Sota el títol ‘Navegant per la ciutadania digital: promoció de drets, responsabilitats i cooperació global’, la Delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea ha acollit avui un fòrum de debat i reflexió sobre la regulació dels drets i les responsabilitats de la ciutadania en l’àmbit digital. La jornada, que ha estat inaugurada pel delegat del Govern davant la UE, Ignasi Centelles Santana, ha comptat amb la participació com a ponent de Liliana Arroyo i Moliner, directora general de Societat Digital del Govern català, i amb les intervencions de representants d’institucions europees, organismes internacionals i altres actors clau de la societat civil.

En un moment en què la digitalització i la irrupció de tecnologies disruptives com la IA, la blockchain o la computació quàntica han posat en el centre del debat global la necessitat de reconèixer, defensar i codificar nous drets per garantir i ampliar les llibertats fonamentals en l’era digital, el Govern de Catalunya ha situat la reflexió en un context internacional per compartir i conèixer les iniciatives impulsades en aquest àmbit per institucions, associacions i comunitats d'arreu del món.

En aquest context, la directora Arroyo ha exposat les accions que impulsa el Govern per promoure un marc legislatiu i democràtic que garanteixi els drets humans en l’era digital mitjançant la ‘Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals’, un projecte d’innovació social coordinat per la Secretaria de Polítiques Digitals que va néixer amb vocació de fer aflorar drets emergents encara no garantits per llei i de contribuir així al debat global des de Catalunya.

És dins d’aquest marc on, en col·laboració amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, s’ha dut a terme el procés participatiu per desenvolupar una proposta de drets digitals d’infants i adolescents de Catalunya, un projecte pioner a Europa pel fet d’incorporar la veu dels més joves en una carta de drets digitals que els impliquen, que ha donat com a resultat el ‘Manifest dels drets digitals de la infància i l’adolescència de Catalunya’, presentat ara fa un mes. Una comunicació més entenedora, clara i accessible; alternatives constructives en lloc de prohibicions, i la implementació de mesures de seguretat a les xarxes socials són algunes de les principals demandes expressades pels infants i adolescents catalans en aquest 'Manifest'.

El procés, en què hi han pres part un total de 854 infants i adolescents d'arreu de Catalunya, és, segons ha dit Liliana Arroyo, “un exemple de participació activa dels infants i adolescents en la construcció d’una societat digital que protegeixi els seus drets i benestar, amb el qual Catalunya vol contribuir al debat global”. En aquest sentit, Arroyo ha advocat “perquè s’escolti i es tingui en compte la veu del jovent en la definició dels drets i les responsabilitats digitals que ha de recollir qualsevol regulació democràtica per defensar i garantir el benestar digital de tota la ciutadania, també de la més jove, en l’era digital en què estem immersos i davant la irrupció de noves tecnologies disruptives que tenen un impacte sense precedents en la societat”.

Precisament, Arroyo també ha destacat en la seva intervenció una altra iniciativa “amb la qual Catalunya guanya capacitat d’incidència en el debat global sobre la governança de la tecnologia”. Es tracta de l’Aliança de Tecnologies Disruptives i Emergents (DETA), una coalició internacional que ja agrupa una dotzena de governs de regions i estats d’arreu del món impulsada pel Govern de Catalunya amb l’objectiu de maximitzar els beneficis d’aquestes noves tecnologies tot protegint els drets humans, els valors democràtics i la diversitat cultural. “Una de les cinc àrees de treball en què se centra la iniciativa és, precisament, la dels drets digitals i la regulació tecnològica, vertical on ja comptem amb la implicació de governs com els de Gyeonggi (Corea del Sud) i Gal·les (Regne Unit), amb els quals ja hem començat a treballar, i amb d’altres d’interessats a sumar-se a l’aliança", ha afegit Arroyo.

Els drets i responsabilitats digitals, un debat global

El desembre de 2022, els presidents de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la UE van signar la ‘Declaració dels drets i principis digitals europeus’ amb l'objectiu de reflectir els valors de la UE i promoure una visió sostenible i centrada en l'ésser humà per a la transformació digital. Uns anys abans, Catalunya ja s’havia avançat en aquesta direcció en posar en marxa el projecte de la ‘Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals’, i des d’aleshores, diverses ciutats, regions i estats de la UE i d’arreu del món han dut a terme exercicis similars sota el prisma de la quàdruple hèlix (administracions, àmbit acadèmic, sector privat i societat civil), que s'han d'emmarcar en el debat global sobre la necessitat de reconèixer aquests nous drets i la possibilitat de codificar-los adequadament.

Per això, la jornada d’avui a Brussel·les ha constat d’una primera taula rodona titulada ‘Drets i responsabilitats digitals: els hem de codificar?’, on, a més de la directora Arroyo, hi han pres part Hanne Juncher, directora de Seguretat, Integritat i Estat de Dret del Consell d'Europa, i Werner Stengg, tècnic sènior de la Comissió Europea amb la vicepresidenta executiva Margrethe Vestager. En aquesta sessió, els ponents s'han endinsat en el debat sobre fins a quin punt s'han de codificar els drets i les responsabilitats digitals a partir de consideracions ètiques i socials des de la perspectiva de les institucions públiques.

En aquest sentit, Hanne Juncher ha destacat la importància de reconèixer els drets digitals com a drets humans. A més a més, ha descrit les diferents accions dutes a terme pel Consell d’Europa en defensa dels drets digitals, com el Conveni Marc que garanteix que el desenvolupament de la IA respecti els drets humans, la democràcia i l'estat de dret.

Per la seva banda, Werner Stengg ha traslladat la crida de la comissària Vestager per potenciar la Unió Europea com a líder digital, tot posant les persones al centre del debat i de l’acció pública. En aquest sentit, Stengg ha assegurat que "la tecnologia ha de servir a les persones, i no al revés". El representant de la Comissió Europea també ha fet referència a la ‘Declaració dels drets i principis digitals europeus’, adoptada pel Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea al desembre de 2022. El seu objectiu és garantir que la transformació digital de la UE es basi en els valors fonamentals de la Unió i protegeixi els drets de les persones.

La jornada s’ha completat amb una segona taula rodona titulada ‘Promoció dels drets i responsabilitats digitals: un esforç col·laboratiu entre els grups d'interès’, on s’ha posat de manifest que la col·laboració multistakeholder és clau en els debats sobre la necessitat de marcs ètics en la governança tecnològica. En aquesta taula hi ha participat Simona Levi, fundadora de Xnet; Roger Olivella, cofundador de Sistema THEAD; i Marek Tuszynski, director executiu i cofundador de Tactical Tech, que han mostrat una sèrie de bones pràctiques, exemples i projectes orientats a l'activisme digital i la inclusió.

Concretament, Olivella ha assenyalat la necessitat que "la innovació ha de ser per a tothom". "Si estem construint aquesta nova societat, tota la societat ha de ser posada al centre”, ha dit, referint-se a la inclusió de les persones més vulnerables dins del procés de la transició digital.

D’altra banda, Simona Levi ha encoratjat les administracions públiques a “liderar amb l'exemple perquè la societat els segueixi" respecte a la regulació de l’entorn digital. En aquest sentit, ha apuntat la resistència d’algunes institucions públiques per implementar reformes digitals “realment democràtiques”. No obstant això, Levi ha reconegut l’ecosistema digital català com un entorn favorable a la col·laboració entre institucions i la societat civil.

Per últim, Tuszynski ha aportat al debat la pregunta sobre com la tecnologia està afectant la visió que la societat està configurant del món.