El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i representants de les entitats de lleure han signat aquesta tarda un acord que garanteix la continuïtat dels campaments a l’estiu amb la seguretat exigida per la normativa de lleure, que inclou la necessitat de fer accions preventives per evitar els perills d’inundabilitat de terrenys propers a les lleres dels rius.

En concret, l’exigència de les normatives espanyola i catalana estableix la necessitat d’organitzar les activitats de lleure en terrenys no inundables i la necessitat de l’autorització de l’organisme de conca quan el terreny es troba a menys de 100 metres del cabal dels rius (segons la conca pertanyen a l’ACA o a la CHE).

Les entitats organitzadores dels campaments —una activitat que majoritàriament té lloc en terrenys propis i de particulars privats— han mostrat el seu malestar en relació a la burocràcia i els costos associats als estudis previs preceptius per la normativa. Fent-se partícips d’aquesta preocupació i de la rellevància social de primer ordre que ha representat històricament el lleure educatiu a Catalunya, el Departament de Drets Socials ha acordat amb les entitats garantir la continuïtat de les activitats i el compliment de la normativa de prevenció.

L’acord s’ha signat aquesta tarda a la seu del Departament amb la participació dels representants d’Acció Escolta de Catalunya, Esplais Catalans (Esplac), Moviment de Centres d’Esplais Cristians Catalans (MCECC), Minyons Escoltes i Guies, Escoltes Catalans, Centre Marista d’Escoltes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Així mateix, també hi han pres part la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol, la directora general de Joventut, Rut Ribas i Martí i la gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, Mar León i Parull.

1. La garantia i èxit d’aquest acord ve sustentat per algunes de les mesures que el Departament ja va anunciar fa tres setmanes i que ara s’han concretat i ampliat: Obrir una nova línia de finançament durant el setembre perquè les entitats puguin costejar els estudis hidràulics d’inundabilitat dels terrenys d’acampada afectats i dels sobrecostos derivats de la reorganització dels campaments sobrevinguts per l’emergència climàtica. Aquesta mesura tindrà efectes retroactius des de l’1 de gener del 2024.
2. Posar a disposició exclusiva de les entitats una borsa de 55 terrenys d’acampada que permetin ampliar l’actual oferta de terrenys. Així mateix, hi ha el compromís de resoldre la situació pels cursos següents i de facilitar la informació i el tràmit de l’ús. Per vetllar-ho, es crearà un espai de seguiment sobre la situació dels terrenys d’acampada que començarà a preparar l’organització dels campaments de l’estiu del 2025 des del setembre del 2024.
3. Treballar conjuntament el disseny d'un circuit àgil i eficient per a la gestió i els tràmits amb l’Agència Catalana de l’Aigua, comprometent-se a emetre l’autorització en el termini d’una setmana d’aquells terrenys dels quals es disposi de tota la informació i siguin viables. Per tot això, en els set dies vinents a partir de la firma de l’acord l’ACA, la DGJ i les entitats signants començaran a treballar en la millora dels circuits.
4. Treballar en un pla director amb mesures concretes per garantir la viabilitat de les activitats de lleure a la natura, així com una anàlisi dels costos a partir d’un estudi que avaluï, amb el conjunt d’agents implicats, l’impacte que genera l’emergència climàtica. Aquest estudi serà encarregat en les pròximes dues setmanes a comptar després de la signatura de l’acord i presentant en un màxim de quatre mesos.

Així mateix, l’acord signat aquesta tarda també preveu fins a quatre actuacions de suport i reconeixement al lleure educatiu:

1. Reforçar l’acompanyament en els tràmits administratius a través de l’eina de suport associatiu que apareix a la Llei 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l'associacionisme i crear una comissió que treballi per la simplificació i agilització de la tramitació. Es reforçarà el suport econòmic a les estructures federatives perquè acompanyin els esplais i agrupaments de base.
2. Elaborar un full de ruta amb les mesures necessàries per concretar l’estratègia del reconeixement del lleure amb els propòsits següents: donar suport a les entitats de lleure educatiu i en coordinació amb les entitats municipals per tal de crear esplais i agrupaments als territoris de Catalunya on n'hi hagi menys, l'augment del pressupost destinat a l'educació en el lleure i l'increment progressiu del suport econòmic adreçat a les entitats i federacions del moviment del lleure, l’adopció de noves mesures que garanteixin la convivència i permanència de les activitats de lleure tant a la natura com a l'espai públic dels barris i municipis protegint el model associatiu de base voluntària, el desenvolupament d'accions de visibilització i reconeixement de la tasca i trajectòria històrica dels moviments de lleure educatiu, l'adopció de les mesures necessàries que garanteixin la inclusió i la igualtat de participació en el lleure educatiu i adreçar la problemàtica de falta de locals d’esplais i agrupaments. Aquest document s’elaborarà en el quart trimestre del 2024 i comptarà amb instruments d’avaluació i impacte.
3. Establir un espai d’interlocució directe, habilitat i amb garanties entre la Direcció General de Joventut i les entitats de lleure per treballar conjuntament el disseny de les línies de suport a les activitats de lleure de la CONVO 2025.
4. Enfortir la transversalitat de l’educació en el lleure de base voluntària i comunitària en el conjunt del Govern amb la posada en marxa d’un pla integral que permeti el suport i la interlocució amb les entitats de lleure educatiu. Aquest pla s’elaborarà en el quart trimestre del 2024 i comptarà amb instruments d’avaluació i impacte.

