President

El president Aragonès, durant la seva intervenció (fotografia: Arnau Carbonell)

President Aragonès: "La proposta de finançament singular per a Catalunya no busca privilegis ni avantatges, és una qüestió de justícia"

query_builder   20 març 2024 11:51

event_note Nota de premsa

President Aragonès: "La proposta de finançament singular per a Catalunya no busca privilegis ni avantatges, és una qüestió de justícia"

  1. El cap de l’Executiu ha presentat aquest matí a Madrid la proposta de finançament del Govern davant un model actual que ha titllat d’“injust, arbitrari i opac” i que “no respon a les necessitats de la ciutadania catalana”
  2. Aragonès assegura que la seva aspiració és una “relació bilateral amb l’Estat i subratlla: “no acceptaré que altres territoris condicionin els recursos que han d’arribar a Catalunya”
  3. El president destaca que la proposta és “àmpliament defensada” per la societat catalana i remarca que “pot formar part d’una agenda compartida amb el conjunt de forces polítiques del catalanisme
El president Aragonès, durant la seva intervenció (fotografia: Arnau Carbonell)
El president Aragonès, durant la seva intervenció (fotografia: Arnau Carbonell)
{"name":"2024/03/20/10/08/f630ac8f-0723-4767-b7a0-d27962f1a0a3.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":84690}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest matí a Madrid la proposta de finançament singular que el Govern proposa per a Catalunya. “És una qüestió de justícia. No estem buscant ni privilegis ni avantatges”, ha destacat en un esmorzar informatiu d’Europa Press, on ha posat en relleu que el que proposa Catalunya ja existeix a l’Estat, “com tenen al País Basc i Navarra” i que, simplement, demana que “l’esforç fiscal dels ciutadans de Catalunya pugui revertir en els serveis públics del nostre país”.

Aragonès ha insistit que la proposta respon a la necessitat de tenir un sistema de finançament propi, “que millori la vida de la ciutadania i doni l’impuls que l’economia del país requereix”, amb l’objectiu que es converteixi també en “la base d’una nova relació bilateral entre l’estat espanyol i Catalunya”, i en “un fita més en el camí per a la resolució del conflicte polític”. A més, també ha deixat clar que aquesta proposta té com a destí que “la ciutadania de Catalunya pugui decidir lliurement en un referèndum sobre la independència del país”.

La proposta que ahir va entregar la consellera d’Economia al cap de l’Executiu aposta per “una sobirania fiscal total per tal que la Generalitat passi de recaptar el 9% dels impostos al 100%”, a través de l’Agència Tributària de Catalunya. El president ha lamentat que, dels 52.000 milions d’euros que la Generalitat paga cada any en impostos, només la meitat els administra la Generalitat i, per tant, cal que es “pugui decidir sobre els impostos i adaptar-los a les necessitats i preferències de la ciutadania”. “Veient el baix percentatge d’execució dels pressupostos generals de l’Estat, i el pes que l’exèrcit i la corona representen en aquest, és evident que hi ha un desequilibri que cal resoldre”, ha declarat.

En aquest sentit, ha presentat un sistema fonamental en “la bilateralitat amb l’Estat, que ha de ser el punt essencial de la singularitat que requereix Catalunya”. “Jo no diré a altres territoris quin sistema de finançament han de tenir i no acceptaré que es condicioni per part d’altres territoris els recursos que han d’arribar a la ciutadania de Catalunya”, ha reblat.

La proposta catalana també inclou “una transferència a l’Estat en contraprestació dels serveis a Catalunya”, així com “un fons de reequilibri territorial limitat en el temps per acompanyar els territoris amb menys capacitat econòmica”.

Durant la seva intervenció, el president ha assenyalat que l’actual model de finançament ja “no respon a les necessitats de la ciutadania catalana”, i que és “injust, arbitrari i opac”. Una opacitat que ha denunciat que ha tingut el seu màxim exponent quan el Ministeri d’Hisenda ha deixat de publicar l’execució de les inversions previstes als pressupostos distribuïdes per territoris. “És una falta de transparència que no té cap justificació i que contrasta amb la transparència dels comptes públics de Catalunya”, ha afirmat Aragonès, que també ha posat en relleu que l’esforç de les comunitats autònomes no s’ajusta al de l’Estat. “Des de 2012, els recursos de l’Administració general de l’Estat han crescut un 90%, mentre que els recursos de les comunitats autònomes de règim comú han crescut un 40%”, ha alertat.

“Ens diran que és impossible i inconstitucional, com ens deien que ho eren els indults i la llei d’amnistia”, ha recordat el president. I ha insistit que la proposta “serà una realitat” si “aprofitem la força política i la capacitat d’influència, així com el compromís del Govern de l’Estat d’abordar aquesta negociació, com es va firmar als acords d’investidura”.


Una agenda compartida amb els partits catalanistes

El president Aragonès, durant la seva intervenció (fotografia: Arnau Carbonell){"name":"2024/03/20/10/09/919b48d9-2a2d-4ca2-88d1-8b858663475e.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":85844}

Pel que fa al suport dels partits catalans respecte al model proposat, el cap de l’Executiu ha remarcat que “no hi haurà cap formació política que defensi els interessos de la ciutadania de Catalunya que s’oposi a un sistema de finançament singular”, i s’ha mostrat convençut que la proposta “pot formar part d’una agenda compartida amb el conjunt de forces polítiques del catalanisme, més enllà de l’independentisme”.

En aquesta línia, també ha defensat que el Govern té la “seguretat” que és una proposta “àmpliament defensada per la societat catalana”, ja que en les enquestes d’opinió els votants de totes les forces polítiques “defensen la sobirania fiscal, acabar amb el dèficit fiscal i el concert econòmic”.

Al llarg de la seva intervenció, i també en el col·loqui posterior, el cap de l’Executiu també ha denunciat el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que continua limitant, ha dit, el creixement i la prosperitat del país: “El peatge del dèficit fiscal, que paguem en forma de serveis infrafinançats i de polítiques econòmiques de desenvolupament territorial que es queden curtes, és el que condiciona el futur del país”. I ha afegit que el 8% del PIB que suposa aquest dèficit “l’estan pagant els ciutadans i, especialment, el 24% de ciutadania que està en risc d’exclusió social”.

En aquesta mateixa línia, Pere Aragonès ha posat en relleu que aquest 8% del PIB “equival a una part molt important de les pensions que es paguen a Catalunya” i que, per tant, “necessitem acabar amb el dèficit fiscal per millorar la productivitat i garantir que el sistema de pensions és sostenible en el futur”.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia