El director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, ha inaugurat aquesta tarda, a l’Espai Memorial Democràtic de Barcelona (Via Laietana, 69), l’exposició Símbols de Franco, produïda pel Memorial Democràtic i comissariada pels historiadors Jordi Guixé, cap de Projectes i Patrimoni Memorial del Memorial Democràtic, i Pilar Mateo, coordinadora del Cens de simbologa franquista de Catalunya.
Sobre la base del Cens de simbologia franquista que ha elaborat el Memorial Democràtic i que ha estat el punt de partida de l’exposició, Caminal ha declarat que “la condemna de la dictadura no serà completa mentre hi hagi encara monuments o símbols d’exaltació del franquisme i dels seus responsables. Correspon retirar-los en la major part de casos, o bé senyalitzar-los i explicar-los, quan així es consideri oportú per al coneixement de tothom”.
Sobre la base argumental de que el Memorial Democràtic “no proposa retirar simbologia franquista i ja està, sinó fer pedagogia i omplir l’espai públic de símbols de llibertat, pau i democràcia”, Miquel Caminal ha reclamat “la retirada del monument a los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro que encara hi ha al mig de l’Ebre, a Tortosa”. El director del Memorial ha proposat la seva substitució “per un monument dedicat a l’afirmació de la democràcia, la pau, la llibertat i l’autogovern”, aventurant fins i tot la idea de “dedicar-lo al 14 d’abril, veritable moment fundacional de la democràcia a casa nostra, i amb la divisa pau, pietat i perdó que el 1938 va fer seva el president republicà Manuel Azaña” com a síntesi superadora de la guerra civil.
A l’acte d’inauguració de l’exposició han assistit també la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, i l’alcalde de Bot (Terra Alta), Francesc Fidel Martí, que ha cedit per a la mostra una gran creu franquista retirada de la façana de l’església del seu municipi fa tot just un mes. Precisament l’alcalde de Bot ha declarat que “la simbologia s’hagués hagut de retirar de l’espai públic amb l’arribada de la democràcia ara fa més de 30 anys, per evitar moltes resistències”. Amb tot, Francesc Fidel s’ha mostrat satisfet del fet que des de fa menys d’un mes el seu municipi, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, ja no “passi la vergonya” de ser conegut i fotografiat per la seva simbologia franquista. “No vam procedir a la retirada de la simbologia franquista perquè hi hagués un gran clamor popular, sinó simplement per complir un acord de govern i perquè així ha de correspondre a la normalitat democràtica en la que vivim”, ha declarat l’alcalde. La Generalitat, a través de la comissió d’experts del Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, havia recomanat precisament, en el cas de Bot, la retirada de la simbologia.
Per la seva banda, el comissari de l’exposició, Jordi Guixé, ha destacat que l’objectiu de la mostra és “interpel·lar la ciutadania, i especialment la gent més jove, sobre el que significa la pervivència de simbologia franquista”. Guixé ha recordat que Símbols de Franco “és la part final, la més divulgativa i pública, del llarg procés de dos anys durant el qual el Memorial Democràtic ha estat elaborant el Cens de simbologia franquista de Catalunya, que ha revelat l’existència encara de més de 7.000 elements de simbologia feixista, entre ells una vuitantena de monuments, en l’espai públic dels pobles i ciutats de Catalunya”.
Símbols de Franco és una exposició fruit de l’estudi del Cens de simbologia franquista de Catalunya,que el Memorial Democràtic va presentar a finals de setembre i que va fitxar en prop de 7.700 símbols franquistes els que encara perviuen a tot el país. D’aquests, la gran majoria són plaques d’habitatge, tot i que també s’han censat 41 rètols de carrers, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats al franquisme. El cens es pot consultar al web del Memorial Democràtic (http://memorialdemocratic.gencat.cat).
Pensada per ser itinerant, d’entrada lliure i programada inicialment fins el 13 de febrer a la sala gran de l’Espai Memorial Democràtic de Barcelona, Símbols de Franco és una mostraque es divideix en sis àmbits temàtics: Feixisme, nacionalcatolicisme i propaganda; Franquisme a l’espai públic; Art i iconografia del franquisme; Arxiu de plaques; Intransició democràtica; Memòria democràtica versus simbologia franquista: conèixer abans d’actuar.
Mentre països com Itàlia i Alemanya van promulgar lleis per fer desaparèixer la simbologia feixista de l’espai públic, a Espanya no ha estat fins trenta anys després d’haver elegit el primer govern democràtic que, a través d’una “llei de memòria històrica”, s’ha regulat –tímidament- la seva perdurabilitat. Què és el que s’ha de fer amb els símbols franquistes que han perdurat és només una de les qüestions que es plantegen en aquesta exposició. Però hi ha preguntes més impertinents en el seu rerefons: ¿per què han sobreviscut tots aquests símbols en aquests més de trenta anys de democràcia?
Símbols de Franco interpel·la els diferents actors de la memòria col·lectiva i de la gestió de l’espai públic. Recerca, intervencions, manifestacions, iniciatives associatives privades, transgressions artístiques sobre símbols, el llegat social del franquisme... són aspectes que s’han volgut transmetre a través d’audiovisuals, imatges històriques i actuals, reflexions d’historiadors i aportacions artístiques.
A banda de profusió de fotografies, la mostraincorpora elements originals de simbologia franquista, com la creu de Bot, una senyal de carreteres falangista de 1972 o una primera edició de la Constitució Espanyola de 1978 il·lustrada encara amb l’escut franquista. La mostra conté també una instal·lació artística de Francesc Abad a base de plaques franquistes d’habitatge, quatre dibuixos originals d’Andrés Rábago, El Roto, sobre la simbiologia franquista, videos de Fernando Sánchez Castillo i textos originals dels historiadors Hilari Raguer, Conxita Mir, Pere Ysàs, Jordi Font, Pilar Mateo, Narcís Sellés, Montserrat Duch, Ricard Vinyes i Anna Maria Garcia.
Així mateix, la mostra interpel·la el públic, en forma de consulta participativa, sobre què cal fer amb tres elements significatius de la simbologia franquista encara pervivents: el Valle de los Caídos, el monument franquista de Tortosa als caiguts a la batalla de l’Ebre i els milers de plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes.
