1. La Generalitat treballarà per reforçar la figura del jutge de pau com a cap de l’oficina de justícia municipal amb més funcions jurisdiccionals i de gestió adequada de conflictes
  2. El Consell de Ministres ha aprovat avui un projecte de llei que contempla la creació de tribunals d’instància, oficines judicials i oficines de justícia als municipis

El Consell de Ministres del govern espanyol ha aprovat aquest matí el projecte de llei d’eficiència organitzativa de la justícia, que contempla la creació de tribunals d’instància, les oficines judicials i les oficines de justícia als municipis. Ara el text s’haurà de sotmetre a tràmit parlamentari, on els diferents grups polítics podran presentar esmenes per millorar l’articulat. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart i González, ha avançat que la Generalitat impulsarà una esmena per blindar i reforçar la figura dels jutges de pau en la nova llei. Aquests actuaran com a caps de l’oficina de justícia en el municipi i veuran ampliades les seves funcions en l’àmbit jurisdiccional i de facilitació de la gestió adequada de conflictes.

La consellera Ubasart ja va traslladar al ministre Bolaños la voluntat de blindar i ampliar les competències del jutge de pau en una reunió que van mantenir el passat 29 de febrer a la Moncloa. Ubasart va trobar al ministre “receptiu” i es van emplaçar a treballar un text durant el tràmit parlamentari de la llei. En aquest sentit, el Govern vol introduir unes esmenes al cos del text i una disposició addicional a l’articulat per a què es puguin mantenir els jutjats de pau en aquells territoris que per raó de la seva singularitat tinguin assumides les competències en justícia de pau als seus estatuts d’autonomia, com seria el cas de Catalunya i també d’Andalusia. Ubasart ha defensat que els jutges i jutgesses de pau són “una institució que funciona i que està molt arrelada al país”, i ha posat en valor la tasca que desenvolupen. “L’aposta per una justícia de proximitat, per l’agilitat del servei i per la gestió adequada de conflictes passa pel manteniment i el reforç de la justícia de pau”, ha reblat.


Reordenació del servei públic de justícia

La nova llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de justícia pretén modernitzar el sistema mitjançant diverses mesures, entre les quals destaquen la creació dels tribunals d’instància per substituir els unipersonals o la creació d’oficines judicials en els municipis petits per reemplaçar els jutjats de pau. Si bé el Govern està d’acord amb l’esperit de la llei, defensa que a Catalunya, on la figura està molt arrelada i presta un servei de proximitat molt important, la justícia de pau vinculada a les noves oficines judicials municipals pot ser un revulsiu per la convivència ciutadana i la descongestió dels tribunals ordinaris. “Podem posar el valor afegit dels jutjats de pau, que estan presents a 898 dels 947 municipis de Catalunya, al servei de la transformació de l’administració de justícia”, ha defensat Ubasart.

La via que està ultimant el Departament de Justícia per blindar aquesta figura és la introducció d’una disposició addicional a la llei d’eficiència organitzativa que vinculi el manteniment de la justícia de pau a les competències assumides per les comunitats autònomes en els seus estatuts d’autonomia. Concretament, només Catalunya i Andalusia tenen assumida aquesta competència en el seu estatut.


Professionalització i ampliació de funcions

El Govern ha estat treballant en un nou model de Justícia de Pau que pretén transformar l’actual servei públic de la justícia de pau i de proximitat per tal de garantir una major eficiència, agilitat, descongestió de la primera instància judicial, apropament de la ciutadania a la justícia i foment de la gestió adequada de conflictes. La proposta del govern és que el jutge o jutgessa de pau esdevingui el cap de les noves oficines municipals de justícia, tot introduint millores en el sistema i els requisits d’accés i ampliant-ne les competències.

Actualment, els jutjats de pau ja tenen funcions reconegudes en matèria de conciliació prèvia en l’àmbit de la jurisdicció voluntària, en l’oficina col·laboradora del registre civil i en la prestació d’auxili judicial. La proposta del Govern va en la línia d’ampliar les funcions jurisdiccionals i de facilitació de la gestió adequada de conflictes.

Concretament, la Generalitat vol que la justícia de pau sigui la porta d’entrada a les experiències de conciliació i ADRs a nivell local. Així doncs, els jutges i jutgesses de pau farien una funció de cribratge dels assumptes que poden ser derivats a ADR, fomentant-ne el seu ús. En aquesta línia, el govern proposa que assumeixin funcions de conciliació en assumptes civils de quantia inferior a 15.000€. També volen que els jutges o jutgesses de pau puguin assumir controvèrsies en matèria civil de quantia de fins a 500€ – actualment el límit són 90€. Amb el reforçament de les seves competències, la Justícia de Pau “contribuiria a descongestionar encara més l’administració de justícia i vetllaria per la bona convivència ciutadana assumint tasques importants de conciliació i gestió de conflictes”, ha conclòs Ubasart.

1  

Imatges

Jutjat de Pau

Jutjat de Pau 53002