1. La mostra, que s’exposa al MNAC fins el 30 de juny, recorre les dotze edicions del certamen que van articular la cultura fotogràfica entre 1982 i 2004
  2. Els dies 3 i 11 de juny es faran unes jornades per retre homenatge als impulsors de la Primavera Fotogràfica
Primavera Fotogràfica.{"name":"2024/05/15/14/44/1ab4fcb8-a49a-4d52-8a68-fdc70917b9e0.jpg","author":"Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":158086}

Avui s’inaugura la mostra Punctum. Primavera fotogràfica, 1982-2004 que recorre les dotze edicions del certamen que van articular la cultura fotogràfica del país durant dues dècades, entre 1982 i 2004, a través del seu llegat documental. Del 15 de maig al 30 de juny, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull la mostra, organitzada pel Departament de Cultura, i comissariada per Pilar Parcerisas, amb la col·laboració de Josep Rigol. Aquesta mostra documental exposa els cartells i documents que permeten resseguir la història del certamen.

Durant dues dècades, la Primavera Fotogràfica va ser l’eix vertebrador de la fotografia de creació a Catalunya i, alhora, va articular la política institucional de la cultura fotogràfica del país.Ara que han passat 42 anys des de la seva creació i 20 de la seva desaparició, Punctum. Primavera Fotogràfica, 1982-2004 explica la seva història amb documents i cartells de l’arxiu de Josep Rigol. Alhora, la mostra vol retre homenatge als seus impulsors del certamen amb les jornades que tindran lloc els dies 3 i 11 de juny al MNAC dedicades a Humberto Rivas, Ferran Freixa, Toni Catany i Eduard Olivella. En aquestes jornades participaran experts que van tenir una relació estreta amb els homenatjats, com ara Marta Gili, Mariona Fernández, Cristina Zelich, Antoni Garau, Pepe Font de Mora, Juan Naranjo i Pilar Parcerisas.

La Primavera Fotogràfica, de periodicitat biennal, va néixer per iniciativa d’un grup de fotògrafs, galeries i centres culturals barcelonins amb l’objectiu de promoure la fotografia com a mitjà d’expressió i com a primer pas per assolir la seva normalització cultural. La Generalitat de Catalunya va liderar la iniciativa i després d’una primera edició centrada a Barcelona, la va expandir per tot Catalunya.

Des d’un primer moment la Primavera Fotogràfica assolí un gran èxit de participació, tant de les institucions públiques, galeries i entitats privades, com de les escoles d’art, els experts i els creadors de tot el país.

Des de mitjans dels anys setanta i fins a principis dels vuitanta havia crescut l’interès per la fotografia al nostre país, i a Barcelona s’havien creat algunes galeries especialitzades. Una jove generació de fotògrafs va veure l’oportunitat de reivindicar la fotografia més enllà del fotoperiodisme i alhora abordar la problemàtica del sector. A Catalunya les reivindicacions dels professionals s’enfocaren en la promoció de la fotografia creativa, i el seu estudi des d’una perspectiva històrica, sociològica, psicològica i estètica, així com en la renovació de la pedagogia i el debat sobre el seu paper a la societat. El 1980, les Jornades Catalanes de Fotografia marcaren el camí cap al certamen, que va néixer seguint els models dels festivals Venezia-La fotografia (1979) i el Mois de la Photos à Paris (1980).

El 1988 David Balsells es va fer càrrec de la direcció del certamen i el centre d’Art Santa Mònica es va convertir en la seu de l’exposició central i en el lloc de la seva coordinació. Fites rellevants durant aquestes dues dècades van ser la creació del Premi del llibre Fotogràfic i del Fòrum Fotogràfic, la compra de les primeres fotografies el 1994 per al Fons d’Art de la Generalitat i la publicació, el 1996, del Llibre blanc del patrimoni fotogràfic, que va ser la base per la creació del departament de fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va acollir els fons adquirits.

1  

Fitxers adjunts

Programa Primavera Fotogràfica

Programa Primavera Fotogràfica
PDF | 10206789