els joves i noves traduccions. Per exemple, es publicarà Fum de fàbrica traduït al català per Jordi Martí Font i una edició de bibliòfil de La rosa als llavis, bilingüe català/anglès, amb traducció de Dominic Keown. També sortiran dos estudis nous sobre la trajectòria de Salvat-Papasseit, un de Ferran Gadea i un de Vinyet Panyella.

L’autor

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924, Barcelona) va ser poeta, precursor del futurisme i l’avantguarda a Catalunya, articulista —tant en castellà com en català— dins dels corrents socialistes i anarquistes, i finalment esdevingué catalanista de profundes arrels socials. Es va formar de manera autodidàctica i va treballar de llibreter a la Secció Literària de les Galeries Laietanes, on va crear la Llibreria Nacional Catalana juntament amb el seu germà Miquel.

L’obra de Salvat-Papasseit no només és poètica, sinó que abraça la prosa ja sigui com a articulista, pensador revolucionari, crític d’art o narrador. El seu compromís social es va plasmar en les seves col·laboracions en publicacions periòdiques. També va destacar com a poeta popular post-maragallià i romàntic. Salvat-Papasseit va ser un activista cultural que va promoure la poesia visual, amb cal·ligrames inspirats en Apollinaire i en el futurisme de Marinetti.

Salvat-Papasseit, amb el seu pensament iconoclasta, proclamava: “Soc, com home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut. Però em sé una aristocràcia d’esperit, que és pot alçar dels límits de la Universitat que no m’aixopluga. També dels primers passos. Amo l’art i els artistes i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall. Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé mentir, professió de Poeta que soc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços”.

El comissari

Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) és escriptor, poeta, assagista, periodista cultural i guanyador del Premi Ciutat de Barcelona d’Història Agustí Duran i Sanpere. Ha estat redactor i col·laborador del Diario de Barcelona, La Vanguardia, Solidaridad Obrera, El Punt/Avui, 20 Minutos, Diari Més o Ajoblanco. També ha participat en diversos simposis i seminaris organitzats per universitats catalanes i diverses institucions.

Ha fet de guionista de documentals i ha treballat de comissari i documentalista d’exposicions d’entitats com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el Museu d’Història de Catalunya, Biblioteques de Barcelona, l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona o la Institució de les Lletres Catalanes. En col·laboració amb aquesta darrera institució, va participar com a documentalista de l’exposició «Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista català». També ha col·laborat als programes de TV3 Thalassa i Tarasca, i Va passar aquí de Betevé, dedicats a Salvat-Papasseit.

Ha fet de professor d’Història de Catalunya de l’ACCAT, dels Juliols de la Universitat de Barcelona i a la Universitat Catalana d’Estiu, on va impartir tres lliçons sobre Salvat-Papasseit. Ha participat en nombrosos actes dedicats a Salvat-Papasseit arreu dels Països Catalans, entre els quals destaca la seva participació en el centenari del naixement del poeta, quan va preparar una exposició i va organitzar un concert d’Ovidi Montllor a l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

Ha publicat tres llibres sobre Salvat-Papasseit amb Mei Vidal: Joan Salvat-Papasseit: l’home entusiasta; Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i L’incendiari de mots. Ha col·laborat en el llibre-catàleg de l’exposició sobre Salvat-Papasseit que es va veure a l’Arts Santa Mònica, en antologies com Odes a Barcelona i Voces del Extremo, i també va escriure el pròleg del llibre-disc Sota el firmament. D’altra banda, ha publicat més d’una trentena de llibres sobre cultura anarquista i moviments d’avantguarda. Ha publicat diversos reculls poètics: Arran de mar, Rambla del Raval, Calidoscopi, Terra de pas, Balada dels temps difícils, Balada dels Ravals, Sense bandera, i El Raval de Barcelona.