- Hongria ostentarà la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea a partir de l’1 de juliol de 2024
- En una atenció a mitjans, Serret ha explicat que el Govern ha enviat una carta a instàncies internacionals per vetllar per la implementació de la llei d’amnistia
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, s’ha reunit aquest divendres a Madrid amb l’ambaixada d’Hongria, país que ostentarà la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea a partir de l’1 de juliol de 2024.
La titular d’Acció Exterior ha traslladat a la representació hongaresa els arguments que fonamenten la proposta d’oficialitat del català per assegurar que la qüestió no decau de la taula del Consell. “Hi ha hagut receptivitat i bona predisposició perquè aquest tema es pugui mantenir a l’ordre del dia Consell", ha dit la consellera. De fet, el delegat del Govern davant la Unió Europea, Ignasi Centelles, ja es va reunir amb la Representació Permanent hongaresa a Brussel·les fa unes setmanes.
“Sabem que no hi ha cap veto explícit per part de cap estat membre”, ha constatat Serret, després d’haver fet fins a 16 viatges arreu d’Europa des del setembre per defensar l’oficialitat del català, i que el conjunt del Govern hagi mantingut més de 30 reunions d’alt nivell i centenars de contactes formals i informals.
No obstant això, la consellera ha alertat que hi ha un “estancament” que “cal desencallar políticament” perquè no decaigui la proposta al Consell. “Per assegurar la unanimitat entre els governs d’Europa, qui ha de fer tota la força política i qui ha de desplegar la seva capacitat d’influència és el govern espanyol”, ha exigit.
L’amnistia arriba a instàncies internacionals
Des de Madrid, la consellera també ha celebrat l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats: “Suposa un pas endavant fonamental en la resolució del conflicte polític, però ara cal vetllar per la seva implementació i desplegament”.
A més, la consellera ha explicat que el Govern de la Generalitat ha enviat una carta a instàncies internacionals, com la Comissió Europea, la Comissió de Venècia o relators de les Nacions Unides, per vetllar per la implementació de la llei d’amnistia. “Hem emprès una acció d’influència positiva per vetllar pels drets i les llibertats i pel compliment de l’estat de dret”, ha conclòs Serret.
L’ofensiva diplomàtica del Govern
El Govern de la Generalitat ha estat desplegant tota la seva potència diplomàtica a favor de l’oficialitat del català des de Barcelona, amb el cos consular i les ambaixades; des de les delegacions del Govern a l’exterior, amb totes les capitals europees; i des de Brussel·les, coordinant l’estratègia amb les representacions permanents a la Unió Europea.
També ha coordinat esforços amb el Ministeri d’Exteriors espanyol, amb les institucions europees i amb la presidència belga —al capdavant del Consell de la Unió Europea des del mes de gener, quan va finalitzar la presidència espanyola.
Amb tots ells, ha compartit argumentaris, dades i informació per contribuir a esvair dubtes i a fer la proposta d’oficialitat més sòlida per assolir la unanimitat necessària. L’Estat espanyol és, però, qui s’asseu a la taula del Consell de la Unió Europea i qui té la màxima responsabilitat de convèncer tots els estats membres. Per això, el Govern de Catalunya continua mantenint la màxima exigència a l’executiu espanyol amb aquesta qüestió.