Estratègia per impulsar el lleure

Durant la trobada també s’ha posat de manifest que aquesta ha estat la legislatura de l’impuls del sector gràcies a l’aprovació —per acord de govern— i posada en marxa de l’Estratègia de Reconeixement del Lleure Educatiu a Catalunya.

En concret, el passat mes d’abril ja es va celebrar la primera trobada del Consell Consultiu del Lleure Educatiu que preveu l’Estratègia i estableix que en formen part la Direcció General de Joventut conjuntament amb les entitats del lleure educatiu i les entitats municipalistes. Aquest òrgan té els objectius d’identificar les problemàtiques i plantejar polítiques a mitjà i llarg termini per assegurar la viabilitat del sector a través de recursos i mitjans materials, humans i econòmics.

L’Estratègia també garanteix l’impuls d’esplais i agrupaments als territoris de Catalunya on n’hi hagi menys; l’augment de les subvencions a les entitats i federacions; l’adopció de noves mesures que garanteixin la convivència i permanència de les activitats de lleure tant a la natura com a l’espai públic de barris i municipis; la major visibilització i reconeixement de la tasca i trajectòria històrica dels moviments del sector; i l’adopció de mesures per a garantir la inclusió i la igualtat de participació en el lleure educatiu.

Per últim, també contempla el Comitè Interdepartamental del Lleure Educatiu, que està format per representants de tots els departaments de la Generalitat implicats en el lleure educatiu per, així, garantir una major coordinació. Aquesta comissió ha de fer una avaluació i seguiment dels resultats i establir un pressupost ampli per a implementar l’Estratègia.

Un 67% més de finançament a les entitats, fins els 8,8 M€

Derivada d’aquesta estratègia, el Govern ha impulsat diverses línies de subvenció que, per primer cop en 10 anys, ha incrementat en un 67% les línies que financen les federacions i activitats de lleure educatiu. També per primera vegada, Joventut ha impulsat una nova convocatòria dotada amb 300.000 euros per fer front als arranjaments i millores dels locals d’esplais i caus on duen a terme la seva activitat.

En total, la DGJ disposa d’un pressupost de 8,8 milions d’euros per a subvencionar entitats i federacions de lleure educatiu per aquest 2024. Aquests ajuts permetran que infants i joves puguin accedir a les activitats en igualtat de condicions, el monitoratge per a nois i noies amb discapacitat, l’execució d’activitats de lleure i la inversió en locals, entre d’altres mesures.

Garantia de continuïtat

Finalment, durant l’escenificació de l’acord d’aquesta tarda també s’ha posat de manifest les dificultats amb què els darrers anys ha hagut de fer front el sector del lleure educatiu en relació al context de caràcter social, sanitari, econòmic i, d’uns anys ençà, especialment climàtic: riscos per inundacions, incendi o onades de calor. En concret, del 2020 al 2022 es va viure una situació excepcional amb la pandèmia per Covid i, fa dos estius, amb l’activació per l’alerta dels plans Alfa.

En aquests contextos, la Direcció General de Joventut i els diferents departaments de la Generalitat (Salut, Protecció Civil, Agents Rurals i ACA, entre d’altres), de la mà de les federacions de lleure, han dut a terme múltiples accions coordinades per mitigar aquests efectes. Aquestes accions de suport han canviat algunes pautes de funcionament perquè es puguin continuar fent les activitats en el seu espai que els és propi, com són els entorns naturals, amb les mesures adequades de prevenció per a situacions d’emergència.

D’aquesta manera s’ha permès que les entitats, les institucions i els milers de voluntaris monitors i caps poguessin continuar organitzant unes activitats que han comptat amb la participació de centenars de milers d’infants i joves cada estiu, i també al llarg de tot l’any a través dels caus i els esplais.

Tant és així, que després de la caiguda lògica en participants a les activitats de lleure educatiu al llarg de l’any 2020 (dels 483.944 del 2019 es va passar als 283.396), en els anys següents es va anar recuperant l’activitat amb xifres que s’han anat elevant fins els 496.680 del 2023, el rècord històric en participació des que es tenen registres (l’any 1981).

D’aquest total de 496.680 joves, un 79% ho van fer a l’estiu mentre que la resta de 73.614 infants, joves i monitors van participar en caus i esplais al llarg del curs 2022-2023, unes activitats organitzades per unes 650 entitats.

I pel que fa, concretament, a les acampades, al llarg del 2023 se’n van fer un total de 1.240 amb la participació total (entre participants, monitors, caps i personal de suport) de 40.481 assistents.