Catalunya rebrà aquest any 105.591.554,48 € del finançament estatal del sistema d’atenció a la dependència, és a dir, un 13,5% del total, quan l’any passat l’hi va correspondre un 9,7%. L’augment es deu a la millora de la gestió per part del Govern de la Generalitat, cosa que ha permès beneficiar-se del repartiment que s’estableix al Conveni de Cooperació Interadministrativa, que acaba de donar a conèixer el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

Els catalans i les catalanes amb dependència reconeguda es beneficiaran d’aquest increment del finançament malgrat que l’aportació global de l’Estat per a aquest any es manté congelada. Queda lluny, per tant, el compromís del ministeri d’arribar una finançament de la dependència a parts iguals entre l’administració estatal i la Generalitat. En canvi, pel que fa al nivell acordat de manera bilateral entre l’Estat i Catalunya, la xifra sí que augmenta i passa dels 76 milions de 2023 als 105 previstos per la 2024.

La informació del Conveni de Cooperació Interadministrativa posa en relleu diverses xifres positives de l’atenció a la dependència a Catalunya, per exemple, el nombre de persones que reben una prestació, que va passar dels 187.874 (31/12/2022) a 201.720 (31/12/2023), és a dir, un 7,37% més.

La despesa de Catalunya en el sistema de dependència va passar d’1.181.577.132 euros el 2022 als 1.327.174.709 euros el 2023, és a dir, un 12,32% més. I pel que fa a despesa per persona beneficiària amb PIA (Programa Individual de Atenció), també es va incrementar: 6.651,26 euros (2022) enfront de 6.763,39 euros (2023), per tant, un 1,69% més.

L’atenció a la dependència, prioritària

L’atenció a la dependència ha estat una prioritat del Departament de Drets Socials i del Govern i així ha quedat reflectit en els pressupostos. Entre les mesures que s’han aplicat, hi ha el reforç dels equips de valoració de dependència i millores en la gestió, per exemple, tramitar en paral·lel el reconeixement de grau i la valoració de les capacitats econòmiques o habilitar un tràmit específic online per a la sol·licitud de la prestació per cuidador no professional.

Aquestes mesures han permès rebaixar el temps d’espera en 28 dies. Gràcies a aquest esforç, el procés complet de valoració de grau i PIA és a Catalunya 52 dies inferior a la mitjana estatal.

S’han creat 2.250 noves places residencials i d’atenció diürna per a gent gran (a més de les 696 per a persones amb discapacitat el 2023 i 321 aquest any) i s’han augmentat les prestacions econòmiques vinculades perquè aquests ajuts arribin a més gent i estiguin més ben dotats. Més de 4.000 nous usuaris ja s’han beneficiat d’aquest increment que pot arribar a ser de 500 euros al mes.

Gràcies als fons Next Generation, s’està en procés de rehabilitar centres de gent gran que involucren gairebé 4.500 places i se'n crearan més de 4.000 places noves. Entre d’altres, s’han projectat tres residències noves a Terrassa, Sabadell i Barcelona.

A més a més, per millorar l’atenció a la ciutadania i agilitar els tràmits, s’ha aprovat un pla de transformació digital i organitzativa, que ha permès, entre d’altres, agilitzar els tràmits, tant per als usuaris com per als professionals, i sincronitzar les dades del Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència de Catalunya amb les que gestiona l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO), acabant així amb un greuge comparatiu.

A banda d’això i en el marc de l’atenció integrada social i sanitària, s’està treballant amb el Departament de Salut per integrar els historials clínics i socials de les persones dependents i evitar duplicitat de tràmits i feina. A més, l’atenció primària de Salut ha entrar a les residències de gent gran i s’han desplegat projectes en set territoris per atendre conjuntament les persones amb necessitats complexes dels dos sistemes, el social i el sanitari.

El Departament va signar un acord històric per augmentar l’aportació de la Generalitat en el sistema de serveis socials per millorar-ne la qualitat i les condicions laborals dels professionals. També s’ha posat en marxa un cercador web de residències i centres de dia de gent gran amb informació de més de 1.800 establiments.

Aquestes mesures es produeixen tot i l’infrafinançament històric per part de l’Estat. El repartiment de les aportacions a la llei de la dependència és de 65,7% (Generalitat), 18,7% (Estat) i 15,6% (persones usuàries). L’any passat el Ministeri de Drets Socials va augmentar en 22 milions d’euros l’aportació a la dependència a Catalunya, mentre que la Generalitat el va incrementar en 145 milions. Els canvis que s’han volgut introduir des del govern estatal per actualitzar la llei representen una invasió de competències.

A 31 de desembre de 2023, hi havia a Catalunya 250.190 persones amb un grau de dependència reconegut, xifra que representa un 15,9% del total de l’Estat. Catalunya és el territori de l’Estat que té el major nombre de persones en atenció residencial (38.435 persones i un 15,7% sobre el total de serveis i prestacions). Un total de 13.812 reben prestacions de centres de dia; 33.868 serveis d’ajuda a domicili; 27.635, teleassistència; 23.850 prestacions econòmiques vinculades a serveis i 107.622 prestacions econòmiques a cuidadors familiars, entre d’altres.