Experts i professionals han debatut al llarg del matí sobre el futur de la justícia restaurativa, a partir del document “Estratègia justícia restaurativa 2030: d’un servei pioner a un dret de la ciutadania”, impulsat pel Departament de Justícia, Drets i Memòria. El pla pilot a les Terres de l’Ebre i Tarragona per universalitzar el servei – actiu des del mes de d’abril– és una de les primeres mesures que s’han posat en marxa d’una quinzena que recull el document. L’acte s’ha celebrat al Pati Llimona de Barcelona i ha comptat amb la participació d’experts, professionals del Departament, operadors jurídics i judicials, acadèmics i teixit associatiu.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha apuntat que l’estratègia neix de la necessitat d’actualitzar un servei que és referent a l’àmbit internacional: “25 anys més tard de la posada en marxa d’aquest servei, que va ser pioner a Catalunya, és hora de fer un salt qualitatiu i quantitatiu per tal que la justícia restaurativa esdevingui un dret de la ciutadania”. La consellera ha posat èmfasi en el fet que la justícia restaurativa “ha d’esdevenir la resposta normal i habitual als delictes, una resposta que contribueixi a rehabilitar els victimaris, reparar les víctimes i reforçar la convivència i la cohesió social”.

Horitzó 2030

El document presentat avui traça un full de ruta que marca l’horitzó 2030, per tal que Catalunya pugui garantir a totes les víctimes l’accés a la justícia restaurativa, com un dret de la ciutadania, universal i de qualitat. L’Estratègia constata que, per donar un salt qualitatiu i quantitatiu en els serveis de justícia restaurativa, cal impulsar-la en totes les fases del procés penal, per tot tipus de delictes, víctimes i victimaris, i arreu del territori català.

Amb aquest objectiu, el pla s’estructura en tres fases i recull propostes en el sentit de reforçar qualitativament i quantitativament els equips, penetrar en els operadors jurídics i redimensionar el servei.

Una llei catalana i un organisme autònom

Les conclusions del pla pilot que es desenvolupa actualment a Tarragona i a les Terres de l’Ebre han de servir per redissenyar el servei de justícia restaurativa d’adults, i per posar el focus en la universalització i la qualitat. No es busca una simple estratègia incremental, sinó que es treballa amb la voluntat de reimpulsar el servei i cercar criteris de qualitat, eficiència i impacte en la ciutadania. D’altra banda, també s’incideix en la formació dels professionals i el redimensionament dels equips.

Es té en compte la possibilitat d’impulsar un organisme autònom o una direcció general que centri l’activitat en la gestió adequada de conflictes i la justícia restaurativa. En paral·lel a l’aprovació d’una llei catalana de justícia restaurativa, hauria de donar l’impuls institucional i normatiu necessari. També caldria harmonitzar els requisits formatius dels professionals d’acord amb uns estàndards mínims, així com crear la figura del tècnic de gestió de conflictes de la Generalitat.

Catalunya, pionera en justícia restaurativa

Catalunya ha estat pionera en l’àmbit de la justícia restaurativa. El Departament compta amb un servei de justícia restaurativa des de l’any 1998, tot i que les experiències en l’àmbit de la justícia juvenil es remunten a l’any 1990.

La justícia restaurativa sorgeix històricament com un complement de la justícia ordinària, amb la idea d’oferir a les víctimes, els victimaris i la comunitat afectada un espai per dialogar sobre el delicte i les seves conseqüències. A diferència del sistema de justícia ordinari ‒on la resolució del conflicte s’externalitza a una tercera persona‒, la justícia restaurativa permet que les parts afectades siguin les autèntiques protagonistes del procés.

Diagnosi de la justícia restaurativa

L’any 2023 van finalitzar 1.728 programes de mediació penal en l’àmbit de la justícia juvenil, en els quals van participar 1.622 joves: un 75 % van ser homes. Les víctimes van participar en un 63 % dels processos mitjançant una trobada directa amb les parts (46%), una mediació indirecta (45 %) o una reparació a iniciativa de les parts (9 %). La majoria de joves arriben a la mediació penal per delictes de lesions (32,5 %) i contra el patrimoni (29,1 %). En un 82,6 % dels casos la mediació penal és satisfactòria per a les parts.

El servei de justícia restaurativa d’adults va finalitzar l’any passat un total de 2.246 casos, un 64 % dels quals ho van fer de manera exitosa. La majoria de les víctimes (53 %) i dels victimaris (67 %) són homes. Un 52,9 % van ser mediacions indirectes; un 18,3 %, mediacions conjuntes; un 25 %, una entrevista reparadora amb la víctima, i un 3,8 % són cercles restauratius en els quals participa la comunitat afectada. El procés té una durada mitjana de 58 dies.