- El seu testimoni ens acosta a les dones del primer terç del segle XX a Catalunya
- L’exposició mostra documents originals, registres sonors i peces tèxtils de l’època amb textos brodats
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, ha assistit avui a la inauguració de l’exposició 'Francesca Bonnemaison. Cuidadito que pincho!' a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental, en un acte en què també hi ha participat l’alcalde de la localitat, Josep Maria Vallès.
L’exposició mostra la figura de Francesca Bonnemaison com a pedagoga, pionera i referent en la formació de les dones durant les primeres dècades del segle XX. La mostra, comissariada per l’artista Núria Benet, es podrà veure fins al 29 de maig de 2024.
Durant la inauguració, la consellera ha destacat que amb aquesta exposició “el llegat de la Francesca Bonnemaison el redescobrim amb la mirada inevitablement de dona i també amb la mirada creativa, feta des del món de l’art”. Garriga ha afegit que la mostra “també ens recorda que els arxius són patrimoni de tots i totes” i que “els arxius, que formen part del patrimoni cultural, són ben vius”.
L’exposició presenta documents originals i rèpliques seleccionades del seu fons personal, conservats a l’Arxiu Nacional, corresponents sobretot a l’etapa dels seus estudis infantils i als primers anys d’activitat de la seva gran creació, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. En el seu conjunt, el fons és un testimoni remarcable que ens acosta a la vida de les dones del primer terç del segle XX al nostre país i permet explicar l’obra de la pedagoga en suport a la cultura i la formació de les dones.
Aquesta documentació s’exposa combinada amb peces tèxtils de l’època, que tenen brodats alguns textos que apareixen en el seu fons. També s’hi inclouen registres sonors, produïts expressament pel grup Dones Sonores per a la “Ràdio Paquita”, la ràdio de La Bonne.
Francesca Bonnemaison i Farriols (1872-1949) es va exiliar a Suïssa amb l’esclat de la Guerra l’any 1936 i va ser gràcies a alguns familiars que es va poder salvar el seu fons documental personal. Va ser a partir de 1991 quan la família ingressa el seu fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Generalitat l’adquireix uns anys més tard, el 2007.
A la Biblioteca Popular per la Dona i, més tard, a l’Institut de Cultura, Bonnemaison va voler combinar els coneixements i habilitats tradicionalment associats a les dones amb els ensenyaments tècnics perquè les barcelonines poguessin sortir de la llar i integrar-se al món laboral. Bonnemaison va articular una oferta formativa on es barrejava la confecció de vestits amb les matemàtiques i la planxa amb la fotografia, posant aquests coneixements al mateix nivell, atorgant-los el mateix valor. “Cuidadito que pincho”, el nom de l’exposició, reflecteix la intel·ligència i el seu caràcter combatiu, que li van permetre superar els obstacles de l’època per tal d’apropar la formació i la cultura a les dones.
Dins el seu fons, també podem trobar documents escolars, correspondència personal i documentació religiosa i familiar, de la qual es pot destacar algunes cartes que va intercanviar amb Lola Anglada, Clementina Arderiu, Palmira Jaquetti o Rosa Sensat.
Aquesta exposició s’ha pogut veure anteriorment als espais actuals de La Bonne i a la Biblioteca Popular de la Dona, tots dos espais situats al carrer Sant Pere Més Baix número 7 de Barcelona.
