El Govern ha aprovat la concessió de la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic a deu investigadors del sistema català de coneixement (sis homes i quatre dones) i la Placa Narcís Monturiol, que reconeix la tasca del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).

Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats per la seva contribució destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya, i honoren el popular inventor i polític català del segle XIX, Narcís Monturiol Estarriol (1819-1885).

Les personalitats a qui s’ha concedit la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són:

Jordi Alberch Vié. Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB), catedràtic del Departament de Biomedicina a la UB, director de l’Institut de Neurociències (UBneuro), director de grup de recerca de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (FRCB-IDIBAPS), director del grup de recerca del Consorci Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de l’Àrea de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) i director científic al Centre de Producció i Validació en Teràpies Avançades (CREATIO) de la UB. És un referent internacional en l’estudi de la fisiopatologia i tractament de les malalties neurodegeneratives i, concretament, en la malaltia de Huntington

Anna Alberni Jordà Llicenciada en Filologia Anglesa i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB), professora d’investigació ICREA i associada al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB. La seva recerca se centra en l’edició i estudi de la poesia catalana medieval, amb especial atenció als aspectes formals i lingüístics de la transmissió i recepció de la lírica romànica a l’edat mitjana, considerant la filologia i les humanitats digitals com una eina extraordinària per interpretar els textos en la seva complexitat històrica

Joan Grimalt i Obrador Enginyer Químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i llicenciat i doctor en Ciències Químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on va ser director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i director del Centre d’Investigació i Desenvolupament fins l’any 2018. La seva recerca se centra en l’estudi dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors dels canvis climàtics.

Àngel Lozano Solsona Enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i màster i doctor per la Stanford University (EUA), catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on dirigeix el grup de recerca en comunicacions mòbils i sense fils, titular de la càtedra d’empresa Fractus-UPF sobre xarxes 6G. La seva recerca ha contribuït notablement als fonaments teòrics en què es basen els sistemes de comunicació 4G, 5G i WiFi..

Emilio Palomares Gil Llicenciat en Biologia per la Universitat de València d’Estudis Generals (UVEG) i doctor en Química per la Universitat Politècnica de València (UPV), actual director de la Fundació Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) i investigador ICREA. Ocupa la càtedra E2S a la Université de Pau et des Pays de l’Adour (UPPA), a França. Ha centrat la seva recerca en l’estudi de problemes relacionats amb l’àmbit de l’energia.

Ana Isabel Pérez Neira Llicenciada en Enginyeria Elèctrica per la Universitat Ramon Llull (URL), enginyera i doctora en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), catedràtica del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a la UPC i directora de la Fundació Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). Recerca centrada en l’àmbit del processament de senyals per a comunicacions i de senyals multi-antena.

Petia Radeva Graduada en Matemàtiques Aplicades per la Universitat de Sofia (Bulgària) i doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtica a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB), investigadora principal del grup de recerca consolidat IA i Aplicacions Biomèdiques (AIBA) de la UB, gestora de l'Agència Estatal d’Investigació del Ministeri de Ciències, Innovació i Universitats i editora principal de la revista Pattern Recognition. Ha centrat la seva recerca en els camps de l'aprenentatge automàtic/profund, la visió per computador i la IA aplicada a la salut.

Marta Reynal Querol Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en Economia per la London School of Economics (Regne Unit), professora d’investigació ICREA a la UPF, així com professora d’investigació al Barcelona School of Economics (BSE) i directora de l’Institut d'Economia Política i Governança (IPEG). Ha investigat els determinants dels conflictes bèl·lics, l'economia política, i el desenvolupament econòmic utilitzant metodologies basades en experiències històriques i big data.

Gustavo A. Slafer Enginyer agrònom per la Universitat de La Plata (Argentina) i doctor per la Universitat de Melbourne (Austràlia), professor d'Investigació ICREA, investigador Sènior del Centre AGROTECNIO, professor associat a la Universitat de Lleida (UdL), i professor honorari de les universitats de Nottingham (Regne Unit) i Buenos Aires (Argentina). Estudia la fisiologia del rendiment dels cultius i els seus processos de desenvolupament, per identificar alternatives a les pràctiques tradicionals i incrementar l’eficiència d’ús dels recursos i la sostenibilitat en la producció de cereals.

Antonio Villaverde Corrales Llicenciat i doctor en Ciències (Biologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment és catedràtic de Microbiologia al Departament de Genètica i de Microbiologia, cap del grup de Nanobiotecnologia a l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) i al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i del grup Bio Fàrmacs Innovadors de l'Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Fa recerca avançada i translacional en nanobiotecnologia i nanomedicina sobre el disseny de fàrmacs per a oncologia i altres patologies humanes.

L’entitat distingida amb la Placa Narcís Monturiol és el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Centre de referència nacional en la recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic català. Integra cinc grans equipaments museístics: el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona, seu central de la institució; el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona; la ciutat grecoromana d'Empúries, a L'Escala; la ciutadella ibèrica d'Ullastret, i el Castell i conjunt arqueològic d'Olèrdola. El museu gestiona també el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), amb seu a Girona, els Dipòsits Nacionals d'Arqueologia, ubicats a Cervera, i el Centre de Recerca Ibèria Graeca, amb seu a l'Escala. El MAC ofereix visites a museus i jaciments museïtzats arreu del país i disposa d’un extens i variat programa d'exposicions temporals i activitats culturals i educatives, en contínua renovació al llarg de l'any, jugant un paper clau en la difusió de l’arqueologia, la història i l’art antic de l’actual territori català. El MAC treballa actualment en un ambiciós pla de renovació arquitectònica i museogràfica de les seves diverses seus per tal d’esdevenir un museu modern i innovador propi del segle XXI en línia amb el qual ha dissenyat l’anomenat Arqueoblog.

En total, el Govern ha atorgat 311 Medalles Narcís Monturiol (238 a homes i 73 a dones), mentre que les institucions guardonades amb la Placa Narcís Monturiol han estat 48. Les persones i les institucions guardonades abracen tots els àmbits del coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut fins a les humanitats i les ciències socials, passant per l'arquitectura, l'enginyeria i la resta de ciències. Com els anys anteriors, enguany es continua avançant en el camí cap a l’equilibri de gènere del sistema català d’R+D, integrat en més d’un 42% per dones.