Els alliberaments s’han fet al llarg de les darreres setmanes i s’emmarquen en les accions de recuperació d’aquest amfibi endèmic del Montseny i en perill crític d’extinció

En el projecte de reintroducció hi participen el Departament d’Acció Climàtica, el Zoo de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester

Imatge alliberament{"name":"2024/05/22/09/52/4e915142-fdfe-4191-8dfe-fcc6f6c9d4ba.jpg","author":"Zoo de Barcelona","type":"0","location":"0","weight":892281}

Aquesta setmana s’ha conclòs l’alliberament de més de 600 exemplars del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi). Aquesta nova reintroducció s’emmarca en el conjunt d’accions que el Departament d’Acció Climàtica, el Zoo de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, Forestal Catalana i el Zoo de Chester estan duen a terme per recuperar l’espècie al seu hàbitat natural. Unes actuacions que alhora donen continuïtat al projecte europeu LIFE Tritó Montseny, que entre el 2006 i el 2022 va contribuir a la conservació d’aquest amfibi, considerat el més amenaçat d’Europa occidental.

Al llarg de les darreres setmanes, s’han alliberat un total de 354 exemplars joves i 266 larves en diferents torrents del Montseny. Els exemplars provenien del Centre de Fauna de Torreferrusa i del Pont de Suert (Generalitat de Catalunya), el Zoo de Barcelona, elCentre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester, tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.

Amb aquestes noves reintroduccions, ja són més de 3.000 els exemplars de tritó del Montseny alliberats al seu hàbitat natural des de 2010.

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie; i de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a 8 torrents del Montseny que sumen 12 kilòmetres.

Els alliberaments s’han fet en 8 altres torrents i, tot i que encara és aviat per confirmar la seva consolidació, sí que es pot afirmar que l’increment de la distribució de l’espècie és una de les mesures més efectives per garantir la seva recuperació.

La tasca contínua de totes les institucions implicades al projecte també ha permès constatar la bona evolució, al medi natural, dels tritons nascuts en captivitat. Això referma les possibilitats de supervivència dels exemplars reintroduïts.


Un amfibi endèmic del Montseny i en situació de vulnerabilitat extrema

Les primeres poblacions de tritó del Montseny van ser descobertes el 1979 per atzar i, inicialment, es va pensar que pertanyien a una espècie molt semblant i propera, el tritó pirinenc (Calotriton asper). A finals de 2005, alguns estudis científics de morfologia i genètica, van poder establir que aquestes poblacions eren, en realitat, una altra espècie que havia passat desapercebuda per a la ciència durant dècades degut a la seva raresa. Des de la seva identificació, el tritó del Montseny es troba en perill crític d'extinció i és l'amfibi més amenaçat d'Europa Occidental.

Fruit d’aquesta situació, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrusa i el 2015, el Zoo de Barcelona, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació dels hàbitats i assegurar la supervivència d'aquesta espècie endèmica del Montseny.

Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu LIFE, que entre 2016 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació.



1  

Imatges

Una imatge de l'alliberament d'exemplars

Una imatge de l'alliberament d'exemplars 892281