1. La vicepresidenta del Govern remarca el paper transformador de la formació professional i la necessitat del diàleg permanent amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives
  2. Durant la reunió s’han aprovat diversos documents que serviran per enfortir el Sistema FPCAT al llarg de la vida laboral de la ciutadania
  3. Aquesta mateixa setmana, el Govern va anunciar que per tercer any consecutiu puja la xifra d’inserció de persones graduades en FP i se situa al 54,5%.


Moment de la reunió de la Comissió Rectora de la FP{"name":"2024/03/22/16/54/9386122b-5d73-4fd8-ac2f-ec438aa5033d.jpeg","author":"Ruben Moreno","type":"0","location":"0","weight":154653}


La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, ha encapçalat el Ple de la Comissió Rectora del Sistema FPCAT, una trobada que ha servit per fer balanç de totes les fites aconseguides fins avui i per fixar els nous reptes que enfortiran el Sistema de Formació i Qualificació Professionals i la competitivitat de les empreses a Catalunya. Acompanyada del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent Ramió, i la consellera d’Educació, Anna Simó Castelló, la vicepresidenta ha recordat els bons resultats que s’han obtingut en la inserció laboral de persones graduades en FP que per tercer any consecutiu pugen i se situen en el 54,5 %. Una xifra que van presentar el conseller d’Empresa i la consellera d’Educació aquesta mateixa setmana en un acte celebrat a la Llotja de Mar.

Durant el plenari, s’han presentat les diverses línies de treball que s’estan desenvolupant dins del Sistema FPCAT, i també s’han aprovat diversos informes, entre els quals l'Informe de gestió de 2023, el Programa anual de 2024 de l'Agència FPCAT i els Criteris de planificació dels serveis bàsics del Sistema (2024-2027), que concreta les necessitats de l'Informe General de Prospectiva (2023-2026), aprovat l'11 de gener de 2024.

També s’ha anunciat la renovació del Servei d’Acreditació que ha de permetre acreditar i qualificar 100.000 persones des del seu inici, l’any 2022, fins a la finalització dels fons europeus el 2025. Com a novetat, aquest nou servei d'acreditació permetrà processos d'acreditació massiva a les empreses, que acompanyades de plans de formació, ajudaran a millorar la qualificació de les persones treballadores. Actualment, Catalunya lidera les xifres d’acreditació arreu de l’Estat.

Impuls del model català de les noves oportunitats

L’aprovació del Document de bases del model català de les noves oportunitats al llarg de la vida representa el punt de partida per impulsar una futura llei al Parlament de Catalunya que doni resposta a la petició majoritària de la cambra en el monogràfic sobre l'abandonament. En aquest document s’estableixen les bases per impulsar el reconeixement, la cartera de serveis i el finançament de la política de noves oportunitats. Actualment, a Catalunya hi ha més de 250 centres de formació de persones adultes i noves oportunitats per a joves. També s'ha aprovat el Pla d'actuacions dels centres de formació professional integrada (2024-2027) que servirà com a referència als centres per definir el projecte funcional.

La reunió també ha servit per presentar el punt de partida i la metodologia que es farà servir per planificar el Mapa de centres de la formació professional 2035, en el qual s'han catalogat els 111 centres específics de formació professional, 35 dels quals estan en fase de planificació. Així mateix, aquest mapa evidencia que en l'àmbit comarcal hi ha 14 comarques pendents de planificació, 5 en fase de planificació i 22 que ja tenen com a mínim un centre específic de formació professional. Respecte als municipis de més 30.000 habitants, 16 municipis ja compten amb almenys un centre específic, 8 estan en fase de planificació i 22 resten pendents de planificació. El mapa es completa amb 5 centres d'excel·lència i 2 centres nacional de referència.

Durant la reunió també s'ha presentat el Pla director de Barcelona, que projecta 35 centres especialitzats fins el 2030, dels quals n'hi ha ja 31 en funcionament. En aquest sentit, la Comissió Rectora ha valorat positivament el ritme d'autoritzacions dels centres de formació professional integrada que preveu arribar a 35 centres públics en els propers dies, mentre que 9 centres privats ja han estat autoritzats.

Finalment, la Comissió Rectora del Sistema FPCAT ha analitzat l'impacte del IV Pla General de Sistema FPCAT (2021-2023) i ha fet balanç de la XIV legislatura i dels 6 anys des de l'impuls de la nova governança. Hi ha hagut una coincidència en considerar que la Llei 10/2015, de formació i qualificació professional està pràcticament desplegada, després de quasi deu anys després de la seva aprovació al Parlament de Catalunya. Ara el repte és aplicar la nova normativa bàsica que transformarà les realitats dels centres per a convertir-se en centres de formació professional al llarg de la vida (16-67 anys).

A banda de la vicepresidenta i el conseller i la consellera, el ple ha comptat amb la presència la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca Leon; el secretari de Treball del Departament d'Empresa i Treball, Enric Vinaixa Bonet; la secretària general d'Educació, Patrícia Gomà Pons; el secretari general de Recerca i Universitats, Joaquim Nin Borredà; el president executiu de l'Agència FPCAT, Fabian Mohedano Morales; així com els màxims representants de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, membres de la Comissió Rectora del Sistema.