El Govern ha enviat una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a la Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, i a membres del Consell d’Europa arran de la publicació de l’informe definitiu de la Comissió de Peticions de la cambra europea sobre el sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes.
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu; la consellera d’Educació, Anna Simó i Castelló; i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, que signen l’escrit, manifesten la preocupació del Govern per l’ús “fraudulent i partidista” d’aquesta Comissió, presidida per l’eurodiputada del Partit Popular Europeu Dolors Montserrat, i demanen que es facin “els passos necessaris” per depurar responsabilitats. També, que s’esmenin públicament les conclusions de l’informe, reconeixent la manca de competències de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu en els sistemes educatius dels estats membres.
Per l’executiu català, el “mal ús” de la Comissió de Peticions per part de la seva presidenta forma part d’una “intensa campanya del Partit Popular espanyol, amb aliança amb Vox i la resta de l’extrema dreta europea, en contra de la llengua catalana”, i respon a una estratègia política “absolutament cínica” per “dificultar l’aprenentatge del català, atiar l’anticatalanisme i dinamitar la cohesió social que proporciona el sistema d’escola catalana”.
El Govern, que es presenta com a soci “actiu i fiable” del projecte europeu, alerta finalment que aquesta instrumentalització de la Comissió “desgasta” la reputació de la Unió Europea i fa una crida a la responsabilitat dels dirigents polítics per preservar les institucions democràtiques.
La manca de competències
A la carta, es recorda que la manca de competències de la Comissió de Peticions per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membres i, per tant, d’emetre posicionaments públics sobre les polítiques pròpies dels estats és un argument que també ha defensat repetidament la Comissió Europea. I que, a més, també el va admetre la pròpia eurodiputada Montserrat quan va rebutjar, per falta de competències, atendre una denúncia d’un ciutadà de la minoria turca de Grècia que demanava una educació bilingüe, en grec i turc, per als nens i nenes pertanyents a aquesta minoria del país hel·lènic.
“L’ús esbiaixat de la Comissió per part de la seva presidenta té l’únic objectiu de promoure la seva agenda personal i satisfer interessos partidistes”, condemna el Govern. L’Executiu ja ho va traslladar a la presidència del Parlament Europeu el passat 20 de febrer i, ara, “lamenta” constatar que es mantenen unes conclusions que “no es demostren empíricament”.
L’èxit de la immersió lingüística catalana
Serret, Simó i Garriga també defensen que el sistema lingüístic de l’escola catalana ha demostrat ser “un model exitós” en l’aprenentatge de les tres llengües oficials a Catalunya, el català, el castellà i l’aranès, i que a Catalunya existeix un consens polític, social i pedagògic “inqüestionable i sòlid” sobre la cohesió social que genera aquest sistema, un fet reconegut per la UNESCO.
Així mateix, “tots els informes del Consell d’Europa sobre el compliment de la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries han insistit en la qualitat i bons resultats comparatius de la política lingüística educativa catalana”, recorden les conselleres.
En canvi, aquests informes han qüestionat els models lingüístics educatius implantats en territoris governats pel Partit Popular espanyol. En aquest sentit, les membres del Govern assenyalen que, des que el PP va arribar al govern del País Valencià el 2023, està desplegant mesures per reduir la presència del català com a llengua docent, com la supressió del requisit d’ensenyament del 25% en català a les comarques de predomini del castellà. I a les Illes Balears, s’ha suprimit el requisit de competència en català del personal sanitari.
