Avui s’ha presentat al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) “Infància en risc”, un documental MUF Animation i OnPost coproduït amb TV3 i de 60’ de durada. L’acte ha estat presidit per la secretària en funcions d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, Imma Pérez, el Cap de Documentals de TV3, Joan Salvat i, la directora de MUF Animation i co-directora del documental, Gemma Larrègola.
Els experts i representants de l’administració pública i entitats dedicades a la infància estan d’acord en afirmar que “evitar el maltractament infantil és impossible i que la magnitud del problema és superior al que es coneix”. Per aquest motiu i, per primera vegada, la Secretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya va signar un conveni amb la productora MUF Animation per autoritzar la participació de menors que han estat víctimes d’algun tipus de maltractament.
“Infància en risc” dóna veu als infants, testimonis en primera persona. Els seus relats, els seus silencis i les seves reflexions evidencien que el maltractament és una problemàtica social existent al nostre país. Cal doncs, sensibilitzar i conscienciar la societat en general que el maltractament infantil existeix i cal combatre’l perquè ens implica a tots.
Al 2009 es van detectar a Catalunya 1.447 casos de maltractament infantil. El 73% dels quals (1.060) van produir-se a causa d’una negligència i el 20’7% (299) a causa d’un maltractament físic.
Malauradament, aquests són, únicament, els casos que arriben als serveis socials. La secretària en funcions d´Infància i Adolescència del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Imma Pérez afirma que les dades reals són més elevades.
Imma Pérez declara: “Una societat que no protegeix els seus fills difícilment és una societat que puguem considerar avançada. Els nens són el present i són el futur d’un país, el millor que té i també allò més fràgil”.
Actualment hi ha més de 8.000 menors tutelats per la Generalitat i entorn 3.500 professionals treballant des dels centres d’acollida, equips d’atenció a la infància i diverses entitats que ofereixen serveis vinculats a la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència.
Lluita contra els maltractaments
Però sens dubte, la novetat més destacada dels darrers anys ha estat l’impuls i l’aprovació de la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. Aquesta norma, a banda de fomentar els acolliments i d’agilitzar l’adopció nacional, aporta nombroses novetats en el camp de la protecció dels infants davant dels maltractaments.
Aquesta llei situa la lluita contra el maltractament infantil al mateix nivell que la lluita contra la violència masclista. En aquest sentit, incorpora iniciatives semblants a la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, com que sigui el maltractador el que marxi de casa, en cas que sigui possible, enlloc d’haver d’ingressar l’infant en un centre. Entre la resta de mesures de la Llei hi ha la creació d’un centre d’investigació i recerca sobre el maltractament infantil, l’exercici de l’acció popular de la Generalitat en els casos més greus o l’impuls de serveis específics per a víctimes d’abús sexual.
El documental: una història animada
Amb l’objectiu d’apropar la problemàtica del maltractament infantil a tothom, el documental planteja un format narratiu innovador. Mitjançant l’ús de la imatge animada es dóna veu als testimonis que es combina amb entrevistes i reflexions d’experts i responsables de l’administració.
Clara V. Fleck, co-directora d’OnPost es refereix al treball realitzat en aquests termes: “Hem procurat mirar-nos els problema des de les parcel·les en les que l'espectador pot intervenir en aquesta problemàtica: el maltractament és un problema invisible i hermètic, reclòs a la intimitat familiar i, per tant, tot sovint indetectable. No ens interessava mirar-nos l'agressor, sinó la responsabilitat que hi tenim tots. Per això els testimonis estan tractats de manera que s'erigeixen com a símbol més que com a retrat: a partir d'ells l'espectador pot comprendre diferents aspectes vinculats al maltractament, però mai fer-se un quadre complet i detallat de les seves històries individuals. És un discurs comú que respon a un problema comú. Testimonis i experts parlen amb univocitat travant un missatge força diferent al que estem acostumats a sentir: gens determinista, gens magnificat, profund, positiu i proper."
Per la seva banda, Gemma Larrègola, directora de MUF Animation, afirma que “Infància en risc” és una suma de relats crus, que permeten posar la sobre la taula l’actual escenari, en primera persona, del maltractament infantil. La suma de testimonis condueix a un relat únic en què el “ensortir-se’n”, ser resilient d’aquesta situació, és la clau.”
Lluita contra els maltractaments
El Govern de la Generalitat ha lluitat activament per reduir al màxim el maltractament infantil, aplicant una política de tolerància zero contra aquesta xacra social. Exemples d’aquesta política han estat la posada en marxa d’una unitat específica per la detecció i la prevenció del maltractament infantil (UDEPMI), la creació d’un telèfon específic per a la infància (900 300 777) o la millora de la coordinació entre els departaments del Govern, a través de la creació del registre unificat de maltractament infantil (RUMI).
Però sens dubte, la novetat més destacada dels darrers anys ha estat l’impuls i l’aprovació de la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència. Aquesta norma, a banda de fomentar els acolliments i d’agilitzar l’adopció nacional, aporta nombroses novetats en el camp de la protecció dels infants davant dels maltractaments.
Aquesta llei situa la lluita contra el maltractament infantil al mateix nivell que la lluita contra la violència masclista. En aquest sentit, incorpora iniciatives semblants a la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, com que sigui el maltractador el que marxi de casa, en cas que sigui possible, enlloc d’haver d’ingressar l’infant en un centre. Entre la resta de mesures de la Llei hi ha la creació d’un centre d’investigació i recerca sobre el maltractament infantil, l’exercici de l’acció popular de la Generalitat en els casos més greus o l’impuls de serveis específics per a víctimes d’abús sexual.
El documental: una història animada
“Infància en risc” utilitza l’animació audiovisual com a element narratiu, una animació que ha estat concebuda per abocar a la pantalla l’emoció real que transmeten unes colpidores declaracions” segons afirmen les seves directores, Clara V. Fleck i Gemma Larrègola.
Amb l’objectiu d’apropar la problemàtica del maltractament infantil a tothom, el documental planteja un format narratiu innovador. Mitjançant l’ús de la imatge animada es dóna veu als testimonis que es combina amb entrevistes i reflexions d’experts i responsables de l’administració.
Clara V. Fleck, co-directora d’OnPost es refereix al treball realitzat en aquests termes: “Hem procurat mirar-nos els problema des de les parcel·les en les que l'espectador pot intervenir en aquesta problemàtica: el maltractament és un problema invisible i hermètic, reclòs a la intimitat familiar i, per tant, tot sovint indetectable. No ens interessava mirar-nos l'agressor, sinó la responsabilitat que hi tenim tots. Per això els testimonis estan tractats de manera que s'erigeixen com a símbol més que com a retrat: a partir d'ells l'espectador pot comprendre diferents aspectes vinculats al maltractament, però mai fer-se un quadre complet i detallat de les seves històries individuals. És un discurs comú que respon a un problema comú. Testimonis i experts parlen amb univocitat travant un missatge força diferent al que estem acostumats a sentir: gens determinista, gens magnificat, profund, positiu i proper."
Per la seva banda, Gemma Larrègola, directora de MUF Animation, afirma que “Infància en risc” és una suma de relats crus, que permeten posar la sobre la taula l’actual escenari, en primera persona, del maltractament infantil. La suma de testimonis condueix a un relat únic en què el “ensortir-se’n”, ser resilient d’aquesta situació, és la clau.”
