El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha celebrat aquest dissabte una jornada de memòria per dignificar les dues fosses de la repressió franquista del municipi de la Torre de Capdella, al Pallars Jussà. Per una banda, la Direcció General de Memòria Democràtica ha senyalitzat els emplaçaments on devien ser les fosses de Sant Clem i de la Plana de Mont-ros i, per l'altra, ha tingut lloc una xerrada oberta al públic per informar de les actuacions fetes per la Generalitat de Catalunya a aquestes dues fosses.

Segons les conclusions que s'han extret de les excavacions que ha dut a terme la Direcció General de Memòria Democràtica durant l'agost de 2022, es tracta de dues fosses que, malgrat haver estat documentades per recerques i fonts orals, es consideren destruïdes per les diverses afectacions del terreny al llarg dels anys.

Tanmateix, els estudis encarregats pel Departament han permès identificar algunes de les víctimes inhumades i localitzar-ne dues de les famílies. Són les d’Ignacio Gutiérrez Altoaguirre i Ángel Sanmartín Gamecho. Pel que fa a la resta de les víctimes, la Direcció General de Memòria Democràtica les ha donat d’alta d’ofici al Cens de persones desaparegudes.

A l’acte d’avui, hi han estat presents els familiars d’Ignacio Gutiérrez Altoaguirre, vinguts expressament des del País Basc. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, els ha lliurat la memòria interdisciplinària de les intervencions arqueològiques. “Amb aquest acte donem un tancament públic a la recerca realitzada i reconeixem la memòria de les víctimes”, ha destacat Aragoneses. En aquesta línia, també ha subratllat que “amb la dignificació de les fosses reafirmem el nostre compromís amb els principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”.

Posteriorment a l’acte ha tingut lloc una xerrada pública, a l’Ajuntament la Torre de Capdella, a càrrec de l’historiador i autor de la recerca, Josep Calvet, cap de l’Àrea de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, i d’Anna Camats, directora de les excavacions arqueològiques. En el marc de la xerrada ambdós ponents han posat en valor la importància de continuar treballant i investigant amb “determinació i metodologia”.

Context històric de les fosses

El març de 1938, en plena Guerra Civil, l’exèrcit franquista va trencar el front d’Aragó i va penetrar en territori català, per les comarques de Lleida. El mes d’abril les tropes franquistes van entrar a la Vall Fosca, van ocupar les centrals hidroelèctriques i van dur a terme diverses accions de repressió. Presoners de guerra republicans provinents del nord de la península Ibèrica, integrats en batallons de treballadors, van ser obligats a treballar en la reconstrucció de les infraestructures malmeses per la riuada de l’any anterior, en condicions molt dures.

La fossa del prat del pont de la Plana de Mont-ros

D’acord amb les fonts orals, l’octubre de 1938 un nombre indeterminat de presoners republicans adscrits al Batalló de Treballadors 125 va ser afusellat com a represàlia, a les proximitats del pont de la Plana de Mont-ros. Gràcies a la investigació històrica encarregada per la Generalitat de Catalunya, es va documentar que una de les víctimes era Ignacio Gutiérrez Altolaguirre (33 anys, Biscaia), la filla del qual va denunciar que el seu pare havia estat executat juntament amb cinc presoners més.

L’agost de 2022, la Generalitat va dur a terme una intervenció arqueològica per verificar l’existència de la fossa on devien d’haver estat inhumades les víctimes i recuperar-ne les restes. No obstant això, la fossa no es va poder localitzar, probablement perquè fou destruïda a causa dels moviments de terres i de les inundacions provocades per les crescudes del riu Flamisell.

La fossa del prat de Sant Clem

L’agost de 1938 alguns dels treballadors adscrits als batallons republicans 122 i 125 van intentar fugir del Pallars cap a França. La Guàrdia Civil, però, va capturar quatre dels fugitius: Pere Juanola Feliu (20 anys, la Garrotxa), Ángel Sanmartín Gamecho (22 anys, Cantàbria), Agustín Sarabia de la Colina (33 anys, Cantàbria) i Ángel Valderia Pastor (22 anys, Biscaia). Tots ells van ser jutjats en un consell de guerra, que els va condemnar a mort. El 18 d’octubre de 1938 van ser afusellats. Segons les fonts orals, els devien inhumar al prat de Sant Clem, al terme municipal de la Torre de Capdella.

L’agost de 2022 la Generalitat va dur a terme també una intervenció arqueològica a l’indret assenyalat, però no s’hi va poder localitzar cap indici de la fossa. Els canvis en l’orografia del terreny fan pensar que aquesta fossa es devia destruir pel pas del temps.