1. Ho ha anunciat avui la consellera Ubasart en la primera visita d’obres al futur centre obert de la Zona Franca, que tindrà capacitat per a 800 interns i una superfície construïda d’uns 13.000 m²
2. Es tracta de l’equipament més ambiciós en l’àmbit penitenciari, no només per la dimensió i capacitat, sinó també perquè significa l’aposta pel medi obert com a la millor via per a la reinserció i la seguretat ciutadana
3. El 26% de les persones que acaben la condemna en segon grau reincideix; en canvi, la reincidència es redueix al 10% en medi obert
4. L’objectiu és arribar en tres anys al 30% de persones internes classificades en tercer grau

Segons els darrers indicadors d’execució penal, de febrer de 2024, el 25,5% dels presos als centres penitenciaris catalans acaben el darrer tram de la condemna en medi obert. Aquesta xifra suposa un increment de tres punts i mig en nou mesos. Ho ha anunciat avui la mateixa consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, durant la primera visita d’obres al futur Centre Obert de la Zona Franca. Es tracta d'un equipament ambiciós que representa l’aposta decidida pel medi obert com a millor via per a la reinserció i, per tant, com una de les millors polítiques penitenciàries per afavorir la seguretat ciutadana.

El percentatge de persones internes classificades en tercer grau ha patit una tendència a la baixa des del 2020, que va tancar l’any amb un 27,7%, reduint-se fins a 21,8% a mitjan 2023. Les primeres dades d’aquest 2024, això no obstant, evidencien un repunt fins a situar-se en un 25,5%. El Departament té per objectiu continuar amb aquesta tendència a l’alça, i per això ha aprovat una Estratègia nacional d’obertalitat penitenciària, que es marca com a horitzó assolir un 30% de tercers graus en els pròxims tres anys. La consellera Ubasart ha subratllat que “el medi obert és una maquinària de generació de segones oportunitats però també una política beneficiosa per al conjunt de la ciutadania en termes de cohesió social i seguretat ciutadana”.

Obertalitat com a aposta per la seguretat

Entre les mesures més destacades que contempla l’Estratègia nacional d’obertalitat penitenciària hi ha l’impuls al medi obert. Per aconseguir-ho, es traslladen criteris ambiciosos de progressió de grau als equips de tractament dels centres penitenciaris, que són els qui decideixen sobre les classificacions. Es treballa també en la promoció de les mesures penals alternatives i l’avenç en la classificació (inclosa la modificació del protocol CIMO), així com en la potenciació del paper de la inserció en la comunitat del teixit social. A més es contempla utilitzar eines i pràctiques que ens ha portat el s. XXI: polseres electròniques, digitalització de les apud actes, reforç dels equips d’assessorament als òrgans judicials o avenç en la justícia restaurativa en totes les fases.

També es modificarà el Protocol per a l’ingrés i classificació als centres penitenciaris oberts (CIMO) i s’ampliaran els requisits perquè més persones puguin accedir a la classificació en tercer grau en el moment d’inici del compliment de la pena.

L’evidència empírica assenyala que la desinstitucionalització en el medi obert genera taxes de reincidència més baixes. En el darrer informe del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada es constata que el 26% de les persones que acaben la condemna en segon grau reincideix, davant d’un 10% dels que ho fan si evolucionen a medi obert. El descens de la reincidència contribueix a fer una societat més cohesionada, més segura i sense víctimes. “Cada persona que classifiquem en tercer grau és una inversió cohesió social i seguretat ciutadana”, ha asseverat Ubasart.

El 2026 s’inaugurarà el nou Centre Obert de Zona Franca

Les obres del futur centre obert per a presos a la Zona Franca de Barcelona avancen d’acord amb el calendari previst per l’equip de la consellera Ubasart i estarà en ple funcionament l’abril de 2026. Es tracta de l’equipament penitenciari més ambiciós dels darrers anys: primer, perquè podrà acollir fins a 800 presos que compleixin una pena en tercer grau i, segon, perquè significa l’aposta clara del medi obert com a la millor via per a la reinserció social, que és l’objectiu últim de les penes privatives de llibertat. Actualment, està enllestida la fase d’estructura, que inclou tots els forjats: tant els de la zona que es dedicarà a les tasques administratives com els de la zona dels mòduls penitenciaris. El cost de la inversió ascendeix a aproximadament 40 M d’euros.

Modern, normalitzador, sostenible i ecològic

Les instal·lacions s’ubicaran en un solar de 6.500 m² i tindrà una superfície útil d’uns 13.000 m². Estaran especialment dissenyades per acollir persones que compleixen la pena de presó classificades en tercer grau penitenciari; és a dir, que només dormen a la presó entre setmana i que, de dia, surten per fer voluntariat, formar-se o treballar.

El centre acollirà els homes que ara compleixen la pena en tercer grau entre les presons de Trinitat i Wad-Ras, que sumen totes dues una capacitat de 600 places. Es guanyaran, per tant, 200 llits per a presos en semillibertat i se centralitzaran en un únic espai la gestió administrativa i les tasques de tractament. La posada en marxa del nou equipament culminarà amb el tancament definitiu de la presó de Trinitat Vella.

Les 800 places residencials del futur equipament estaran disposades en dos mòduls, amb capacitat de 400 interns cadascun, que es distribuiran en 4 plantes diferents. Cada mòdul disposarà d’un espai central —el pati—, al voltant del qual es desenvoluparà la vida diària dels interns. La planta baixa acollirà els espais comunitaris i una àrea d’atenció individualitzada, i disposarà també d’un soterrani, on s'habilitaran els aparcaments i l’arxiu.

El nou centre obert tindrà un disseny ambiental normalitzador, amb una visió més residencial dels espais, pròpia del compliment de la pena en tercer grau, i que prescindeix dels elements de seguretat propis d’un centre tancat, com ara murs, reixes o concertines. També serà un edifici sostenible amb l’objectiu “consum zero”. Per tal d’aconseguir-ho es disposarà de l’energia renovable procedent de geotèrmia i plaques solars, així com major l’aïllament tèrmic en cobertes, finestres, portes o façanes, entre d’altres. S’ha pensat també perquè sigui un edifici ecològic amb certificació BREEAM, que implica accions en fase de disseny i d’execució d’obra en aspectes relacionats amb els residus, la contaminació, el transport i molt especialment l’aigua, entre d’altres.