L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat dins l’àmbit de la salut com tota restricció o absència de la capacitat per realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Aquesta limitació funcional es manifesta como una realitat en la vida diària i el problema interfereix tant en les activitats físiques com en les psicològiques. És per això que parlem de persones amb discapacitati no de discapacitats. 

 

Es calcula que, aproximadament, un 10% de la població mundial té algun tipus de discapacitat, això significa que hi ha més de 500 milions de persones que n’estan afectades. Les dades disponibles de l’OMS mostren que l’1,5% de la població pateix una discapacitat intel·lectual i el 12% una intel·ligència límit; a més, entre un 30-50% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns psiquiàtrics i/o de conducta afegit.

 

A Catalunya, segons l’Enquesta de salut (2006), un 17,9% de persones presenta com a causes cròniques i més freqüents de discapacitat: el mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reumatisme, i la mala circulació de la sang. Els efectes d’aquests trastorns es centren en el moviment, el caminar i les activitats domèstiques. La mateixa enquesta recull que les dones, els grups de més edat i les classes socials més desafavorides pateixen amb més freqüència la discapacitat. Al voltant del 10% dels majors de 65 anys i més considera que no rep el suport social desitjat.

 

La  instauració de la discapacitat pot ser sobtada i aguda o lenta i progressiva, en funció del tipus de patologia que la causi. Pot aparèixer en el moment del naixement, desencadenar-se a conseqüència d’un accident o d’una malaltia aguda en la infància, la joventut o la vida adulta. Freqüentment, la discapacitat apareix a mesura que les persones es fan grans i com a conseqüència de l’aparició de malalties cròniques: malaltia d’Alzheimer, Parkinson, artritis, osteoporosi, etc. o com a reflex d’una pèrdua general en les funcions lligades a l’envelliment.

Hi ha moltes associacions de persones amb discapacitat agrupades en federacions i confederacions d’àmbit nacional i internacional. El seu esforç s’orienta vers la protecció dels drets de les persones amb discapacitat, en els diferents àmbits de desenvolupament de la persona, l’accessibilitat als serveis públics, el coneixement amb rigor per part dels professionals, el suport a la família i a l’entorn cuidador, etc.

 

El Departament de Salut, mitjançant el Pla director sociosanitari, treballa conjuntament amb les associacions de persones afectades de discapacitat i amb els professionals que les tracten, amb l’objectiu d’augmentar-ne el coneixement i millorar la qualitat de vida i d’atenció en l’àmbit sanitari, mitjançant la formació i la sensibilització dels professionals de primera línia.

 

Per altra banda, el model d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals i/o de conducta, que el Pla director de salut mental i addiccions està desplegant a Catalunya, s’ha convertit en un referent estatal. Són intervencions adreçades a millorar la seva detecció precoç, en edats joves, mitjançant la formació específica dels equips de pediatria i la millora de l’atenció especialitzada, des dels diferents serveis de la xarxa de salut mental. Així mateix, en els darrers anys, s’han posat en marxa recursos específics per a l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals, i de conducta, tant ambulatoris -serveis especialitzats en salut mental per a persones amb discapacitat intel·lectual (SESM-DI)-, com hospitalaris -unitats d’hospitalització especialitzada per a la discapacitat intel·lectual. Actualment, es disposa de 4 SESM-DI: Barcelona Ciutat, Cornellà de Llobregat, Girona i Reus, i de 40 places d’hospitalització especialitzades. De la mateixa manera, des de la xarxa d’atenció psiquiàtrica infantil i juvenil, s’està donant suport a 17 centres d’educació especial per a alumnes amb discapacitat intel·lectual.