La figura del jutge o jutgessa de pau, present a 898 dels 947 municipis de Catalunya, està en entredit amb el nou projecte de llei espanyola d’eficiència organitzativa de justícia, que el Consell de Ministres va aprovar dimecres passat. Aquest projecte preveu la creació, entre d’altres, d’oficines judicials als municipis petits que substituirien als jutjats de pau. El text haurà de passar ara els tràmits parlamentaris a les cambres espanyoles, on els diferents grups polítics podran presentar-hi esmenes.

Avui, en una Jornada de jutges de pau celebrada a la Seu d’Urgell, diferents càrrecs dels Departament de Justícia, Drets i Memòria, autoritats locals i una trentena de jutges de pau han debatut, reflexionat i reivindicat la necessitat de mantenir la figura dels jutges de pau, amb fort arrelament i prestigi a Catalunya, i reforçar-ne les funcions, molt especialment les jurisdiccionals i les de conciliació i mediació. A tal efecte, el Govern impulsarà una esmena per vincular el manteniment dels jutges de pau a les competències estatutàries de Catalunya i amb l’objectiu de que esdevinguin els caps de les noves oficines judicials municipals.

Competències estatutàries en justícia de pau

A Catalunya, a diferències d’altres territoris de l’estat, la justícia de pau té una gran implantació territorial: 898 jutjats repartits en els 947 municipis del país, alguns de molt pocs habitants, però d’altres, com pot ser Calella, Salt, Castelldefels o Sant Cugat, amb milers d’habitants. Són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. Són escollits pel Ple Municipal per majoria absoluta i per a un període de quatre anys.

En el cas català, a més, la seva figura està contemplada en l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia. Només Catalunya i Andalusia tenen assumides les competències estatutàries en Justícia de Pau. En aquest sentit, l’esmena que impulsarà el Govern per blindar els jutges i jutgesses de pau va en la línia de reconèixer els territoris que per raons de la seva singularitat tinguin competències estatutàries en aquesta matèria puguin seguir comptant amb un règim de justícia de pau vinculat a les noves oficines judicials municipals.

Un model propi i diferenciat per a Catalunya

La Conselleria fa temps que treballa per definir un model propi de justícia de pau davant la previsió que el Congrés acabi aprovant la llei d’eficiència organitzativa de la justícia. L’eix principal del model que proposarà el Govern per a Catalunya serà que els jutges de pau esdevinguin els caps de les noves oficines judicials municipals -una altra de les novetats que contempla el Projecte de llei espanyol-, la qual cosa implicaria una major professionalització dels jutges de pau i una millora en els criteris d’accés. A banda, i com a conseqüència, Catalunya també proposa una ampliació de les competències, sobretot en el que es coneixen com a ADR per les seves sigles en anglès (Alternative Dispute Resolution). Concretament, la Generalitat vol que la justícia de pau sigui la porta d’entrada a les eines de conciliació i altres mètodes adequats de gestió de conflictes a nivell local. Així doncs, els jutges de pau farien una funció de cribratge dels assumptes que poden ser derivats a ADR, fomentant-ne el seu ús.

Amb aquests canvis, els jutges i jutgesses de pau també veurien incrementades les seves potestats jurisdiccionals. La proposta és que assumeixin funcions de conciliació en assumptes civils de quantia inferior a 15.000€ i que puguin assumir controvèrsies en matèria civil de quantia de fins a 500€ – actualment el límit són 90€. Amb el reforçament de les seves competències, la justícia de pau pot contribuir a descongestionar encara més l’Administració de justícia i, sobretot, a vetllar per la bona convivència ciutadana, una tasca que sempre ha caracteritzat l’essència del jutge de pau i que li va donar el nom popularment conegut com “el bon home”.