La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha traslladat al ministre d’Assumptes Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, que l’oficialitat del català a les institucions europees ha de “condicionar les negociacions” de l’escenari polític i institucional que sorgeixi després de les eleccions europees del 9 de juny. El Govern pressiona, doncs, l'Estat espanyol perquè condicioni els seus vots a la presidència de les principals institucions europees al fet que es tingui en compte la proposta d'oficialitat.

L'executiu català creu que cal “fer un pas endavant” per “desencallar” les negociacions d’aquesta oficialitat, que ara mateix estan “estancades” tot i no haver-hi “cap veto explícit” per part dels estats membres ni cap obstacle tècnic.

“Demanem al govern espanyol que utilitzi al màxim la seva capacitat de condicionar políticament i diplomàticament els altres estats perquè s’acabi arribant a un consens”, ha declarat la consellera a RAC1.

Reunió amb l’ambaixada d’Hongria

Fa pocs dies la consellera també es va reunir a Madrid amb l’ambaixada d’Hongria, país que ostentarà la pròxima presidència del Consell de la Unió Europea a partir de l’1 de juliol de 2024.

Serret va traslladar a la representació hongaresa els arguments que fonamenten la proposta d’oficialitat del català per assegurar que la qüestió no decau de la taula del Consell, i hi va trobar “receptivitat i bona predisposició”.

La consellera ha fet fins a 16 viatges arreu d’Europa des del setembre per defensar l’oficialitat del català, i el Govern ha mantingut més de 30 reunions d’alt nivell i centenars de contactes formals i informals. En cap ocasió s’ha rebut el veto explícit de cap estat membre i, per això, el Govern insisteix que, per desencallar-ho políticament, el govern espanyol “s’ho ha de creure i desplegar al màxim la seva capacitat d’influència”.