El Govern ha aprovat crear el programa temporal per executar el projecte Barris amb futur, que s’implementarà en 20 municipis catalans. Amb aquest acord, es contractarà un equip de quatre professionals encarregats de desenvolupar i avaluar aquesta vintena de plans pilot d’intervenció sociourbana.

El projecte pilot Barris amb futur vol treballar noves metodologies d’intervenció de les polítiques socials i urbanes, amb el repte d’assolir una Catalunya socialment cohesionada. Posa el focus tant en la intervenció de l’administració pública com en la capacitat d’organització comunitària.

Parteix de la base que, en les àrees d’atenció especial, si la població que hi viu millora les seves condicions de vida i pot prosperar serà més fàcil que hi mantingui la residència. És a dir, que la mobilitat social no passarà per l’èxode del barri, de manera que el territori en qüestió podrà millorar globalment el seu posicionament en termes de benestar col·lectiu.

Els 20 barris inclosos al programa són:

1. El barri de la Vila (Amposta).
2. Sant Roc (Badalona).
3. Casc Antic (Balaguer).
4. Barri de la Fraga (Banyoles).
5. Barri Vell (Berga).
6. Sant Cosme (el Prat de Llobregat).
7. El Culubret i Sant Joan (Figueres).
8. Masia de Ca n'Espinós, Farreres i Ausiàs March (Gavà).
9. Pont Major (Girona).
10. Les Planes - Blocs la Florida (l’Hospitalet de Llobregat).
11. Centre Històric (Manresa).
12. Montornès Nord (Montornès del Vallès).
13. La Mariola (Lleida).
14. Barri Vell (Olot).
15. Barri Fortuny (Reus).
16. Barri Centre (Salt).
17. Sant Salvador (Tarragona).
18. Zona nord de Ca n’Anglada (Terrassa).
19. Ciutat històrica (Tortosa).
20. Les Casernes, Sant Jordi, la Geltrú (Vilanova i la Geltrú).

Els barris s’han escollit d'acord amb criteris quantitatius (indicadors com ara població migrant amb renda baixa-mitjana, població amb estudis baixos, joves sense estudis, població ocupada, renda mitjana per persona i treball de baixa qualificació) i criteris qualitatius basats en la capacitat de resposta del territori tant des de l’àmbit institucional com des de l’acció comunitària. Un altre dels arguments és demostrar que la intervenció comunitària proactiva permet trencar el cercle d’exclusió.