El Govern va iniciar l’any passat el procés de revisió de la cartera de serveis socials. Es tracta de l’instrument que fixa el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques de la xarxa de serveis socials d’atenció pública i que n’assegura l’accés. L’actual cartera data de 2010 i, si bé els mòduls econòmics s’han anat actualitzant, no se n’ha abordat una reforma integral.

En el marc d’aquest procés d’actualització, el Departament de Drets Socials vol comptar amb diverses veus expertes per tal que el resultat sigui participat i compartit pels agents que formen part de la xarxa pública de serveis socials. En aquest sentit, ja s’han posat en marxa espais de treball, com ara una taula estratègica formada per persones expertes, i diverses taules tècniques encarregades d’aportar coneixements especialitzats necessaris per repensar el model.

En la mateixa línia de sumar veus al projecte d’actualització de la cartera, el Govern ha aprovat avui promoure una consulta pública prèvia a la tramitació de la normativa. Aquesta actuació serà oberta al conjunt de la ciutadania i específicament a usuàries i usuaris de la xarxa pública de serveis socials i les seves famílies, així com a entitats o professionals que no hagin format part de les taules tècniques o estratègica.

Alhora, Drets Socials habilitarà un espai de treball al portal participa.gencat.cat que faciliti l’organització d’un debat intern sobre aquesta qüestió dins el mateix Departament.

L’actualització de la cartera de serveis socials

Atès que la cartera de serveis socials actual es va aprovar l’any 2010, el Govern n’ha iniciat un procés de revisió completa i exhaustiva que tingui en compte els canvis profunds en l’estructura social i demogràfica del país, especialment els que s’accentuaran els pròxims anys. En són un exemple l’envelliment de la població, la jubilació de la generació del baby boom, l’increment de necessitats d’atenció específiques o els avenços tecnològics en l’àmbit de les cures.

És per això que l’actualització del model implica adaptar la cartera a les noves necessitats de la ciutadania, amb una estructura més flexible i menys fragmentada per col·lectius d’atenció, que faciliti les complementarietats i les transicions entre prestacions davant de situacions canviants. Així mateix, haurà de superar la diferenciació entre els serveis socials bàsics —proveïts per les administracions locals— i els serveis especialitzats —majoritàriament a càrrec de la Generalitat de Catalunya—, i incorporar una visió transversal amb altres sectors com la salut, l’educació, l’ocupació, etc. Es tracta, en definitiva, de garantir l’atenció integral de les persones al llarg de la vida amb una cartera que s’adapti a les necessitats de cadascú, i no pas que hagi de ser l’usuari qui s’adapti a una cartera de serveis rígida.

La cartera de serveis socials inclou recursos com centres residencials; centres d’atenció diürna; serveis per a infants tutelats; gent gran; persones amb discapacitat i prestacions o recursos per a persones vulnerables. Defineix cada tipus de prestació, la població destinatària, l’organisme i l’equip professional que l’han de gestionar, els perfils, les ràtios de professionals, els estàndards de qualitat i els requisits normatius per accedir als serveis, així com els mòduls econòmics d’algunes prestacions. N’estableix també els costos de referència, el mòdul social i el copagament.