El Comitè Consultiu del Lleure Educatiu de Catalunya es va reunir dilluns d’aquesta setmana per primera vegada, després de la recent aprovació de l’acord de govern que en preveia la seva creació.

La trobada, presidida pel conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, va comptar amb la participació de les principals entitats del lleure de Catalunya: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Esplac, Federació Catalana de l’Esplai, Fundesplai, MCECC i Fundació Pere Tarrés. Així mateix, també hi ha van prendre part el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i l’Associació de Micropobles de Catalunya. També hi estaven convidades les principals entitats municipalistes de Catalunya (l’ACM i la FMC).

Durant la reunió —celebrada a la seu del Departament de Drets Socials— es van abordar les funcions del nou òrgan consultiu, que ha de ser un espai de debat i reflexió per fixar les línies de cap a on ha de caminar el lleure. En concret, el comitè haurà d’identificar les problemàtiques i plantejar polítiques a mitjà i llarg termini per assegurar la viabilitat del sector.

El nou Comitè Consultiu que ha començat a caminar aquesta setmana queda inclòs en la nova Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu impulsada per la Direcció General de Joventut. Amb aquesta estratègia, les entitats i associacions que es dediquen a l’educació de joves i infants a través d’activitats comunitàries no formals —com són els caus i els esplais—han de poder tenir una major estabilitat i, així mateix, poder estendre la seva oferta arreu del país amb una visió a llarg termini.

L’Estratègia també ha d'impulsar accions que garanteixin l’estabilitat i permanència de les activitats de lleure tant a la natura com a l’espai públic, l’arrelament del lleure als barris, ciutats i pobles, una major visibilització i reconeixement de la tasca i trajectòria històrica dels moviments del sector i l’adopció de mesures per a garantir la inclusió i la igualtat de participació en el lleure educatiu, entre d’altres.

Aquestes accions estan inspirades en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2030, que situa l’educació en el lleure com a eina fonamental per al desenvolupament d’infants i joves i per a l’adquisició de competències, coneixements i aptituds. Així mateix, el Pla recull que el lleure educatiu aporta una perspectiva comunitària de l’educació en què s’estableixen vincles de cohesió i que fomenta un lleure de qualitat accessible a tothom. En la mateixa línia, l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil a Catalunya i el projecte Barris amb futur estableixen el lleure educatiu com una eina clau.

Així mateix, l’acord del Govern del febrer passat també incorpora les recomanacions del Síndic de Greuges, que en el seu Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars manifestava la necessitat que el Govern promogui el reconeixement del valor educatiu del lleure i constatava la importància estratègica d’aquest àmbit per a fomentar la inclusió i la cohesió socials.

Per últim, l’acord del Govern també crearà la Comissió Interdepartamental del Lleure Educatiu, que estarà formada per representants de tots els departaments de la Generalitat implicats en el lleure educatiu per, així, garantir una major coordinació. En la mateixa línia, aquesta comissió ha de fer una avaluació i seguiment dels resultats i establir un pressupost ampli per a implementar l’Estratègia.

D’aquesta manera, la nova Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu a Catalunya combina la planificació —el disseny de l’estratègia—, la col·laboració —diferents departaments de la Generalitat, les entitats municipalistes i les organitzacions i entitats del moviment del lleure—, i el foment —l’increment dels recursos econòmics destinats al lleure educatiu—, elements que constitueixen una aposta ambiciosa per assolir els objectius.

8,6 milions de suport al lleure

La Direcció General de Joventut disposa d’un pressupost de 8,6 milions d’euros per a subvencionar entitats i federacions de lleure educatiu per aquest 2024. Aquests ajuts permetran que infants i joves puguin accedir a les activitats en igualtat de condicions, el monitoratge per a nois i noies amb discapacitat, l’execució d’activitats de lleure i la inversió en locals, entre d’altres mesures.

Així mateix, Joventut també aporta 300.000 euros destinats als esplais i agrupaments de base per al manteniment dels seus locals a on desenvolupen les activitats de lleure. 

Pel que fa a la participació, un total de 496.680 joves, infants i monitors van participar al llarg del 2023 en activitats de lleure educatiu, dels quals un 79% van ser a l’estiu. Així mateix, uns 73.614 joves van participar en caus i esplais al llarg del curs passat 2022-2023 a Catalunya, activitats organitzades per unes 650 entitats.