query_builder 19 març 2024 14:00
event_note Nota de premsa
El Govern ha declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, la Casa Sayrach, a Barcelona (Barcelonès), i l’església de Sant Joan de Bellcaire, a Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà). A més, es delimita un entorn de protecció al voltant de cada edifici per garantir-ne la continuïtat dels valors i aconseguir-ne una millor preservació.
La Casa Sayrach, projectada l’any 1915 per l’arquitecte Manuel Sayrach i Carreras, està situada a l’avinguda Diagonal, números 423-425, en confluència amb el carrer d’Enric Granados. Aquest edifici, l’obra més emblemàtica de l’arquitecte, va ser un dels primers a construir-se a l’avinguda Diagonal, una via per a l’alta societat barcelonina, que estava en construcció seguint els paràmetres urbans de la trama Cerdà.
L’edifici és una mostra de la transició entre el Modernisme i el Noucentisme, els dos estils arquitectònics de l’època. És per això que incorpora formes sinuoses inspirades en la natura, característiques del moviment modernista, que es veuen reflectides al vestíbul d’entrada, l’escala i les portes i baranes. A l’interior de les plantes les solucions arquitectòniques tenen una lectura més geomètrica i les línies són més simples i clàssiques, trets diferencials del Noucentisme.
El disseny de l’edifici també està influenciat pel moviment higienista de principis del segle XX, amb la integració de la ventilació i la il·luminació dels espais interiors i la incorporació de diverses cambres higièniques a l’immoble.
L’església de Sant Joan de Bellcaire està situada a la carretera del municipi de Bellcaire d’Empordà, en un extrem de la vila, a la cara oriental del turó coronat pel castell gòtic. Les recerques arqueològiques indiquen que l’edifici podria haver estat en origen un espai de culte, un mausoleu tardoromà, d’època paleocristiana, del segle VI. Amb els anys es van anar fent diverses intervencions afegint elements a l’església: als segles VII-IX, un absis rectangular i un transsepte; als segles IX-X se li dona forma de planta basilical amb tres naus; al segle XI, un absis semicircular i, en època gòtica, segle XIII, elements gòtics a la façana, com la rosassa lobular.
Alguns elements destacats de l’edifici són la columna romana estriada, que segurament formaria part del primer edifici, i l’interior de l’absis, que estava decorat amb pintures murals romàniques (segle XII). Aquestes van ser trobades en la primera restauració dels anys 30 del segle XX i van ser traslladades al Museu d’Art de Girona, on s’exposen en l’actualitat.
Aquesta església és un referent singular per les seves característiques històriques, arquitectòniques i tipològiques, que permeten fer un recorregut històric de la transició arquitectònica des de l’època paleocristiana fins a la gòtica.
